Vilamaniscle inicia el llarg camí per convertir el castell en espai públic

Amb poc més de dos-cents habitants i una extensió de 5,46 quilòmetres quadrats, Vilamaniscle és un dels petits municipis que fan de l’Albera un espai singular. En el seu perfil urbà sobresurt, a la part alta del poble, l’estructura d’un casal fortificat, conegut com el Castell i, també, com la casa dels Gorgot, l’escut d’armes dels quals figura a l’escut de la façana principal. Els seus orígens documentats coneguts daten del segle XII i, en l’actualitat, és propietat de l’Ajuntament. Es tracta d’una edificació rellevant que es troba en un estat molt precari i que té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) amb la categoria de Monument Històric des de 1949.

Conscients de la importància de l’immoble i de les moltes possibilitats que tenia, l’equip de govern presidit per l’alcalde Mon Bonaterra va aconseguir, ara fa quatre anys, la seva titularitat a través d’una permuta de terrenys amb la propietat. «Com a ajuntament petit i sense recursos, no ens podíem permetre endeutar-nos per adquirir el Castell i aquesta fórmula va ser la millor per a obtenir l’edifici amb la intenció de rehabilitar-lo, sempre dins de les nostres possibilitats», apunta Bonaterra. Donada l’envergadura del projecte i la protecció oficial de la construcció, l’Ajuntament va demanar l’ajut del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, sol·licitud que va ser escoltada i, a partir de la qual, s’ha iniciat un procés de recuperació que ara tot just ha fet les primeres passes amb la Diputació portant la direcció de les obres. «L’actuació més urgent estava encaminada a consolidar les estructures que encara quedaven dempeus per a evitar que caiguessin. El pas següent, que començarà ben aviat, serà la rehabilitació de la façana», afegeix l’alcalde.

Amb la mirada posada a llarg termini, el consistori vol que el Castell «s’acabi convertint en un edifici de referència, un equipament útil per al poble i per al territori. Ens agradaria poder instal·lar-hi un petit casal d’avis, un centre d’interpretació del paisatge de l’Albera i un alberg d’acollida del GR11. També algunes dependències s municipals. El conjunt és una inversió molt gran per a un ajuntament com el nostre, per això no hem pogut concórrer als Fons Next Generation, perquè no tindríem capacitat per assumir la nostra part. Hem d’anar a poc a poc, aprofitant els ajuts i subvencions a les quals puguem concórrer. El suport del Servei de Monuments de la Diputació ha estat molt benvingut, tots tenim clar que un edifici catalogat no el podem deixar caure i hem de saber aprofitar-lo». Fins ara, entre recursos propis i de la Diputació s’han invertit uns 170.000 euros.

El Castell és, precisament, un dels protagonistes del llibre Memòria Històrica de Vilamaniscle, acabat de presentar i l’autor del qual és un veí del poble, Albert Costa. En un dels capítols de l’obra, Costa escriu que «existeix un document de l’arxiu Gorgot (dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà) on surt que en Ponç Hug Comte d’Empúries vengué la senyoria del castell i la baronia de Vilamaniscle l’any 1130, a Bernat de Vilamaniscle. És en aquest document, doncs, el moment més antic en què s’anomena per primer cop el Castell de Vilamaniscle».

L’edificació que ha arribat fins als nostres dies és el fruit de nombroses ampliacions i reconstruccions, però el Castell manté el seu aire senyorial amb nombrosos elements defensius.