La colla de l’Asti ja ho té tot quasi a punt per, aquest dissabte a la nit, sortir i viure al màxim el Carnaval d’estiu de l’Escala. Fa uns vint anys que la colla es va crear impulsada per un grup de joves amics. Amb el pas del temps, molts d’ells ja no hi són dins la colla i els que han quedat, junt amb els que es van sumar més tard, li han donat un caràcter molt familiar. Aquest dissabte només desfilaran una seixantena dels dos-cents que són habitualment, perquè molta gent treballa. Les ganes, però, hi són igual, reconeixen Jana Guillot i Neus Rodríguez, dues de les integrants de la colla.

Aquest és «un any especial i estrany perquè ha estat una mica dur fer la carrossa amb aquest bon temps i la calor». Expliquen que normalment la carrossa la creen a l’hivern, «quan la gent té més temps», i, després, en el Carnaval d’estiu ja ho tenen tot fet. Ells, però, no fan una carrossa «competitiva» perquè tenen un remolc petit. Respecte a les disfresses miren de fer-ho tan simple i assequible com es pugui. «Fem fer la disfressa en una botiga del poble i simplifiquem molt», comenten tot afegint, però, que això no està renyit amb la vistositat, un detall que miren de fomentar al màxim. «Tothom es tuneja la disfressa a la seva manera, amb resultats molt xulos, la veritat», asseguren.

Al llarg d’aquests vint anys han lluït múltiples temàtiques: pallassos, espantaocells, estrelles de mar, coets, pirates o zombis. Aquesta darrera disfressa va anar acompanyada d’un maquillatge lliure que va ser d’impacte. Aquest any han apostat per dedicar la disfressa i la carrossa al fons marí vinculant-lo al tema del reciclatge i la contaminació. La tria del tema normalment el proposen les quatre o cinc persones que «porten més la carrossa». «Anem dient bestieses fins que alguna ens agrada», riuen.

La colla no prepara mai cap coreografia. Es deixa que cadascú balli lliurement. Això sí, tenen algunes cançons fixes dins el repertori. La colla és molt fidel a l’Escala, l’únic Carnaval on desfilen: «Som d’aquí i és el dia que ens deixen els carrers i ho hem d’aprofitar».