Catalunya es queda sense platges nudistes

Una platja apartada en un entorn tranquil i on l'única roba que hi havia eren les tovalloles sobre la sorra. Així era la cala Illa Roja, a Begur, una de les platges de més tradició nudista de Catalunya. Aquesta imatge, no obstant això, fa temps que és història. Ara la platja s'omple cada estiu de «tèxtils», com anomena el moviment naturista els banyistes amb banyador, i els nudistes han passat a ser gairebé una espècie en extinció. De fet, aquesta mateixa setmana, la platja bullia de banyadors i biquinis.

A la costa catalana, Illa Roja no és cap excepció. La veritat és que les platges per practicar nudisme a Catalunya estan desapareixent. Tot i que aquesta pràctica es troba emmarcada dins del dret de llibertat d'expressió, la massificació de les costes i la manca de protecció d'aquests espais -quan no manca la senyalització adequada són els banyistes els qui no respecten el caràcter del lloc- fan que els nudistes cadascú cop tinguin menys llocs on practicar el naturisme de forma segura i tranquil·la.

«Cada vegada hi ha més gent que va vestida a aquestes platges, i això ens incomoda», lamenta Segimon Rovira, president del Club Català de Naturisme (CCN). «Hi ha inferioritat de condicions entre la gent nudista i els tèxtils, tenim molt menys espai. Els tèxtils poden entrar als espais nudistes i no passa res. Però nosaltres no ens sentim còmodes en espais no nudistes: no volem incomodar-los i ens poden arribar a increpar», afegeix.

Des del CCN s'impulsa un projecte de protecció i de promoció del nudisme. L'objectiu principal és preservar els espais naturistes. No exclouen grups mixtos -com famílies o parelles on alguns membres no se sentin còmodes d'anar nus-, però el seu objectiu és crear un ambient tranquil i segur per practicar aquest estil de vida.

Espais no segurs

De fet, la reducció dels espais nudistes provoca alhora la desaparició del moviment. Rovira destaca que «aquells que es vulguin iniciar en aquesta pràctica se sentiran més segurs si troben llocs per fer-ho». Si introduir-se en aquest món –o practicar-lo esporàdicament– pot provocar vergonya i inseguretats, fer-ho en un entorn on tots els altres van vestits i sentir-se observat per ells allunya els potencials nudistes.

És el cas també dels joves que, influïts per altres factors com la pressió estètica i la inseguretat dels seus cossos, així com la creixent sexualització de la nuesa, han esdevingut una minoria dins del col·lectiu. Les dones, especialment les joves, també temen l'assetjament i que eventuals imatges seves -preses sense consentiment per mòbils veïns- acabin circulant per internet. L'antropòloga Livia Motterle també hi veu una ruptura generacional. «Els joves han estat anestesiats per les xarxes i les tecnologies i, si lluiten per alguna cosa, ho fan especialment allà –afirma–. A les xarxes és on enfoquen la seva relació amb el cos, a través de selfies».

Llocs buscats

Hi ha més factors que posen la catifa vermella a l’extinció de les platges nudistes. Un nombre creixent d'usuaris tèxtils van a aquestes platges, moltes vegades situades a espais reservats i tranquils. «Aquestes cales s'han fet molt populars», explica Rovira, «S'han publicat molts articles i llistats de platges on no s'especifica que són nudistes». La bellesa d’aquests llocs també atrau moltes persones que volen fer-se fotos per pujar-les a les xarxes. Va ser el cas d'Illa Roja. «Quan van obrir la guingueta -que ja no hi és- es va afavorir un turisme d'anar-hi i fer-se fotos», afegeix Rovira, cosa que va augmentar la massificació i, amb ella, la incomoditat dels nudistes. «Hi ha gent que no és gens respectuosa i fa fotos sense demanar permís», assenyala.

La Federació Naturista-Nudista de Catalunya compta amb un llistat de platges naturistes a la seva web. D'aquestes, poc més de la meitat apareixen com a tals en una cerca ràpida de Google. Moltes simplement són descrites com a platges verges i apartades, factor que atrau molts turistes a visitar-les. Des de la federació no volen mantenir aquestes platges en secret. Al contrari, el seu objectiu és donar a conèixer aquesta pràctica i promoure'n la filosofia, però perquè això passi abans aquestes platges s'han de catalogar com a espais nudistes.

«Els ajuntaments les han de senyalitzar, informar del que això significa i promoure el turisme naturista, d’alt poder adquisitiu», enumera Rovira. A la pràctica, però, molts consistoris posen objeccions a la seva promoció.

El Síndic de Greuges va publicar una resolució el 2018 que reclamava la protecció del nudisme. Demanava a tots els ajuntaments que s'asseguressin que al seu municipi «hi hagués algun espai per fer nudisme amb tranquil·litat».

Arran d'aquesta resolució, l'Ajuntament de Begur va senyalitzar la cala Illa Roja. «És una platja de tradició nudista i amb aquesta senyalització busquem promoure el civisme, que sigui una platja inclusiva i amb bona convivència», expliquen des de l'ajuntament. Tot i així, no existeix cap ordenança municipal que protegeixi aquesta minoria. La seva menció a la normativa municipal només es dona per restringir la seva pràctica a espais en concret. És el cas d'ajuntaments com Barcelona, Tarragona, Castelló d'Empúries o Castell-Platja d'Aro. El consistori d'aquest últim explica que la prohibició del nudisme a la platja respon que és un lloc de «tradició familiar».

A rebuf de l'ofensiva tèxtil, els naturistes van a llocs com càmpings específics o pobles com El Fonoll, localitat de Tarragona on es pot viure i fer turisme 100% naturista. «Des de la pandèmia, cada cop més gent volia viure aquí. Hem arribat al màxim», explica la Núria Espinal. Ella i el seu marit administren el poble amb ajut de voluntaris.

Subscriu-te per seguir llegint