Jordi M. (Figueres, 1968) ha aconseguit, després d'onze anys, que l'ONU determini que rebutjar-li la segona activitat va ser una discriminació per discapacitatONU. Només es pot executar si ho diu un jutjat, per això ha demanat a l'Ajuntament de Figueres que ho apliqui directament, abans d'iniciar de nou un altre procediment judicial. Està esperant resposta.

Què li va produir l'accident?

Un borratxo em va atropellar anant amb moto, estant fora de servei. Tinc un 65% de discapacitat i mobilitat reduïda. Físicament no puc fer la primera activitat de patrullar o auxiliar persones però puc fer altres coses. Soc voluntari d'una ONG i jo he anat a fer les xerrades a la gent que perd els carnets de conduir o a instituts. El que puc fer és tot el que no comporti unes capacitats físiques pròpies de policia.

Com se sent?

El dictamen ho determina molt clar. Coincideix exactament amb el del Síndic de Greuges de 2010. Torna a ser una victòria amarga. Estic malament perquè sents que els que estaven a l'oposició en aquell moment van aconseguir una moció dient que se m'havia de reparar els danys que m'havien produït. El tècnic va fer un informe negatiu i van quedar a l'expectativa d'aquest dictamen i ara que estan al govern diuen que no. Veig que he de tornar a les lleis oficials. Aquest dictamen és una victòria amarga, és frustrant, però agraeixo a la Victòria, l'advocada, la seva feina. Quan tens una incapacitat, t'haurien d'adaptar el lloc de feina i treballar en el que es diu segona activitat. Ara l'important és l'escrit que surti de l'Ajuntament.

Què n'espera? Hi confia?

No, en Pere Casellas ha sortit als mitjans dient que els funcionaris diuen que faran un informe en contra, un dilluns. I l'endemà va dir que és culpa de l'Estat, que és qui ho ha d'arreglar.

Es veu amb forces d'assumir el que sigui?

No me'n queda una altra. Tinc 52 anys, fa 11 que lluito. Però és desmoralitzant, fotut? i estic recolzant-me en altres persones.

L'ha decebut la professió?

Crec que com a qualsevol persona, no hi ha dret que et facin el que m'han fet. Per llei està regulada la segona activitat. Per què aprofiten que un policia té una discapacitat per fer-lo fora? Hi ha molts oficis que no necessiten la segona activitat regulada perquè no hi ha aquest perill. I en canvi, tot i tenir-ho regulat, et foten fora.

Quins objectius té?

Tornar a treballar, tenir dignitat, com qualsevol persona. Si la vida és com una taula, les potes són la família, els amics, l'esbarjo, i la feina, quan te'n treuen una, vas coix i en qualsevol moment, caus. M'han tret la feina durant 11 anys i en qualsevol moment tinc alts i baixos, distanciament amb els amics, la societat... Tot això afecta. Busco tornar a posar-me aquesta pota per estabilitzar-me. Ells han de veure que estan implicats en la meva desestabilització. Tenint tan fàcil com ho tenien que era respectar la llei en el seu moment. Han contribuït que tingui més seqüeles, m'han deixat molt més desestabilitzat, m'han fet molt més mal. Com diu la dita castellana, « la herida no cicatrizaba porque la sutura estaba hecha con puntos suspensivos». Ara és un procés mental, també. Tot el que han dit no se sustenta, estic dolgut. Ells són els que m'han obligat a arribar a aquest extrem i ara que ho aconsegueixo, no fan cas.