La formació Assemblea per Vilajuïga, encapçalada per Xavier Llorente, ha trencat l'hegemonia d'esquerra republicana al consistori de Vilajuïga, obtenint cinc dels nou regidors que conformen el plenari. Té dedicació parcial a l'Ajuntament, però ha renunciat al sou.

El seu grup no s'ha vinculat a cap partit polític. Ningú els ha ajudat amb la campanya, doncs.

La nostra formació és una agrupació d'electors, independents, que hem passat quatre anys a l'oposició, per un pacte entre ERC i PSC. Durant aquest temps hem treballat molt, crec que hem complert amb escreix el nostre deure de fiscalitzar el govern i controlar-ne l'acció. I això, juntament amb el treball d'equip, ha fet que la campanya electoral passés per davant de les dels grans partits i ens donés la majoria absoluta. Tot ha encaixat com un puzle. Tenim gent amb idees, empenta i iniciativa.

Quina és la relació amb l'oposició?

No ha estat gaire bona en els darrers anys. No han entès que la funció de l'oposició era controlar i fiscalitzar l'acció de govern. Probablement han viscut el primer mandat que ha existit una oposició normal. En campanya vam dir que, si guanyàvem, oferiríem a la resta de partits d'integrar-se a l'equip de govern, hem guanyat per majoria absoluta i no hi havia necessitat. Tot i així ho vam oferir, però no se'ns va acceptar. Ara estem creant espais perquè les relacions millorin. Per exemple, a l'anterior mandat es va buidar el ple de competències, i es va quedar únicament amb les obligatòries. Ara li hem tornat, hem creat comissions informatives i d'estudi, on l'oposició té un lloc. Volem que aquest mandat serveixi per normalitzar i fer cordials les relacions amb l'oposició, per treballar conjuntament de cara a mig mandat o al següent.

Esquerra de Vilajuïga ha d'aprendre a fer oposició?

No ho sé, això ho han de respondre ells. Jo crec que tots plegats hem d'aprendre a entendre'ns.

Espera que facin la mateixa oposició que han fet des del seu grup en l'anterior mandat?

No només ho esperem, és convenient per a un ajuntament democràtic que l'oposició fiscalitzi i controli el govern, és l'incentiu que fa que tots siguem capaços de fer les coses millor.

28 anys d'ERC a l'Ajuntament de Vilajuïga. Com s'han trobat el consistori?

Té un problema econòmic. S'ha de dir que menys greu que el que es va trobar la Joana Cobos en el darrer mandat, hem de reconèixer-ho. Però és el principal repte: acabar de resoldre la situació econòmica. Hi ha una dependència total i absoluta de l'IBI, i això fa que els veïns i les veïnes hagin de suportar una gran pressió fiscal. Hem començat a buscar altres fonts d'ingressos, i això implica reactivar econòmicament el municipi.

I com es pot reactivar?

Creiem que la promoció turística del poble és una de les vies. S'han fet coses puntuals, sense continuïtat. Nosaltres volem fer un pla de reactivació que tingui com a pilar la situació de Vilajuïga entre Parcs Naturals, no de cara al turisme massificat, sinó aquell que s'interessa per la pràctica d'esports a l'aire lliure. Tenim una oportunitat de promocionar el poble, i estem treballant-hi.

Quins són els serveis que comporten més despeses?

A part del capítol de personal, que com a tots els ajuntaments és el més important, segurament la recollida d'escombraries. Ja ens hem posat a supervisar que no hi hagi més despeses que les imprescindibles i si podem obtenir ajudes i subvencions per racionalitzar els serveis.

Són un dels pocs municipis que fan porta a porta a la comarca amb uns resultats molt bons de recollida selectiva.

Volem arribar al 85% de recollida selectiva. És un objectiu ambiciós i assumible. I volem reduir la despesa que comporta la recollida d'escombraries. De cara al futur, serem un dels pobles que tindrem menys despesa d'aquest servei, perquè el que té més cost és el rebuig. La preocupació ambiental és un dels nostres trets característics. Volem avançar en temes de sostenibilitat ambiental però també en transparència, radicalitat democràtica i participació. Estem treballant en la redacció d'un pla de participació o un reglament participatiu per avançar durant el mandat cap a la plena participació de la ciutadania. Ara no tenim una bona situació en qüestió de transparència.

En quines vies es pot treballar la participació de la ciutadania?

És cert que el clàssic és que hi hagi una comissió de festes de veïns i veïnes amb certa autonomia. Però ens quedaríem molt curts si aquest fos el nostre únic objectiu. Volem avançar molt més, arribar a tenir un Consell de Poble i consells sectorials, tots dotats de capacitat decisòria. Ara per ara, en els plens municipals, els veïns i les veïnes que hi assisteixen tenen un torn de paraula.

Per a la participació és necessari promoure espais públics que la potenciïn.

L'urbanisme és clau per a la cohesió social i la participació. La creació d'espais que possibilitin la interacció és un requisit. El nostre poble els té, tot i que no han estat plenament utilitzats. El problema és que estem en una societat que tendeix a l'individualisme i som víctimes del dia a dia. Quan fem activitats socials ens ho passem molt bé, però costa treure la gent de casa.

Hi ha una franja de població vulnerable, i Vilajuïga té una població envellida.

Sí, la piràmide poblacional mostra un envelliment, però estem observant una lleugera però constant pèrdua d'habitants, i ens preocupa moltíssim. Volem fer una diagnosi per saber quin és el problema i així implantar mesures que solucionin aquesta tendència. Pel que fa al col·lectiu de gent gran, requereix molta atenció. Ens hem reunit amb ells, tenen unes dependències i volem dinamitzar l'espai, amb un clima de convivència que sigui una crida perquè hi vagi més gent.

Teniu molt percentatge d'estrangers residents?

Tenim població estrangera amb recursos, altrament dits turistes, i sense recursos, que en diem immigrants. Els considerem a tots veïns per igual.

En ple estiu una de les coses que més preocupa als municipis són els incendis.

Som un dels cinc municipis que ha fet els deures amb les franges de protecció. Estem treballant en la redacció del DUPROCIM i tenim un grup de treball per a aquests tipus d'emergències. Crec que estem a prop de l'excel·lent.

Què queda per fer?

Moltes coses! Millorar l'eficiència, utilitzem massa els combustibles fòssils, l'enllumenat públic i cal fer una auditoria energètica per reduir les despeses dels equipaments municipals.

A part dels projectes, per què decideix encapçalar la llista?

No hi ha un projecte personal, sinó col·lectiu. Som un grup de persones que plantegem una trobada a la qual, sorprenentment, venen una seixantena de veïns i veïnes i es decideix tirar un projecte en equip, d'aquí el nom d'«Assemblea per Vilajuïga», i és l'assemblea qui confia en la meva persona per encapçalar la llista de les anteriors eleccions i les actuals que ens han donat la victòria. Però en cap cas és un projecte personal.