Figueres no ha presentat el seu pla d’emergència per sequera obligatori per llei

Figueres és un dels únics tres municipis gironins (amb Sant Feliu de Guíxols i Banyoles) amb més de 20.000 habitants no han presentat el seu pla d’emergència per sequera a la Generalitat, malgrat que hi estan obligats per llei. Salt i Lloret de Mar el tenen en tramitació, mentre que Girona, Blanes, Olot i Palafrugell l’han presentat i tenen la resolució favorable, segons les dades d’Acció Climàtica. 

En una entrevista a Catalunya Ràdio, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha advertit que dels 67 municipis de més de 20.000 veïns que hi ha a Catalunya, als quals la llei obliga a presentar el pla d’emergència per sequera, només 26 el tenen en regla. Segons va advertir, el fet de no tenir el pla de sequera aprovat pot ser sancionable, igual que el fet que els municipis no aportin les dades de consum d’aigua o que es facin consums més elevats dels que s’han marcat ara amb la fase d’emergència.

Durant l’entrevista, Jordà ha conclòs que la situació de sequera ja és la «nova normalitat» i que caldrà aprendre a viure així. A més, ha apuntat que encara hi ha marge per augmentar l’aigua procedent de dessalinitzadores i la regenerada, i ha celebrat que el país «aprengués molt» de la sequera de 2008. Sense les infraestructures que es van planificar llavors, ha assenyalat, els pantans avui estarien «completament secs». 

Pla de gestió de l'ACA per als propers sis anys

I precisament, per abordar la sequera que probablement persisteixi en els propers anys, l’ACAha impulsat l’aprovació del pla de gestió de les conques internes per al període 2022-2027. Es tracta del full de ruta de la planificació hidrològica per als propers anys, i preveu les mesures necessàries per garantir l’abastament, millorar l’estat de les masses d’aigua i definir actuacions per a la millora de l’estat del medi. Aquesta planificació, que encara s’ha d’elevar al Govern, preveu una inversió de 2.437 milions d’euros per als propers anys, 1.401 dels quals seran aportats per l’ACA. Aquesta xifra suposa gairebé triplicar la inversió del pla que ha estat vigent fins ara.

En concret, el programa es distribueix en quatre parts. Per una banda es destinaran 866,6 milions (el 35,6% del pressupost) a actuacions destinades a la millora del medi hídric; 1.417 milions (un 58,2% del total), a incrementar la disponibilitat, la regeneració i la modernització de regadius; 150 milions (6,1% de la partida) per adaptar el sistema a fenòmens eventuals i extrems; i 3,6 milions (un 0,1% del pressupost total) per fomentar la recerca i el desenvolupament en el cicle integral de l’aigua.

Crítiques de la CUP

D’altra banda, la CUP ha emès un comunicat criticant la «inacció» de la Diputació i la Generalitat (és a dir, de Junts i ERC) en relació al compliment del cabal ecològic del riu Ter. En aquest sentit, la diputada provincial, Marta Guillaumes, recorda que l’any 2021 van presentar una moció a la Diputació demanant un estudi que analitzi la creixent demanda d’aigua a Girona, una nova convocatòria de la Taula del Ter amb noves dades i un compromís de la corporació per reduir de forma progressiva el volum màxim anual d’aigua captat al riu Ter.

Subscriu-te per seguir llegint