«L’ús de plantes medicinals prepara la vinya davant el canvi climàtic»

El celler Vinyes d’Olivardots és un projecte familiar, portat per dues dones, Carme Casacuberta i Carlota Pena, mare i filla, enòlogues i viticultores, iniciat fa setze anys. Fruit de la seva passió pel món del vi i de la natura van decidir, des del principi, treballar amb una agricultura ecològica en les seves vinyes, seguint els principis de la biodinàmica.

Com neix el seu projecte?

Érem uns aficionats del món del vi i el somni dels meus pares era un dia tenir un vi propi. Van deixar la seva vida, sobretot la meva mare, per dedicar-se al vi. Amb 40 anys va tornar a estudiar, enologia a la Universitat de Tarragona, per fundar tot el projecte i ser enòloga de Vinyes d’Olivardots. Quan vam començar a fer vi, primera verema, l’any 2006, vam plantar tota la vinya de zero, vam construir el celler i des del principi de tot ja va apostar per una agricultura ecològica. Jo em vaig incorporar al projecte el 2015 i ho vam començar a portar tot entre les dues. Soc molt amant de la natura i després de 8 anys ja treballem totes les vinyes amb agricultura biodinàmica, anant una mica més enllà del que és l’agricultura ecològica.

Com es treballa aquest mètode?

Treballem amb el calendari lunar creat per la biòloga alemanya Maria Thun que podríem dir que és el més específic, perquè mira totes les posicions més enllà de la Terra i la Lluna, la posició de les plantes i la posició de la Lluna en la seva òrbita i per quines constel·lacions està passant. Tot això ho apliquem a qualsevol moment del treball a la vinya i en qualsevol moment de treball al celler. Treballem també mirant el que és la respiració terrestre. Sabem que a partir de les 3 del matí i fins a les 3 de la tarda, la terra expira i està demostrat. Nosaltres quan ens aixequem al matí és quan hi ha les boires, quan hi ha les rosades, aquesta expiració es produeix perquè hi hagi humitat en l’ambient. Igualment, treballem amb la inspiració, que és la tarda, quan la terra torna a inspirar cap a dins. Així, si hem de fer qualsevol mena de llaurat, ara per exemple que estem en sequera, ho fem a la tarda, perquè, si ho féssim al matí, perdríem encara més aigua.

És una manera de fer innovadora.

Sembla molt innovadora, però és com havien treballat tots els nostres avantpassats. Quan no hi havia els recursos, l’home tenia molta més sensibilitat amb la natura i era capaç de treballar sense necessitat de formar-se, perquè ja estava molt més connectat amb els seus cultius, amb el temps, amb tot el que passava dins les seves parcel·les. No estava tan pendent de la mecanització i es tracta una mica de recuperar això. Seguint amb la biodinàmica, també utilitzem els animals que són una part fonamental, pel seu paper equilibrant en els ecosistemes i així també augmenten la biodiversitat. Tenim un ramat de gallines i un ramat d’ovelles i aquestes entren a les nostres vinyes sobretot a l’època d’hivern. Així evitem treballar amb maquinària. En el celler també hem implementat mesures per ser sostenibles i utilitzem el nostre propi compost per a reciclar els residus que generem a la finca al llarg de l’any. Les restes de la verema s’ajunten amb les restes dels animals fins a produir entre 30 i 40 tones de residus que compostem durant un any per a generar humus que torna a la vinya per a adobar-la i tancar el cercle.

"La nostra forma de treballar sembla molt innovadora, però és com ho havien fet els nostres avantpassats"

Què us distingeix com a celler biodinàmic.

Busquem anar encara una mica més enllà treballant amb fitoteràpia, plantes medicinals per curar plantes. No m’agrada comprar cap producte per aplicar a la vinya. Utilitzem fins a dotze tipus de plantes diferents que creixen al poble on estem, les collim i les fermentem o fem coccions o infusions per treure el principi actiu que ens servirà per curar la vinya. Fem servir l’ús de plantes medicinals per a protegir la vinya de fongs, malalties, insectes, gelades o per a pal·liar l’estrès hídric.

Això implica un gran esforç.

Sí, li has de dedicar molt de temps, però nosaltres tenim 15 hectàrees en propietat i totes les treballem així. De moment, és bastant reduït el nombre de cellers que treballem amb agricultura biodinàmica. Cada vegada més cellers s’estan atrevint amb l’agricultura ecològica, però que treballin amb biodinàmica són pocs a la comarca i que treballin amb fitoteràpia o plantes bioindicadores crec que només som nosaltres a la zona, és quelcom poc conegut.

Què són les plantes bioindicadores?

Són plantes que creixen espontàniament dins la vinya generant cobertes vegetals. Aquestes ens donen informació sobre el que li està passant a la parcel·la. Tot el que creix a baix és un reflex de la nostra terra. Una analítica del sòl no és capaç de donar-te una informació tan completa. Per exemple, el card, si creix a la vinya, significa que el fòsfor està bloquejat i la planta no el pot assimilar. Si creix una dent de lleó, vol dir que és un sòl que es llaura poc. La rosella també simbolitza que hi ha poc treball en aquella parcel·la. El 2018 va ser una primavera plujosa, però va ser el primer any que vam registrar onades de calor. Va aparèixer camamilla a la vinya quan estava plovent i ens vam adonar com la natura ens anticipa efectes climàtics que ens passaran, ja que es tracta d’una planta que ens indica que vindran onades de calor o sequera. La natura ens dona el que necessita. Si collim la camamilla i la guardem, podem fer-la servir com un desestrassant hídric.

Davant el canvi climàtic, esteu més o menys exposats?

Tenim moltes plantes desestressants i recursos. En èpoques humides, tenim més diversitat de principis actius que aquells que treballen amb productes comprats. Si treballes amb coure, nosaltres tenim moltes plantes que en tenen. Creiem que el fet de treballar amb plantes medicinals és una manera de preparar la vinya i recuperar les seves defenses naturals. No l'acostumes sempre a un producte i són més capaces de generar autodefenses. De cara a un canvi climàtic, pot ser molt positiu i, en el nostre cas, farà molt temps que estaran preparades.