La rebaixa del nivell prioritari de l’eòlica marina a l’Empordà obre un nou horitzó

El 4 de març passat, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) feia públic el Reial decret 150/2023 de 28 de febrer, impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) amb el vistiplau del Consell de Ministres, amb el qual s’aprovaven els plans d’ordenació de l’espai marítim (POEM) de cinc demarcacions marines espanyoles, entre les quals hi havia l’anomenada Levantino-Balear que inclou l’espai de davant del Cap de Creus i la badia de Roses, la LEBA 1.

En el procés previ a aquesta aprovació, nou científics van adreçar-se per carta a la ministra Teresa Ribera i als directors generals del MITERD per a sol·licitar que, «en aplicació del principi de precaució, se n’estableixi una moratòria en la implementació de projectes d’eòlica marina a la zona LEBA 1 durant el primer cicle de la planificació marítima de l’Estat, fins que puguem lliurar els resultats del nostre projecte d’avaluació i valoració dels impactes potencials de projectes que pretenguin implementar-se en aquesta zona».

Els signants van ser Josep Lloret (UdG), Rafael Sardá (CSIC), Josep Maria Gili (CSIC), Anna Maria Sabatés (CSIC), Elisa Berdalet (CSIC), Antonio Turiel (CSIC), Josep Vila (UdG), Jordi Solé (UB) i Antonio Olivares (UNIR). Tots ells formen part de l’equip de recerca del projecte d’«Avaluació i valoració dels impactes ecològics i socials potencials dels parcs eòlics marins a zones d’elevada Biodiversitat i alt valor paisatgístic: l’exemple del Cap de Creus/Glof de Roses» (BIOPAÍS), finançat per la Fundación Biodiversidad amb fons NextGenEU.

Entre l’argumentari exposat a la ministra, avalat per informes i publicacions científiques, els investigadors consideren que «malgrat que el vent bufa amb força a la zona i el seu potencial per a l’eòlica marina és molt alt, cal comptar amb prou coneixement científic abans d’industrialitzar-ne una zona d’elevada biodiversitat. El vent és motor de vida al mar (especialment al Mediterrani), és un factor decisiu en el seu funcionament, i al costat de les descàrregues dels rius, determina que la zona del LEBA 1 sigui un dels llocs de l’estat espanyol més importants a biodiversitat marina». Des del seu raonament, consideren «necessària la moratòria per a la presentació de projectes d’eòlica marina a espera d’estudis científics que permetin incloure-la (o no) definitivament al segon cicle de la planificació i l’ordenació marítima de l’estat».

En les recents Jornades de conservació i aprofitament del mar celebrades a l’Escala, organitzades per la Fundació Alive, el doctor Rafel Sardá va donar a conèixer la resposta del ministeri a la seva petició, a través del secretari d’estat de Medi Ambient, Hugo Morán. Una resposta formulada abans de l’aprovació del Reial decret del 28 de febrer, en la qual s’explicita que el govern havia «conclòs que era oportú mantenir la zona LEBA 1 als documents finals, sense modificacions d’ubicació o extensió, si bé se n’ha modificat la catalogació, i ja no és una Zona d’Ús Prioritari, sinó una Zona d’Alt Potencial per a l’eòlica marina», tal com figura en els plans aprovats.

Sobre l’esmentada petició de moratòria, Morán diu que «és oportú anotar que la inclusió de la LEBA 1 als POEM de primer cicle no implica que s’aprovaran amb seguretat projectes d’eòlica marina en aquest període que abasta 2022-2027. Tot projecte que pretengui iniciar-se a la zona LEBA 1, igual que a la resta de Zones d’Alt Potencial per a eòlica marina que s’han identificat a les aigües espanyoles, estarà sotmès als preceptius procediments d’autorització substantiva i d’avaluació d’impacte ambiental».

Rafael Sardá forma part del grup de treball del POEM a l’Estat, és un dels dos representants del ministeri de Ciència i tecnologia en aquest grup com a veu delegada del CSIC en aquest tema. Sardá explica que «aquest POEM ve amb lletra petita i podem veure que el triangle que hi havia abans ha canviat, ja no és una zona de lliure disposició per a l’eòlica. El plànol ara apareix amb un entramat negre, és zona potencial per a l’eòlica, però que vol dir que són àrees identificades per experts amb presència d’hàbitats i espècies d’interès comunitari. Se superposen una àrea potencial per a l’eòlica marina i una àrea potencial per a la biodiversitat».

Amb anterioritat, els científics també s’havien adreçat a Virginijus Sinkevicius, Comissari Europeu de Medi Ambient, Oceans i Pesca. «Ens va respondre que quan una activitat pot afectar àrees marines protegides com les que hi ha aquí, s’ha de fer una avaluació ambiental prèvia, que no és l’avaluació d’impacte ambiental de les empreses. I això ho diu l’article 6 de la Directiva Hàbitat de la UE», conclou Sardá per reforçar la necessitat de poder acabar els estudis que puguin posar en evidència la importància que té la biodiversitat del litoral empordanès en el conjunt de la Mediterrània.

Rafael Sardá: «No és un parc, és una central elèctrica en el mar»

CRÍTIC AMB LA CONSELLERA JORDÀ. Rafael Sardà, representant del CSIC a la taula de treball del POEM, va deixar clar durant les Jornades de la Fundació Alive que «cal oblidar-se de dir parc eòlic marí, va ser una denominació que se’ls hi va posar perquè entressin bé, és una central elèctrica en el mar». Sardá es mostra crític amb la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà i l’anunci del parc eòlic experimental de la Generalitat. «El que més els interessa és la subhasta, com més aviat millor, sense limitacions o amb les limitacions que vulgui la consellera Jordà».

Subscriu-te per seguir llegint