L'ozó troposfèric (O3) és un gas contaminant secundari que es genera quan es mesclen una sèrie d'ingredients a la troposfera: emissions procedents del trànsit, les indústries i els boscos en unes condicions de rajos solars intensos i altes temperatures que sobretot es donen a les tardes d'estiu. Quan se superen els límits permesos, les conseqüències poden ser efectes corrosius per a la vegetació i problemes respiratoris en general per a les persones. La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) realitza una campanya de vigilància intensa del 15 de maig al 15 de setembre. Enguany, s'han detectat 20 punts arreu de Catalunya de superació dels nivells màxims d'ozó d'un total de 48 estacions de control, dos de les quals es troben a les comarques gironines: Agullana i la Castanya (Montseny).
La tècnica de la secció d'Immissions del Departament de Territori i Sostenibilitat encarregada d'avaluar les generacions d'ozó troposfèric arreu de Catalunya, Núria Nebra, explica que l'ozó és un gas que es troba de forma natural a l'atmosfera. Per una banda, hi ha l'ozó que es troba a l'estratosfera i que ens protegeix dels rajos ultraviolats i, per altra banda, hi ha l'ozó que es troba a la troposfera i que, si està a nivells més elevats dels habituals, esdevé un contaminant problemàtic per al medi ambient i les persones.
Nebra apunta que l'ozó és un contaminant secundari que no és emès per cap font, sinó que es genera a partir d'una sèrie de precursors: òxid de nitrogen (NOx), un gas que prové del trànsit, la indústria o el sector domèstic, com ara de les calderes; compostos orgànics volàtils (COVs), que poden ser d'origen antropogènic (indústria) o biogènic (boscos), i una alta radiació solar que comporta temperatures elevades, requisits que es donen principalment al pic de l'estiu en horari de tarda i, a més, en situacions anticiclòniques com ara onades de calor. L'elevada quantitat d'ozó troposfèric en l'aire pot provocar una sèrie de conseqüències pejoratives: per una banda, efectes corrosius sobre la vegetació i, per altra banda, irritacions i problemes diversos en el sistema respiratori.
Campanya preventiva
Núria Nebra apunta que les superacions d'ozó es valoren en funció de dos nivells: el llindar d'informació i el llindar d'alerta. El primer nivell indica que se superen els 180 micrograms per metre cúbic (unitat de mesura per calcular l'ozó) en una hora. «En el moment en què se sobrepassa aquest valor, es poden produir problemes de salut, sobretot per a les persones més vulnerables, com ara gent gran, nens i persones que pateixen dificultats respiratòries. És per aquest motiu que duem a terme una campanya exhaustiva i informem la població», aclareix Nebra.
El segon nivell és el més greu, anomenat llindar d'alerta: «Es tracta d'un estadi superior que equival a una superació dels 240 micrograms per metre cúbic. Des que treballo aquí -uns dotze anys-, no tinc constància que s'hagi superat aquest varem a cap punt de Catalunya, però sí que anteriorment s'havia superat en alguna ocasió puntual, malgrat que és molt poc probable que passi», afegeix. A través d'un desplegament de cabines a diferents punts de Catalunya que contenen uns equips especialitzats per valorar els nivells d'ozó en l'aire, el centre de control general rep dades sobre els nivells d'ozó cada deu minuts. Com a mètode preventiu destinat a informar la ciutadania, la XVPCA realitza una campanya exhaustiva del 15 de maig al 15 de setembre de nou a nou i durant tots els dies de la setmana perquè és la temporada de més radiació solar i escalfor ambiental.
Durant la resta de l'any, el seguiment és més lleuger i es realitza de nou del matí a tres de la tarda. «A banda del seguiment, des de fa uns anys fem avisos preventius i informem la població a través de la web oficial i el canal de Twitter sobre si hi ha possibilitat de patir algun tipus de superació. La gent interessada es pot subscriure a un llistat de correu electrònic on enviem avisos», concreta Nebra.
Comarques gironines
Dels 48 punts de mesurament arreu del territori català, durant la darrera campanya de vigilància dels nivells d'ozó a les comarques gironines han saltat els llums vermells a dos punts: al Montseny el 26 de juliol a les quatre de la tarda i a Agullana l'endemà a les sis de la tarda. Segons Nebra, «l'any passat va haver-hi sis superacions a la província de Girona, per tant, enguany no ha estat un dels pitjors anys». L'experta puntualitza que a banda de les emissions que són determinants, el factor clau és la situació meteorològica, és a dir, els rajos solars intensos i l'alta temperatura, malgrat que nosaltres només podem incidir reduint l'emissió de contaminants. Nebra explica que moltes vegades els precursors, com les emissions contaminants, es generen a Barcelona però en funció de si hi ha marinada o no (vent que va de mar cap a terra), pot ser que l'ozó viatgi pel camí del Vallès i arribi a la Plana de Vic i a les comarques de Girona, inclús a terres de Cerdanya més cap al tard.
