Platges Netes de Llançà suma seixanta accions de voluntariat ambiental

Una cosa és dir i l’altra és fer. Des de 2016, l’Associació Platges Netes de Llançà ha fet realitat el seu propòsit d’actuar de manera proactiva a favor del litoral de la Mar d’Amunt, organitzant recollides de brossa per terra i sota l’aigua, xerrades de difusió sobre el medi ambient i altres activitats que han acabat convertint l’entitat en un referent.

Aquest abril, Platges Netes ha portat a terme la seva seixantena acció ambiental a Llançà mateix, concretament a la Farella i les Tonyines. Arribar a aquesta xifra no ha estat motiu de celebració, sinó més aviat de reflexió sobre com ens omplim tots la boca de voler canviar el món sense que la implicació sigui generosa. I és que, des del primer moment, l’Associació ha funcionat bàsicament amb un sistema de voluntariat lliure, sense quotes econòmiques. «Vam néixer perquè ens vam adonar que el nostre litoral era brut, que hi havia massa brossa», diu Jesús Blanco, secretari i ànima de l’Associació.

La creació de Platges Netes va sorgir fruit d’una casualitat. Un professor de l’Escola Oficial d’Idiomes de Figueres va proposar als seus alumnes, a les acaballes del 2015, fer un intercanvi lingüístic amb un ciutadà anglès que passava temporades a Llançà. Tres dels alumnes van acceptar l’oferiment. «L’amic anglès tenia el submarinisme entre les seves aficions i un dia ens va comentar que, quan bussejava, trobava el fons del mar ple de deixalles. Vam veure que calia fer alguna cosa i tots plegats ens vam embolicar organitzant-nos com a associació ambientalista sense ànim de lucre», explica Jesús.

El gener de 2016 van començar les accions de voluntariat a les platges i cales de Llançà. Amb el temps, el radi d’acció es va estendre a les localitats veïnes a mesura que l’Associació ampliava les seves relacions amb entitats veïnes i del mateix municipi, com ara Som Mar de Llançà, Cuidem Cadaqués, Roses Zero Plàstics o amb Salva Manera, pescador professional del Port de la Selva. També amb la Red de Vigilantes Marinos i amb Salt al Mar.

«El volum de deixalles recollides ha variat molt d’ençà que vam començar. Abans trobàvem molts objectes grans, sobretot plàstics de grans dimensions. El plàstic ha estat sempre present a les nostres recollides i, sobretot, palets per netejar orelles, pals de caramels i, quan netegem la riera, apareixen moltes tovalloletes d’un sol ús, moltíssimes» expliquen els responsables de l’entitat que presideix Maria Blain.

"Els plàstics són sempre presents a les seves recollides, sobretot palets higiènics i tovalloletes d'un sol ús"

Des del 2016 cap aquí, hi ha hagut dos grans canvis que també han afectat de ple la recollida i la participació. La pandèmia i les seves restriccions van aturar totes les activitats durant mesos. Posteriorment, la sequera ha fet els seus efectes sobre la situació de les platges. Com que no hi ha hagut temporals importants des de fa temps, les rieres no han abocat res al mar. «Sense llevantades, no hi ha retorn de les escombraries a les platges i cales. En el fons del mar, hi deu haver molta brossa que, un dia o un altre, ens serà retornada», diu Jesús Blanco.

"Ens agradaria que un dia ja no haguéssim de fer-ho: voldria dir que el mar és net", reflexiona Jesús Blanco

L’entitat també ha detectat que les accions del sector pesquer, pel que fa a la recollida selectiva, s’ha notat força aquests últims anys. Sobre la col·laboració de l’Ajuntament i els sectors econòmics de Llançà en aquestes accions de neteja, des de Platges Netes admeten que «per part municipal rebem algun petit ajut que és sempre benvingut. La regidora de Medi Ambient, Sílvia Barris, s’ha involucrat en moltes de les nostres convocatòries. La feina que fem també afavoreix la imatge del poble. Comptem amb suports com els de SK Kayack de Pau Calero, el Supermercat DIA d’Amrick, el pescador professional Pere Garriga amb la seva barca Noll i l’associació de nedadors Tintoreres. Cal afegir els bussos de l’associació AMar Project amb la Maria Ugarte i el Diving Center de Colera».

El gran repte de futur és «ampliar la base de voluntaris, ser més gent per a poder fer més coses, encara que ens agradaria que un dia ja no haguéssim de fer-ho: voldria dir que el mar és net».