Biòleg i submarinista. Autor de la guia d'itineraris submarins de l'Escala, impulsor del Projecte Sèpia i coordinador de cursos de guies submarins. Formador de formadors i expert en la flora i fauna del nostre litoral. Boris Weitzmann és biòleg, però una gran part de la seva feina la dedica a sensibilitzar professionals i particulars, sobre l'entorn marí, ja sigui des del Projecte Sèpia, elaborant una guia d'itineraris submarins o ensenyant als instructors de submarinisme la importància de transmetre als clients el coneixement i el respecte a l'entorn.

Perquè van creure necessari fer una guia amb aquests quatre itineraris submarins?

Volíem apropar el mar al públic general. Ho podríem assimilar als itineraris saludables dels municipis. La idea és que qui vulgui pugui fer una mica d'esport alhora que coneix l'entorn i aprèn a respectar-lo.

Així no és necessari la botella ni regulador?

No, el sector de públic de submarinisme és limitat, i aquesta guia no és per submarinistes, és per fer snorkel, per un públic familiar o turistes. Només calen ulleres i tub, i en tot cas aletes si es vol.

Què té el mar de l'Escala d'especial?

Té un litoral en molt bones condicions, com molts pobles de la Costa Brava. Té aigües de bona qualitat i el fons i les comunitats estan ben conservades. Si mirem al voltant de la Mediterrània, aquest racó del nord-oest està en bones condicions. Podem dir que a l'Empordà, el medi marí està bé, tot i que hem de mirar de tenir-ne més cura quan en gaudim

Diu que està ben conservat, però experts diuen que els vaixells d'arrossegament han destruït el fons marí de la badia de Roses i, en general, del nostre litoral

Sí, és general a tota la Mediterrania. El 98% de les pesqueres estan sobreexplotades. Però si ho compares, aquí no tenim abocaments industrials ni grans nuclis urbans que aboquin una gran concentració de contaminants als rius ni al mar. Si utilitzem indicadors naturals de qualitat del medi com les algues, que resten sempre allà i ens poden avisar de canvis, quan les revisem veiem que estan en bon estat. Però és cert que hi ha sobrepesca.

També és un dels impulsors del Projecte Sèpia. Com està l'estat de salut de la Sèpia a la badia?

Hem de parlar de diversos factors. Els cefalòpodes tenen una vida molt curta i són d'elevada taxa de reproducció, però tenen grans fluctuacions de població d'un any a l'altre, bàsicament derivat de les condicions meteorològiques. Enguany ha sigut un any molt dur perquè hem tingut moltes tempestes i mala mar, amb aigua freda, i ara, de cop i volta, tenim aigua calenta i onades de calor. Aquesta situació no convé gens a les poblacions de cefalòpodes. D'altra banda, la sobrepesca, evidentment, també els afecta. Estem intentant afavorir la població de cefalòpodes, minimitzant l'impacte negatiu de les arts petites - amb la pesca industrial no ens hi podem posar, és una altra guerra. I, paral·lelament, treballem per poder donar un valor afegit a aquest producte de la pesca artesanal. D'aquesta manera, els pescadors que tinguin un comportament sostenible i accions respectuoses, podran tenir un profit de les bones pràctiques.

Cada vegada més podem notar els efectes del canvi climàtic en pròpia pell. Quina és l'afectació del canvi climàtic sobre l'ecosistema marí de la nostra costa?

El pronòstic dels efectes del canvi climàtic és molt dolent a la Mediterrània. És un mar tancat i amb una gran concentració de població al seu voltant , això vol dir que els impactes del canvi global seran molt forts. El que ja hem començat a notar és que l'aigua s'està escalfant, el nivell del mar està començant a pujar, els episodis extrems estan essent més extrems i més habituals, com els temporals. Però els efectes sobre els organismes vius, sobre l'ecosistema, encara no els hem vist. Sí que és dramàtica la situació dels filtradors, com les gorgònies, les esponges o els briozous. Cada vegada que hi ha un episodi d'altes temperatures trobem una gran mortalitat en aquestes espècies filtradores. És evident que sobre els interessos humans ja es nota.