28 de setembre de 2018
28.09.2018
1 D'OCTUBRE. UN ANY DESPRÉS

Pilar Bosch, alcaldessa de Garrigàs: «Jo vaig tenir por, aquell dia»

El seu poble es converteix en l'epicentre de la commemoració del Referèndum de l'1-O del 2017

28.09.2018 | 15:17
L'alcaldessa de Garrigàs, Pilar Bosch.

Veïns d'arreu, colles geganteres, cobles, artistes, poetes, músics i un munt de voluntaris s'han mobilitzat perquè, aquest 29 de setembre, des del matí fins a altes hores de la matinada, Garrigàs pugui recordar que l'1 d'octubre del 2017, en plena celebració del Referèndum, es van produir càrregues de la Guàrdia Civil sobre la població que havia acudit a votar. L'esdeveniment vol tenir una transcendència extramunicipal i, per això, des del maig passat, els representants d'una nova entitat, la Taula Empordanesa per la Memòria de l'1 d'Octubre, treballen en l'organització dels actes commemoratius.

A Garrigàs, aquest dissabte, tot el dia, s'aniran combinant els actes institucionals i els actes lúdics. Els organitzadors tenen molt clar que, lluny de donar protagonisme a aquells que sempre estan a la primera línia de l'actualitat mediàtica, allò que es pretén és posar en valor La força d'un poble. De fet, aquest és el lema de la jornada i també el nom que se li ha donat a la web creada amb motiu de l'esdeveniment (www.laforcadunpoble.cat).

Foto: Roger Lleixà

Les persones que s'apropin a Garrigàs podran dinar i sopar; gaudir de concerts, animació infantil, poesia i folklore; trobaran materials dissenyats per a l'ocasió, com samarretes commemoratives, i es podran moure pels diferents racons del petit poble pintoresc. Els camps dels voltants es convertiran en pàrquings perquè la gent, vinguda des de Figueres, Vilamalla o Palau de Santa Eulàlia, pugui deixar el cotxe amb comoditat.

ENTREVISTA


Pilar Bosch és l'alcaldessa de Garrigàs des del maig del 2017, després de substituir Josep Masoliver, que va ocupar el càrrec durant 18 anys i li va cedir la vara. És filla de Vilobí d'Onyar, té 49 anys, i tota la vida ha estat vinculada al poble, on, des de fa temps, viu instal·lada a la casa dels seus avis. 

Costa parlar de l'1 d'Octubre del 2017?

Sí que costa, perquè hi ha moltes preguntes que encara no tenen resposta. Costa, pel sentiment que ens surt, ara que revivim els fets i ordenem imatges.

Què va pensar quan va veure que arribava la Guàrdia Civil?

La idea era poder-hi parlar, però va ser impossible parlar-hi. Van venir preparats per causar caos, amb una actuació desproporcionada, agressiva i de males maneres. Com a poble, i com a persones, en veure'ns agredits i que ens faltaven al respecte d'aquella manera, vam pensar que la dotació que havia vingut aquí havia perdut els papers, però després vam veure que estava premeditat i ben organitzat.

Van ser els moments més difícils que ha viscut com a alcaldessa?

La veritat és que sí. Feia poc temps que era alcaldessa, vaig agafar el relleu a Josep Masoliver a mig mandat, el maig del 2017, per un acord que teníem. Va ser un moment complicat, ja ho crec.

És difícil parlar de l'1-O, però els actes que han programat per al 29 de setembre demostren que se n'ha de seguir parlant?

Se n'ha de parlar, tot i que vam passar por. Jo vaig tenir por, aquell dia.Quan vaig anar a denunciar l'actuació de la Guàrdia Civil, també en vaig tenir. Però crec que és superant tot això que el país avança, i no podem deixar que la por regeixi les nostes vides. El dia 29 de setembre recuperem un esperit de participació, de cohesió i de reconeixement a la força del poble. Seguim aquí, cadascú amb les seves conviccions, i crec que no ens hem de deixar trepitjar.

Diu que va tenir por. Va patir per la seva integritat o per la d'alguna de les persones del poble?

Vaig tenir por perquè hi va haver moments en què vaig pensar que prendríem mal de veritat. Si t'agredeixen, no sempre pots contenir una reacció natural. Ja quan va entrar el primer grup de guàrdies civils, i després un segon, la por era que allò no acabés convertint-se en una batalla campal. Va ser una situació de crits, de plors, d'incredulitat.

Com va sorgir la idea de commemorar l'1-O a Garrigàs?

La Taula per la Memòria de l'1 d'Octubre no ha nascut pròpiament de la gent de Gar­rigàs. Nosaltres sí que estàvem preparant, per la Festa Major, batejar amb el nom d'Edifici 1 d'Octubre el centre sociocultural, on va passar tot allò. Però no havíem pensat fer una cosa que pogués aglutinar tot l'Empordà, com ha acabat passant. Va venir un grup de persones, representants de diferents col·lectius, que van proposar-nos que la commemoració de l'1-O es fes a Garrigàs.

Hi ha prou infraestructura?

Garrigàs som un poble petit de 500 habitants i és difícil fer determinades coses, però ens hem vist en cor de fer aquest acte tan gran gràcies a persones que són realment molt competents, molt altruistes i molt generoses.

Recorda el sentiment amb què va anar a dormir el dia del Referèndum?

Ens vam quedar amb un sentiment de buit quan es van endur l'urna en estampida, amb els ànims per terra. Però sempre dic: "beneït cens universal", perquè vam trobar alternatives per votar. Això ens va tenir entretinguts hores i hores. Al final del dia, no poder fer el recompte electoral ens va tocar.

Garrigàs mira endavant i té una gestió del dia a dia. Què en destaca?

Mai no hem deixat de fer la feina a l'Ajuntament, perquè les necessitats del poble, hi són. Durant dos anys seguits hem pogut fer obres de millora a l'escola, i hem pogut consolidar una aula d'acollida per als alumnes amb pares que treballen. A més, l'agost de l'any passat vam obrir el local sociocultural.

D'aquí al maig hi ha projectes en marxa?

Estem treballant en la instal·lació, aquesta mateixa setmana, d'un sistema de biomassa que generarà calefacció a aquest local, a l'escola, al centre mèdic i al centre cívic.

Es presentarà a les eleccions municipals del 2019?

Sí que em presentaré. Penso que és una responsabilitat i una oportunitat.

*La Taula organitzadora la formen l'Ajuntament de Garrigàs, l'entitat Balcó de l'Empordà, l'ANC, Òmnium, els CDR i La Forja Alt Empordà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent