15 de març de 2021
15.03.2021
L'Empordà
Cantallops

Una recerca localitza setze antics cellers en cases particulars a set municipis de la Serra de l'Albera

L'estudi és el resultat de la primera investigació finançada per la beca Eduard Puig Vayreda

15.03.2021 | 10:30
Una recerca localitza setze antics cellers en cases particulars a set municipis de la Serra de l'Albera

Una recerca de l'enòleg i sommelier, Jordi Esteve, i de la fotògrafa i sommelier, Clara Isamat, ha permès localitzar setze antics cellers construïts en cases particulars als municipis de la Serra de l'Albera, a l'Alt Empordà. L'estudi s'ha elaborat durant els últims dos anys gràcies al finançament de la beca Eduard Puig Vayreda, que promou projectes d'investigació inèdits al voltant de la vinya i del vi de l'Empordà.

La investigació ha permès identificar i inventariar els cellers particulars que encara es conserven a les localitats de Cantallops, Capmany, Masarac, Garriguella, Rabós d'Empordà, Espolla i Sant Climent Sescebes. Dels setze cellers inventariats, n'hi ha sis que encara fan vi i la majoria formen part del Consell Regulador de la DO Empordà -Martí i Fabra, Castelló Murphy, Bodegas Trobat, Pujol Cargol, Can Torres-Celler La Gutina i Santamaria-. Els altres deu van deixar d'elaborar vi a mitjans del segle passat, bé per la falta de relleu generacional a les famílies dels viticultors o en altres casos per l'adhesió a la cooperativa del municipi.

Segons es detalla a l'estudi, cada antic celler té una estructura única però tots ells comparteixen elements comuns. El celler sempre estava situat als baixos de la casa on també se situaven la cort del porc, l'espai del matxo i el material agrícola, com el carro. Eren espais petits, però ben aprofitats.

Les botes eren principalment de castanyer i de diferents capacitats, des de mig bot (30 l) fins a un bocoi (600 l). L'estudi també ha permès localitzar tines picades a la pedra, les més antigues, i tines d'obra, construïdes a partir dels anys quaranta que es feien servir per fer la fermentació macerant el raïm. Fins i tot s'han trobat cups soterrats de volums importants.

S'usaven varietats concretes per elaborar cada vi: la carinyena negra pel vi negre; el lledoner blanc i roig per a la garnatxa, el ranci i el vi blanc, i el moscatell per a la mistela. El vi es venia al detall. L'elaboració de vi i d'oli i la producció de productes de l'hort eren la base de les economies familiars.

Basat principalment en els testimonis dels actuals propietaris dels cellers, la recerca permet preservar la memòria històrica i d'una arquitectura així com d'una activitat econòmica i social vinculada amb l'elaboració de vi en habitatges particulars. Els autors han recollit la seva investigació en el llibre Antics cellers de l'Albera, que també inclou un glossari de lèxic rural i tradicional, així com material gràfic històric i actual dels cellers. La publicació es pot descarregar al web de la DO Empordà.

Tresors ocults

"La beca Eduard Puig Vayreda ens ha donat l'oportunitat de buscar, investigar, documentar i preservar, tresors ocults en els baixos de les cases dels pobles de l'Albera, que són patrimoni vitivinícola de l'Empordà. Un patrimoni ocult, que per tenir-ho tan a prop, no s'ha valorat i no se li ha donat suficient importància. També hem parlat amb els nostres avis, que són memòria històrica i una part molt important del treball. Gràcies a ells i elles, hem pogut recuperar el patrimoni oral", expliquen els autors, que afegeixen: "El valor de les coses materials depèn de qui les miri i de la capacitat de veure més enllà de l'objecte. Per això és tan important la mirada, que en el nostre cas ha estat curiosa i inquieta i observem amb ànsies de saber, de conèixer, de preservar un llegat que es perd i compartir-ho".

Els autors

Jordi Esteve és tècnic enòleg agroalimentari i sommelier. Ha treballat a cellers de l'Empordà, Xile, Califòrnia i Itàlia. Des del 2015 dirigeix Rims, vins i vinyes, una petita explotació de vinya i elaboració de vins ubicada a Rabós d'Empordà. És també coorganitzador d'esdeveniments vinculats al vi, com ara el ViSwing o la fira Contraban. Clara Isamat és fotògrafa i sommelier que, durant els últims anys, ha dirigit i produït diversos documentals vinculats al vi, com ara Fermentación Espontánea o Revolución Líquida. Així mateix, assessora sobre vins, organitza tastos i conferències sobre aquesta temàtica.

Segona beca per a un estudi sobre el vinyar històric empordanès

Durant la presentació dels resultats de la recerca becada en la primera edició també s'ha fet públic la proposta guanyadora de la segona edició que s'ha concedit a un estudi sobre el vinyar històric empordanès, proposat per Romina Ribera i Oriol Vicente, de Glops d'Història, que desenvoluparan el treball en els pròxims dos anys.

L'objectiu de la proposta és posar les bases per a la creació d'un catàleg topogràfic amb les parcel·les de vinya històriques encara en cultiu avui. L'estudi respon a la necessitat de recuperar i crear un coneixement sobre el vinyar empordanès que contribueixi a la seva preservació i gestió, la seva difusió i ús pedagògic per crear identitat i cohesió social, i la seva explotació tant agrícola com turística.

Segons es detalla a la proposta de treball, el projecte té tres objectius bàsics: definir el concepte de vinyar històric a l'Empordà a través de les seves particularitats històriques, geogràfiques i culturals; encetar la creació d'un inventari o catàleg de les finques i parcel·les considerades històriques; i aportar una metodologia de catalogació i anàlisi del vinyar històric empordanès. "Aquest treball pretén donar valor al territori, als cellers, i a l'enoturisme. A la vegada que podria esdevenir un recurs per a la producció de vins de parcel·les històriques. Un recurs per a la construcció de relats per a l'excel·lència", apunten els guanyadors de la segona beca Eduard Puig Vayreda.

La beca

El Consell Regulador de la DO Empordà, la Càtedra del Vi i l'Oli de l'Empordà, la Universitat de Girona i l'Ajuntament de Figueres-amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, l'Institut Català del Vi (INCAVI), l'Institut d'Estudis Empordanesos, la Venerable Confraria de la Bóta de Sant Ferriol, i la Diputació de Girona; el patrocini dels cellers La Vinyeta i Perelada, i el suport dels cellers Pere Guardiola, Cooperativa d'Espolla i Vinyes dels Aspres- promouen la beca Eduard Puig Vayreda al voltant de la vinya i del vi de l'Empordà.

La beca d'investigació, de caràcter biennal, està dotada amb 5.000 euros i es concedeix a un projecte d'investigació inèdit en relació amb la viticultura i l'enologia en qualsevol d'aquests àmbits: històric, arquitectònic, etnològic, ambiental, turístic o econòmic. La concessió de la beca té per objectiu aprofundir en camps que encara no han estat prou explorats i que poden afavorir el coneixement i l'evolució del mateix sector vinícola en el camp tècnic o comercial.

Els promotors de la iniciativa han volgut que la beca dugui el nom d'Eduard Puig Vayreda per tal d'homenatjar l'enòleg empordanès, mort l'abril de l'any 2018. Puig Vayreda fou molt actiu en el camp de la divulgació enològica i es pot considerar un dels principals erudits que ha tingut Catalunya en aquest camp. Va ser director de l'INCAVI, fundador i president de la Confraria de la Bóta de Sant Ferriol, professor de la UdG i codirector de la Càtedra de Viticultura i Enologia Narcís Fages de Romà. A banda de la seva activitat professional, també va destacar pel seu compromís cívic i cultural. Va ser alcalde de la ciutat de Figueres (1981-1983) i va presidir Joventuts Musicals i l'Institut d'Estudi Empordanesos, a més de ser membre de nombroses entitats. També va ser col·laborador de premsa, escriptor i conferenciant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent