«A Sant Pere, tenim un turisme molt sostenible i respectuós amb el medi ambient»

La previsió és completar aquest 2023, el carril bici fins a Sant Martí d'Empúries, mentre que les millores de l'escola o del pont sobre el Fluvià són temes encara per desencallar.

El darrer estiu, la temporada turística va ser bona i el pròxim ho tornarà a ser, es tornen a organitzar festes majors, d’estiu i d’hivern, amb normalitat... Això vol dir que la pandèmia ja ha quedat enrere?

Crec que hi ha una part important de la pandèmia que ja està, però que hi ha altra part, que és l’emocional, que no està. I ja en parlarem de si serem capaços de recuperar la gent que ha quedat més afectada o és més sensible. Hi ha una part més aparent on veu la recuperació econòmica, la normalitat, les festes... Però aquesta altra part és la que ens preocupa.

La gestió de la pandèmia ha deixat molts alcaldes i regidors sense ganes de tornar-se a presentar. No és el seu cas.

No creguis... He fet la meva reflexió, però, al mateix temps, també penses que és una llàstima, perquè els dos primers anys de la legislatura van ser de paralització i ara, quan arribes al final, veus que podràs acabar alguns dels projectes que tenien pensat, altres es quedaran a mitges i altres es quedaran al tinter. Per tot plegat, pensem que, si els ciutadans així ho decideixen en les eleccions, donarem continuïtat al que estàvem fent. No és fàcil, perquè després de la pandèmia, amb tota la tensió que ha comportat, fa que la relació entre el ciutadà i l’administració tingui més tibantor. Per això molta gent que, seria molt vàlida per a la política municipal, se’n torna, o es queda, al món privat. En aquesta nova legislatura del 2023 costarà trobar gent, sobretot en els ajuntaments petits.

Sant Pere Pescador és conegut per les platges, pels càmpings, pel turisme en general, però, en canvi, també és un dels pobles de la comarca amb més percentatge d’immigració atrets per les feines agrícoles. Com es combinen les dues realitats?

Intentem combinar-ho per buscar l’equilibri. A Sant Pere, estem en uns percentatges d’immigració del 35 o 36%, primer va ser el gambià o senegalès, relacionat amb el tem agrícola i després el magrebí. Tot això s’ha de gestionar amb els recursos, que no són suficients, com a Ajuntament. Amb temes com habitatge, en una població on no tenim habitatge social, on tenim problemes d’ocupacions d’habitatges propietats de grans tenidors. No és fàcil, ens toca buscar l’equilibri pensant en totes les persones que viuen a Sant Pere. De la cultura i la sensibilitat que siguin.

I la seguretat?

Últimament, i no pas pel tema de la immigració, també hi ha la preocupació per la seguretat com passa a molts altres llocs. En una població petita on, tot i tenir un cos de vigilants que col·labora amb els Mossos, no podem tenir Policia Local.

El sector turístic sí que camina més sol, oi?

El tenim molt ben consolidat. Sant Pere és un referent en el turisme, sobretot en el segment dels càmpings. En aquests moments, que tots parlem d’un model de turisme més sostenible i respectuós amb el medi ambient, aquí a Sant Pere s’han fet bastant bé els deures.

Consolidat i amb marge per continuar creixent?

Més ampliacions o més extensions en el territori no seran possibles, perquè estem afectats per diferents planejaments supramunicipals, que ho limita. Els mateixos operadors turístics en són conscients i, per tant, més que ampliar, el que van és a buscar més qualitat dins del seu actual terreny de joc.

En el sector turístic, i en el territori, hi ha preocupació per l’arribada de l’eòlica marina. Com veuen el tema des de l’Ajuntament?

Ens preocupa. El segueixo des de dos punts de vista. Primer, com a alcalde d’un municipi que ens afecta, sobretot en la línia d’evacuació que esperem que, si al final s’ha de fer, vagi totalment soterrada fins a Santa Llogaia. I, també, el segueixo com a conseller comarcal, perquè el tema de l’arribada de les energies renovable afecta tot l’Alt Empordà.

Ja és imparable que arribin aquests grans projectes?

Si al final el ministeri espanyol, perquè les competències són seves, adjudica un parc en aquesta zona d’aquí, s’han de poder fer proves suficients per veure els impactes que tindria que, sincerament, crec que avui ningú coneix.

De quins terminis estem parlant.

La Generalitat ens diu, i això és una notícia molt bona, que ara sortiran a concurs els contractes per fer una mena de plans pilots per determinar els impactes en el mar i en la fauna. Seria ideal que la mateixa Generalitat hi pogués optar i, d‘aquesta manera, fer una prova amb un únic aerogenerador al mar i veure els impactes.

També impacte en el paisatge? Creu que, per exemple, des de la platja de Sant Pere es veurien els molins?

En el cas nostre de Sant Pere, ja s’ha dit que no. Estem lluny, a uns 25 quilòmetres. Sí que és veritat que els companys de Roses o Cadaqués, per la part de dalt, o bé la part de Torroella, Montgó o Begur, sí que ho tindrien a 14/15 quilòmetres. A escala comarcal, no sé què ens convé més. Si un generador a dins del mar, que té més potència, o un de terra com els nou que estan projectats a l’Albera amb el parc Galatea. Crec que ens faria tenir una foto més clara de la necessitat d’energia a la comarca. Tant fotovoltaica com eòlica terrestre i marina, és un tema complicat, però no ens queda més remei que abordar-lo.

Tornem a Sant Pere i al turisme sostenible. Es completarà el carril bici fins a Sant Martí d’Empúries i, per l’altre costat, fins a Castelló?

Abans, tot plegat, pensàvem els carrils bici per a l’estiu per als turistes que necessiten moure’s des dels càmpings i les platges cap al poble o entre les mateixes platges. Però crec que tots hem fet un canvi de mentalitat i tenim clar que els carrils bici no han de ser només per a l’estiu. S’han d’aprofitar tot l’any. Siguin nostres, siguin d’altres administracions... Com més interconnectats, millor. Ara, amb la col·laboració de Vies Verdes i un Next Generation, acabarem de connectat el nostre límit municipal amb Sant Martí d’Empúries a l’Escala amb un petit tram que falta d’un quilòmetre i mig. I, dels càmpings cap aquí, el volem consolidar arreglant el que ja tenim. També estem estudiant, amb Vies Verdes i l’Ajuntament de Castelló, la possibilitat d’unir les dues poblacions amb un carril bici que seria de nou quilòmetres aprofitant una expropiació que, en el seu moment, ja va fer la Generalitat al costat de la carretera.

La capacitat del pont també complica la mobilitat. Sobretot a l’estiu.

El pont es va fer a l’època de la Guerra Civil i té les dimensions que té i, encara que es va fer una rehabilitació fa una mica més de deu anys, ja no dona més de si. Amb la Generalitat hem estudiat circumval·lacions, però ens trobem amb problemes amb Medi Ambient pel tema del parc natural. Estem una mica encallats aquí i no serà fàcil.

Una altra inversió que depèn de la Generalitat és l’escola. Ampliació? Una de nova?

És una escola molt vella, del temps de la Primera República amb més de cent anys. Aquí sí que hem de ser crítics amb la Generalitat, que hi ha fet les inversions mínimes. Crec recordar que, fa quinze o setze anys, van canviar unes finestres. Si l’Ajuntament no hi hagués invertit, l’escola hauria anat a terra. Malauradament, no sembla que estiguem a la llista de prioritats del govern per fer una nova escola. El nostre institut de referència és el de Castelló i, tampoc, crec que puguem optar a tenir un institut, però sí que potser alguna forma mixta com un institut-escola per, com a mínim, retenir els joves alguns cursos més.

Finalment, com està el tema del Bon Relax i l’aigua?

El Bon Relax és la urbanització més antiga, deu ser dels anys 60 i 70. Es van fer sense tots els serveis i, per exemple, no tenia la connexió d’aigua. Vam poder fer la connexió a les quatre grans torres de pisos, però ens falten la resta d’habitatges. Creiem que amb la nova concessió del servei d’aigua ja hi haurà la possibilitat de fer-ho. Com a ajuntament, la idea és que els mateixos serveis que hi hagi al poble, també els han de tenir les urbanitzacions.