Les atencions per conductes suïcides en infants i joves han crescut un 179% entre 2019 i 2022

En l’àmbit estatal, les atencions per conductes suïcides en infants i joves han crescut un 179,3% entre el 2019 i el 2022, tal com s’explica en l’estudi La situació de la salut mental en el jovent català, elaborat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i Salut Mental de Catalunya (SMC), que es va presentar el 16 de març.

«Si el 2019 la diferència entre ideacions suïcides i intents materialitzats era de 40,8 punts, en el 2022 s’ha reduït tan sols a 27,2 punts percentuals», per tant, ara hi ha més gent que ho acaba portant a terme, exposa el document. En aquesta línia, se subratlla que, el 2021, alguns centres de salut mental infantojuvenils van observar un augment substancial en les temptatives de suïcidi en la població adolescent, fins al punt que el primer trimestre d’aquell any van atendre els mateixos casos que en tot el 2019. «Així la mort per suïcidi és, sens dubte, un problema amb un fort impacte sobre la població juvenil».

Dins l’àmbit català, El Codi Risc Suïcidi de Catalunya ha detectat un 195% més de temptatives entre abans i després de la pandèmia. «Aquestes dades són preocupants i posen èmfasi en una pujada significativa d’aquestes conductes», diu el text. I continua explicant que «l’Enquesta de Benestar Emocional de l’Alumnat de 2022 té dades contundents: el 8,8% del jovent a Catalunya d’entre deu i divuit anys expressa tenir ganes de morir-se».

En aquesta línia, l’informe assenyala que un 30% del jovent declara no sentir-se relaxat mai o només s’hi sent algunes vegades. I el 25% asseguren no sentir-se mai o només algunes vegades amb energies de sobres. «Aquestes dades són preocupants, ja que indiquen nivells d’estrès elevats entre la població de quinze a trenta anys».

El número de joves a Catalunya que té algun problema de salut mental és d’aproximadament el 14% i a partir del 2019 es registra una tendència a l’alça. Del 2018 al 2021 aproximadament un 10% de la població jove al·lega tenir angoixa i entre un 6 i un 5% depressió o altres trastorns. L’ansietat no és tan sols el trastorn més comú, sinó que des del 2019 s’ha intensificat. A més, l’estudi destaca que «hi ha una relació entre el fet de no poder arribar a final de mes i l’angoixa», per tant la situació socioeconòmica hi té molt a veure. Respecte al gènere, les dones pateixen més aquest desequilibri que els homes, el mateix passa amb la depressió, ja que per cada home jove que en pateix, hi ha dues dones que en tenen. «Així i tot, no s’ha de menystenir que entorn del 4% dels homes joves en pateixen», assenyala el document.

Per altra banda, un dels trastorns que més ha crescut en els últims anys són els de la conducta alimentària (TCA). Abans de la pandèmia, el número de joves que en patia era del 4,8%. Durant la Covid el curs 2020-2021 era de més del 8%. «El diagnòstic entre la mateixa població i en el mateix període han augmentat un 56% i és el trastorn que més ho ha fet. Així l’emergència amb els TCA entre el jovent és real i preocupant després de la pandèmia».

Per altra banda, les dades també apunten a un seguit de «prejudicis contra la salut mental que escenifica un desconeixement encara present entre els joves». Així, entre un 13 i un 14% del jovent català declara que la problemàtica de la salut mental és per manca d’autodisciplina, un 6% l’espanta tenir gent amb trastorns mentals al barri i un 3% està d’acord que no ocupin treballs públics. Per altra banda, un 42% està d’acord que això és un fet que pot passar a qualsevol. L’estudi afirma que «els percentatges de prejudicis no són elevats, però manca conscienciació sobre què és la salut mental i el benestar emocional».

Tant el CNJC i el SMC apunten en l’estudi que «davant aquesta emergència, els recursos existents no atenen les arrels estructurals que té aquesta problemàtica i plantegen solucions des de models allunyats de la perspectiva comunitària». Encara que també afegeixen que hi ha un augment de la inversió en aquesta tipologia de recursos. També subratllen que l’oferta pública «és molt menor de la necessària, amb biaixos territorials en l’atenció». Aquesta manca de recursos fa que els joves vagin a serveis privats «i les persones que no hi tenen accés es queden enrere. Manquen polítiques d’atenció integral, preventiva, comunitàries i que integrin una visió interseccional de la problemàtica», subratllen.

En aquest sentit, i treballant en aquestes mancances, l’Alt Empordà, disposa de l’hospital de dia de salut mental per a la població a Figueres. Aquest centre permet millorar l’accessibilitat i l’equitat territorial i forma part del model comunitari i de treball en xarxa que caracteritza la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’Institut Assistència Sanitària (SIAD) a comarques gironines. Fins ara les persones de la comarca poden anar al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, on aproximadament el 15% de les persones ateses en aquest servei eren de la comarca.