Rodalies va acumular el 2022 retards equivalents a 200 dies

Sempre va bé començar per les coses bones: entre el 26 i el 29 d’agost i entre el 14 i el 17 d’octubre del 2022 no es va produir cap incidència en el servei de Rodalies de Catalunya. Van ser dues onades de tres dies en les quals els trens de rodalies van circular com estava previst, sense avaries en la infraestructura, ni manca de maquinistes, ni retards importants. És el parèntesi de ‘pax ferroviària’ més llarg que es va viure durant l’any passat, un exercici en el qual la xarxa va registrar 559 incidents que van generar 288.000 minuts de demora, cosa que equival a 200 dies. Es van veure afectats gairebé 18.000 trens i en quatre de cada cinc dies entre l’1 de gener i el 31 de desembre es van registrar problemes. Van ser 284 jornades amb algun problema, per 81 en les quals tot va anar sobre rodes.

A les portes de les eleccions generals, sens dubte el transport i la mobilitat seran un dels temes calents de la campanya. Amb l’Estat defensant la seva gestió i presumint de disposar del principal operador a Catalunya (Renfe) i el Govern català reclamant el traspàs total de les competències per, algun dia, poder cedir el control total a Ferrocarrils.

Adif fa cada mes l’‘Informe dels successos amb afectació al servei de rodalies de Catalunya superior a 100 minuts de retard’, uns documents que exhibeixen, amb gran detall, fins a quin punt els poc menys de mig milió d’usuaris diaris de Rodalies tenen raó quan, en les sempre subjectives i calentes xarxes socials, es queixen amargament dels problemes constants per arribar amb tren a la feina, al metge o a la universitat. La cosa dona per a molt.

Operador o gestor?

Cada estudi aporta les causes dels incidents, i només en un 5,9% dels casos el problema es relaciona amb «agents atmosfèrics». El 60% de les causes són imputables a incidències a la infraestructrura o a problemes amb l’operador. I, tot i que pot semblar que Adif, el gestor de les vies i catenàries, n’és sempre el responsable, el cert és que Renfe el guanya en percentatge: de mitjana, entre el gener i el desembre, Renfe és culpable del 32,7% dels incidents, per un 27,9% d’Adif. El 35% restant és imputable, entre altres coses, al vandalisme, amb un total de 61 incidents (l’11% del total). Ja els va explicar aquest diari que el 2022 es van registrar un total de 427 incidències per llançaments de pedres, per exemple, però no totes van causar retards ni problemes rellevants en el servei.

Si es compara operador i gestor d’infraestructura en funció dels minuts de retard que van causar, la diferència es dispara a favor (o en contra, segons es miri) de Renfe, que acumula molt més temps d’afectació amb les seves incidències. Renfe es menja el 48,6% dels minuts de retard, mentre que Adif assumeix només el 19,2%. Per mesos, el més complicat va ser el març, amb només dos dies de tranquil·litat, mentre que el menys accidentat va ser el febrer, amb 10 jornades sense que s’hagi reportat res greu. Per llocs, Barcelona i el seu entorn més immediat s’emporten bona part dels problemes, sobretot l’estació de França, l’Hospitalet, Sants i la Sagrera.

I les obres?

Curiosament, la presència de les obres en el percentatge ha anat de menys a més, segurament com a reflex de la inversió que l’Estat està fent a la xarxa ferroviària de Catalunya. El gener del 2022, l’afectació per reformes a la xarxa va ser del 0%. A mesura que avança l’any, hi ha mesos en què la cosa es dispara. Un 21,5% del temps perdut per culpa dels treballs a la infraestructura al setembre i un 13% al desembre. Es pot deure a dues coses: la primera, que no hi havia projectes i a mesura que avançava l’any s’anaven iniciant plans de millora a la malla, o la segona, que sí que n’hi havia o afectaven menys.

El 2 de setembre va ser el dia amb més incidents, un total de set. Un més que la jornada anterior, que va ser, de fet, la pitjor quant a retard acumulat: la barbaritat de 9.373 minuts. De fet, entre el 30 d’agost i el 2 de setembre es concentra el pitjor període de tot el 2002, amb 19 incidències que van sumar 20.833 minuts de retard que van afectar 862 trens. Per posar les coses en perspectiva, cada dia es realitzen un miler de serveis de tren a Catalunya. En aquells dies es va registrar un temporal de campionat, raó per la qual els mateixos informes ja situen com a causa principal de tot aquest embolic els «agents atmosfèrics».

«Defectes d’execució»

Tots aquests incidents van obligar Renfe a cancel·lar prop de 2.000 trens de Rodalies (1.976, per ser exactes, més 180 de mitjana distància). El dia amb més combois de rodalies que es van quedar sense sortir (116) va ser el 9 de setembre, dia en què a l’estació de França hi va haver una aturada de set hores causada pels «defectes d’execució» d’una obra. El segueix l’1 de gener, amb 90 trens encallats a la mateixa terminal per fallades en l’operativa que van afectar 37 trens de mitjana distància.

El responsable del pla de Rodalies 2020-2030, Pere Macias, va explicar a aquest diari setmanes enrere que les incidències s’haurien de començar a reduir de manera significativa a curt termini. Dels prop de 6.400 milions d’euros promesos, uns mil ja s’han executat. A això cal sumar-hi 1.300 milions ja adjudicats i pendents d’execució i 1.600 més que estan en procés de concurs públic. En total, 3.900 milions d’una manera o d’una altra mobilitzats.

Macias destaca un paquet que suma 131 milions d’euros que corresponen a 107 petites obres que tenen a veure amb «la reposició d’actius»; això és, millores a catenàries, vies, sistemes electrònics o trinxeres (parets laterals a cel obert). Totes aquestes intervencions ja han sigut executades i n’hi ha 900 més en cartera. Aquestes actuacions més quirúrgiques són les que han de reduir al mínim les incidències que encara avui pateix la vetusta infraestructura d’Adif.