«Estic content de tot el que hem fet per potenciar Castelló i Empuriabrava com un sol municipi»

Salvi Güell Bohigas va néixer el 1962 a Tor, al Baix Empordà, però resideix a Castelló d’Empúries des de fa trenta-cinc anys. Aquests dies posa ordre en el despatx de l’alcaldia per a deixar-lo a punt a la persona que l’ha de succeir. Aquest 17 de juny, Salvi Güell deixarà l'alcaldia de Castelló després d'haver-la ocupat durant onze anys en dues etapes diferents, sempre en representació d'ERC, partit que ha presidit fins ara a l'Alt Empordà. Ha estat regidor durant nou anys i en el Consell Comarcal en diferents mandats.

En el moment de deixar l’alcaldia, quin sentiment li queda després d’haver participat activament en la vida municipal de Castelló d’Empúries.

Marxo content per la tasca feta durant aquests darrers vint anys. Sempre hem treballat pensant en el municipi. Fins i tot durant els nou anys que ens va tocar estar a l’oposició, vam mantenir una actitud bastant constructiva, sent crítics quan tocava. Quan ets a l’oposició, no pots participar gaire en les decisions, però t’ajuda a entendre com funciona un ajuntament i és d’utilitat quan accedeixes a l’alcaldia per a governar. En el meu cas, han estat tres etapes molt diferents i de totes tres me n’emporto records molt positius.

Recorda els seus inicis com a regidor?

Primer vaig ser aspirant, ja que el 1999 anava a la llista d’ERC com a número tres i només vam treure un regidor. El 2003 ja vaig encapçalar la llista i ho he fet fins ara, quan vaig decidir no tornar-me a presentar i em va substituir Anna Massot com a alcaldable.

Què s’aprèn a l’oposició, més enllà de saber que és una situació molt freda, sense caliu de gestió directa?

Depèn de l’actitud que tinguis. Si vens sovint a l’Ajuntament per parlar amb els tècnics, remenar papers... Aprens i adquireixes coneixement i al final et servirà i serà útil. Si et quedes a casa i només apareixes a l’Ajuntament quan hi ha ple, com ha passat amb alguns grups de l’oposició en aquesta legislatura, no serveix per a gairebé res.

La recerca de pactes és la feina més complicada quan la majoria no està garantida? Vostè ha estat soci i víctima d’acords polítics entre grups diversos.

Exacte, ben cert. Hi ha dos moments crítics quan hi ha eleccions: un és el de la confecció de la llista, no tothom queda content; l’altre, quan arriba l’hora dels pactes postelectorals. En democràcia, en un poble com Castelló d’Empúries, sempre n’hi ha hagut i, a vegades, ha estat difícil aconseguir un bon encaix. El pacte del 2007-2011 va ser molt complicat. En el del 2015 ens van deixar fora. Era un pacte estrambòtic que va durar deu mesos. Es veia a venir que petaria, encara que jo em pensava que duraria més, sincerament. El del 2019 va ser molt senzill, ERC i CUP ens vam entendre ràpidament. Vam treure una àmplia majoria i podíem triar.

Amb l’experiència, què creu que influeix més, la ideologia o les empaties personals i veïnals?

Tot, ideologia, programa i afinitat personal. L’afinitat personal és molt important, si has de governar durant quatre anys amb algú amb qui t’has de veure sovint per a treballar de manera conjunta.

«La concessió dels canals acaba el 2030 i crec que l'Ajuntament ha d'optar per tenir-los»

Vostè és fill de Tor. Ser un altempordanès empeltat, procedent de l’Empordà de Baix, li ha provocat algun contratemps o li ha permès veure les coses de manera diferent.

(Somriu obertament). Encara ara, després de tants anys, encara hi ha gent que em diu «Nen, de quina casa ets?» i quan ho explico em diuen «ui, no ets pas d’aquí»... Fa trenta-cinc anys que visc a Castelló i em sento com un castelloní més, sempre me n’he sentit i he participat en la vida pública del poble! Crec que ser fill d’un poble de fora m’ha afavorit, més que perjudicat. No porto una motxilla a l’esquena com la que potser porta alguna gent de Castelló de tota la vida. He vist les coses amb més objectivitat, més lliurement, sense haver d’afrontar els temes amb recança pensant en qui sap què ni en el passat.

Li parlo de sensacions, de mirada al passat. Diria que en aquesta campanya electoral, la dicotomia Castelló-Empuriabrava i les aspiracions disgregadores d’alguns col·lectius han quedat força enrere. No hi ha hagut debat sobre la independència de la marina, que sí que hi havia estat anys enrere.

La reivindicació segregacionista no hi és. Des del govern, sempre hem procurat fer una política igualitària, treballant amb un únic objectiu: Castelló i Empuriabrava són el mateix, una sola cosa. Hem treballat per a tothom i crec que ens ha funcionat. Ara, en el fons, aquestes llistes independents que sorgeixen des d’Empuriabrava, sense dir-ho gaire, volen una mica això. Públicament, no en fan bandera, però en el programa acaben parlant de traslladar serveis de Castelló a Empuriabrava, i ho faran si arriben al govern.

Parlant de govern, creu que el seu ha potenciat prou la duplicitat de serveis en els dos nuclis, precisament per evitar greuges o mancances?

Sí, ha estat així. Ara, segons qui mani, tinguem clar que voldrà traslladar la part central d’aquest edifici, l’Ajuntament, a Empuriabrava. Hem procurat dotar la urbanització amb tots els serveis que no tenia, perquè quan es va crear, no hi van pensar, volien que fos una altra, i encara en falten, però ha estat un dels grans objectius d’aquests darrers set anys.

Vist amb perspectiva, aquest conglomerat de patrimoni històric, atractius turístics, aprofitament nàutic, entorn natural, acaben fent de Castelló un municipi molt singular i únic, en molts aspectes. Destinacions familiars com aquesta n’hi ha pocs.

I hem accelerat en aquesta línia, per a potenciar-ho. Els dos milions d’euros dels fons europeus Next Generation que ens han estat concedits ja van per aquest camí de potenciació del turisme familiar de qualitat. Facilitar, per exemple, una connectivitat senzilla, assequible amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i els diferents nuclis del municipi. Ja ho dius tu, no hi ha gaires municipis que estiguin dins d’un parc natural, a un front de mar extens, uns canals navegables, molta diversitat d’activitats esportives i lúdiques com té Empuriabrava i una potent oferta de patrimoni històric i activitat rural que té Castelló.

La relació amb els gestors del parc natural ha estat una pedra a la sabata en alguns moments?

Ha anat oscil·lant. No és dolenta, però tampoc és magnífica i excel·lent. De vegades s’ha vist com una cosa que està d’esquena al territori. Ambdues parts hem de fer més per relacionar-nos millor.

Ara, a l’hora de plegar, què s’emporta cap a casa de la seva gestió, conceptualment parlant?

Ha estat una feina d’equip, des de l’Ajuntament i des de les entitats. Ara hi ha molta activitat cultural. Hem creat mecanisme per donar suport a tot el sector, no només econòmic, sinó també logístic i d’espais. També hem fet un gran esforç per potenciar la cohesió social entre nuclis i hem apostat fort en temes educatius que són fonamentals, fora de l’escola. En el Pla Educatiu Entorn de Castelló hi hem treballat molt, és un model d’èxit. I no hem deixat de cobrir les necessitats d’espais i serveis que calien, tant si era a Empuriabrava com a Castelló. Hem executat molts projectes i més que n’arribaran. Aviat s’iniciarà la renovació de la sala municipal i la coberta de la plaça de les Palmeres està en marxa, per citar coses recents. No puc oblidar l’entorn del Paller d’en Melino o els espais per a entitats de Santa Clara, la millora del passeig de les Oques i, evidentment, la gran reforma del passeig Marítim d’Empuriabrava. Va ser un punt d’inflexió del tot positiu, i seria molt important acabar de concretar la compra de l’edifici del Club Nàutic, per tot el que suposa i pels espais d’ús públic que ens permetria generar. Estic content de tot el que hem fet per potenciar Castelló i Empuriabrava com un sol municipi.

«Vaig néixer a Tor i crec que ser fill d'un poble de fora m'ha afavorit més que perjudicat»

Empuriabrava existeix i, més enllà del que va suposar en el seu moment, encara avui sorprèn que es projectés amb avingudes de tres carrils i rotondes per regular el trànsit, amb grans espais d’aparcament. L’especulació, llevat dels grans edificis del Delta Muga, no va arribar arran de platja com ha passat a molts altres llocs.

La part dolenta d’aquell urbanisme desbocat dels anys seixanta i setanta la coneixem tots i és ben cert que, en el cas d’Empuriabrava, hi va haver aspectes molt ben pensats, com aquests que esmentes. Això va generar la nostra postura inequívoca amb el tema de les zones blaves. Amb tantes places d’aparcament com hi ha, sobretot en el passeig, era difícil de justificar que fossin de pagament, i per això vam deixar caducar la concessió sense renovar-la. Dues mil set-centes places de pagament eren una exageració.

Creu que hi va haver més afany recaptatori que regulador?

Segur, segur. Això no impedeix que potser, parlant amb tothom, no calgui estudiar crear una zona regulada concreta en plena temporada per a facilitar la mobilitat comercial i empresarial. Caldria pactar-ho amb els comerciants i estudiar-ho bé.

La problemàtica de l’atermenament dels canals ja és història?

Podem dir que sí. Només hi ha pendent l’espai de l’edifici Bahia i el seu entorn. Nosaltres érem partidaris d’assumir la gestió dels canals. La idea va començar en l’etapa de l’alcalde Sanllehí i va continuar en la meva. Al final, els antics propietaris de la concessionària no van tenir cap voluntat de fer-ho possible. Vam estar diverses vegades a punt de signar un acord, amb la Generalitat al costat, però ells es tiraven enrere. Ens van fer perdre el temps. I ara la concessió s’acaba el 2030 i crec que l’Ajuntament ha d’optar per fer-se’n càrrec. Ara, ves a saber qui governarà a Castelló aleshores i qui ho farà a la Generalitat i quina voluntat tindran amb aquest tema. Si ha de ser per nosaltres, el futur és clar.

Arran de l’1-O del 2017 va començar una etapa convulsa i, vostè, va acabar imputat. Encara tem les represàlies que puguin venir?

Encara estic imputat! El tema està per resoldre. Estic tranquil i content pel que vam fer, tocava, i ho tornaríem a fer. Tinc aquest procés com una cosa pendent, ves a saber com quedarà. Quedem nou o deu alcaldes imputats. Algun altre ja ha estat condemnat, no gaires. Vaig anar a declarar quan tocava, ara només falta que el jutge obri judici oral o arxivi el cas.