«Als pobles o t’hi dediques tot el que t’hi has de dedicar o al cap de quatre anys et ventilen»

Amb el telèfon obert dia i nit, a peu de carrer i amb les seves idees molt clares. Així fa política Pere Moradell. Alcalde de Torroella de Fluvià des del 1979, que en les passades eleccions municipals va revalidar una nova majoria absoluta. «En la gestió municipal no hi ha secrets. La gent valora la feina que has fet en els últims quatre anys. Si creuen que has complert amb les seves expectatives et tornen a votar», diu Moradell que s’ha mantingut en el càrrec sense necessitat de fer grans obres - «pavellons de tres milions d’euros per fer no sé sap ben bé què fer-hi»- ni canviant la seva fidelitat al PSC, en moments complicats com la LOAPA o el procés independentista: «Van fer una campanya molt forta per agrupar gent, però no tenien res preparat. Ni Europa ens esperava, no hi havia res preparat per marxar. Què collons feien? I ara què? Han vist que els han enganyat i hi ha una decepció total».

És alcalde de Torroella de Fluvià des del 1979. Això és perquè és molt bo, molt pesat o perquè la gent del poble no té ningú més a qui votar?

Una mica tot. En la gestió municipal no hi ha secrets. La gent valora la feina que has fet en els últims quatre anys. En l’última legislatura. Si creuen que has complert amb les seves expectatives et tornen a votar. I ja està. La missió dels alcaldes és dedicar-nos al poble. Assistència total a la gent durant totes les hores del dia i de la nit. Aquesta és la clau de l’èxit, no n’hi cap més. Si no et dediques al poble tot el que t’hi has de dedicar, et ventilen al cap de quatre anys.

Assistència total dia i nit? Aquí es pot trucar a l’alcalde per qualsevol cosa?

Sí. A mi em truquen a les tres i a les quatre de la nit. L’altre dia pel robatori d’un cotxe. No t’has d’enfadar si et truquen, perquè tu ja els hi has dit que et poden trucar.

Això no arriba un moment que cansa? Són més de quaranta anys...

El que, a vegades, cansa és l’administració. Cada cop és més carregosa i anquilosada. Cada cop costa més tirar endavant expedients. Et demanen aquest informe, després aquest altre... I quan els tens tots et diuen «ara falta el de l’Agència Catalana de l’Aigua»... O el de l’Agència Catalana del Consum. Qualsevol. Tot és molt lent.

Amb el pas dels anys, se n’aprèn a batallar amb aquesta administració des d’un ajuntament petit com el de Torroella de Fluvià?.

Has de saber agafar dreceres. A vegades si tens algú per allà dins que coneguis pots mirar d’anar més ràpid. Però no sempre surt bé. Però això és el que ens toca fer. No hi ha més solucions

Des del 1979 deu haver conegut molta gent a l’administració que el pugui ajudar. Alguns, però, ja no hi deuen ser.

Molta gent que coneixia ja no hi és, molta gent que et podria ajudar i t’ajuda i molta gent que potser et podria ajudar i no t’ajuda. Hi ha de tot.

Si ara pensa en la seva feina com a alcalde el 1979 i en la que fa ara ha canviat molt?

La meva feina és la mateixa. Jo faig la política a l’antiga. El jovent potser està més ben preparat que nosaltres. Es posen darrere d’un ordinador i allà darrere sembla que comanden una nau. Jo, i algun com jo que encara hi ha, estem a peu de carrer a sobre de la gent per solucionar els problemes personalment i no des del darrere d’un ordinador.

A què es dedicava Pere Moradell el 1979?

Era pagès.

I com li va passar pel cap ficar-se en política?.

Llavors érem joves i teníem ideologia. Érem una mica revolucionaris. Molt més que ara que, suposo, que som, per dir-ho d’alguna manera, una mica més conservadors. Volíem arreglar el món. A través de la Unió de Pagesos fèiem vagues, tractorades i alguna bestiesa. Volíem canviar el món, però, van passant els anys i veus que el que ha passat és que el món ens ha canviat a nosaltres.

Jo, i algun com jo que encara hi ha, estem a peu de carrer a sobre de la gent per solucionar els problemes personalment i no des del darrere d’un ordinador.

Però Torroella de Fluvià sí que l’ha canviat una mica?

Home. Jo crec que sí. Però això t’hauria de contestar la gent.

Diu «ens hem tornat més conservadors». No té les mateixes idees que el 1979?

Les idees les mateixes. Però, a l’hora de fer, no actues igual. Jo ara no aniria a bolcar un camió de pollastres o a deixar anar un camió de porcs a la carretera. Havíem fet moltes bestieses perquè se’ns havia ficat al cap que llavors, al principi de la democràcia, impedir que arribes el menjar a Barcelona era la manera d’aconseguir que s’apugés els preus que ens pagaven. Però clar hi havia vaixells, avions i altres maneres de portar-hi el menjar des de tot arreu. I aconseguíem poc o res.

Els problemes dels pagesos encara continuen...

Sí. Llavors lluitàvem pel gasoil, perquè s’apujava una pesseta, i ara el gasoil val una fortuna i ningú diu res. Ha canviat tot.

Per què ningú diu res ara?

No ho sé. Suposo perquè ens han mentalitzat que això és inevitable i que protestar no serveix per res. Els sindicats s’han convertit, a vegades, en corretges de transmissió de l’administració. Els sindicats de classes viuen de les subvencions de l’estat i, per tant, suposo que deuen tenir la corda molt curta. I Unió de Pagesos també viu de les ajudes de l’administració. Els sindicats no tenen la força que haurien de tenir.

En tots aquests anys com a alcalde, quin ha estat el moment més complicat?

El pitjor va ser el vint-i-tres de febrer del 1981.

Intent de cop d’estat del 23F. Va pensar que tornàvem enrere?

Hi va haver un moment que vaig dir a la meva dona i al meu fill, que llavors en tenia un, «jo me’n vaig; si això van endavant, jo no em quedo aquí». No em podia quedar, ja li havia passat a l’avi amb la república. Ja he dit que havíem estat una mica animalots i teníem ideologia. Ens haurien agafat com si fóssim pollets.

Era i és socialista. Des del 1979 sempre s’ha presentat pel PSC?

Sempre pel PSC. El mateix que ara, jo no m’he mogut.

Encadenant majories absolutes. Fa quatre anys per només un vot.

I aquest cop per 45. Fa quatre anys va ser una campanya molt complicada perquè estava malalt, soc diabètic, i va coincidir que m’estaven tractant de la vista. Però sempre hem tingut majoria absoluta. Al principi érem cinc regidors contra dos i ara quatre a tres. Més ajustada, perquè governar també desgasta perquè sempre hi ha el que vol fer una cosa li dius que no pot ser i s’emprenya.

I sense la necessitat de fer cap pavelló. Hi va haver una època on semblava que cap poble, per petit que fos, havia de tenir el seu pavelló.

Sempre he fugit de les grans obres. Un pavelló per fer què? En pobles més importants que aquí van fer pavellons i després s’han d’inventar un equip de bàsquet o del que sigui perquè no saben què fer-hi. I encara que l’equip ja hi sigui, per un equip has de fer un pavelló que val més de tres milions d’euros. De bestieses se n’han fet moltes.

Pavellons i piscines no n’ha fet. De què se sent més orgullós?

El 1979 estava tot per fer. Hi havia tres llums en tot el poble, cap carrer estava asfaltat, no hi havia desaigües...

I de més cap aquí?

Que aconseguíssim que al poble no hi entrés cap riuada. Ni el Glòria no hi va entrar. És la primera vegada en la història de Torroella de Fluvià que ve una riuada important i no entra. És molt important, perquè abans cada vegada que venia una riuada hi havia mig metre d’aigua al poble. I això condicionava el seu creixement. Però sempre hi ha feina per fer. Un exemple és el cementiri. Si tu el tens ben net i arreglat, la gent ho veu i hi posa una làpida. I després l’altre. Si l’Ajuntament no el té cuidat, la gent no arregla el seu nínxol.

Sempre he fugit de les grans obres. Un pavelló per fer què? En pobles més importants que aquí van fer pavellons i després s’han d’inventar un equip de bàsquet o del que sigui perquè no saben què fer-hi.

Abans m’ha dit que no s’ha mogut mai del PSC. Se’n sent orgullós?

No m’he mogut mai. Jo estic còmode amb mi mateix. He viscut moltes coses. Vam patir tota l’època de la LOAPA que va ser molt dur; hem sofert tot el procés que vam haver d’aguantar. Tot això ho hem aguantat i, tant és així, que ara el PSC som el primer partit de Catalunya. I, mira, et diré una cosa que ha de ser molt bo aquest que ni gent com Joaquim Nadal, Marina Geli, Joan Ignasi Elena, Magda Casamitjana... no l’han fotut a terra, vol dir que el partit és bo.

Ha citat el procés. En determinats moments no devia ser fàcil per a un alcalde del PSC...

Jo vaig intentar mantenir-me en el meu lloc i que la gent del poble fes el que creies que havia de fer. No em vaig oposar mai a què fessin servir el local. Simplement que a mi no m’obliguessin a fer el que no pensava.

Fora de Torroella de Fluvià també ha estat empenyent el carro del PSC.

He estat diputat provincial i vicepresident del Consell Comarcal. En el partit també he tingut diferents càrrecs. Abans, tota aquesta mena de feines de partit, es feien sempre a partir de les 10 del vespre i acabàvem a les tres i les quatre de la nit. A vegades, mig barallats... Ara això també ha canviat molt. S’han ensenyorit i tot ho fan de matins. I cobrant. Sembla que els que cobren només poden treballar de dies i els que no cobràvem havíem fet la feina sempre a les nits.

En algunes d’aquestes reunions del PSC gironí deuria coincidir amb alguns d’aquells noms que abans m’ha citat. Gent que ja no està en el partit.

No, aquests ja no hi són. Però jo, en el partit, sempre defenso el que guanya. Per exemple, en el partit va guanyar en Pedro Sánchez, no? Doncs jo era del comitè de campanya d’en Patxi López... Però si va guanyar en Sánchez, dono suport a en Sánchez.

Però amb uns es deu sentir més còmode que amb d’altres.

Jo mai no he estat ni d’uns, ni dels altres. Tinc les meves idees, però jo soc de partit. Ara, vaig donar molt suport a en Nadal i ara estic molt decebut.

Nadal, Quim?

Sí, en Quim Nadal. No li donaria suport mai més. El que ha fet sent conseller d’Esquerra Republicana havent estat presidenciable, i molts més càrrecs, en un PSC on ell mai havia defensat la independència ha estat una punyalada.

No s’ho esperava? Ell ja havia deixat el partit.

En aquest món, el mínim que pot ser una persona és agraïda. Ara mateix, en les últimes municipals, en Nadal ha fet campanya per ERC a Girona i a Castelló d’Empúries. O l’Armangué. A Figueres va tenir tot el suport del partit. I ara què? Fent campanya amb els de Junts? Se’ls hi va donar tot, igual que a la Marina Geli.

(...)

Sense el partit, molts d’ells podrien haver estat bons metges o bons el que sigui. Però en política, han estat el que han estat gràcies al PSC. Molts dels que han marxat han tingut bons càrrecs sense, ni tan sols, ser militants. En Quim Nadal era una persona que jo, fins ara, li donava suport. Perquè té prou entitat personal i intel·lectual per si sol. Però havent acceptat aquesta conselleria amb Esquerra, ja no. En els moments difícils que ens vam quedar, vam aguantar el partit com vam poder. Aquí a l’Alt Empordà, bàsicament en Martí Sans i jo. Ara ja hi ha molt jovent que s’hi anat ficant.

Pels «moment difícils» entén el procés independentista?

Van fer una campanya molt forta per agrupar gent, però no tenien res preparats. Ni Europa ens esperava, ni hi havia res preparat per marxar. Què collons feien? I ara què? Han vist que els han enganyat i hi ha una decepció total.

La gent del PSC us vau sentir sols en aquella època?

Sols no. Repudiats.

Ni Europa ens esperava, ni hi havia res preparat per marxar. Què collons feien? I ara què? Han vist que els han enganyat i hi ha una decepció total.

Però a Torroella de Fluvià, Pere Moradell continuava guanyant eleccions.

En els pobles la gent no mira ideologies. Perquè si haguessin mirat ideologies, jo no hauria guanyat mai.