09 de febrer de 2021
09.02.2021
L'Empordà
L'Escala

La Farandola plasma la identitat del poble escalenc a través del ball

Aquesta dansa ancestral es transmet a les noves generacions amb tallers escolars durant el Carnaval

08.02.2021 | 18:33
La Festa de la Sal ha donat vida a danses ancestrals com La Farandola

«El ball de la Farandola té un component d'identitat i d'emoció. És indescriptible el que sento a dins quan sona la seva música» explica l'escalenc Jordi Gallegos, membre del Grup de Danses La Farandola que l'any passat va complir 20 anys de trajectòria. «La formació porta el nom d'aquest ball típic de la vila de l'Escala, que ens representa. Avui dia només es balla a l'Escala. El ballem per Carnaval, per la Festa Major, és una dansa de germanor on tothom pot gaudir i pot xalar» descriu Gallegos. Alhora és un orgull poder-lo ensenyar a les noves generacions, destaca. Aquest grup de danses l'ensenya als alumnes de cinquè de l'escola l'Esculapi, per Carnaval i durant els tallers que es fan per ensenyar la sardana «com una dansa tradicional, també fent referència a la Farandola com un element més del nostre patrimoni cultural».

La directora de l'Arxiu Històric i del Museu de l'Escala, Lurdes Boix, explica que «La Farandola es balla a l'Escala, des de temps immemorial, per Carnaval, possiblement introduïda a mitjan segle XVI pels pescadors de la Provença i el Llenguadoc emigrats a l'Escala. A l'Escala, va ser prohibida els primers anys de la dictadura franquista, ja que l'alcalde i el capellà del moment la consideraven ofensiva atès que la lletra feia burla dels carlins, moviment que formava part del bàndol guanyador de la guerra civil».

Fou recuperada el 1976 pel mestre de danses Josep Clos, qui juntament amb la seva esposa Margarida Roca, la van incorporar al repertori de danses de l'Esbart la Farandola, recorda la seva filla Montserrat Clos, actual coordinadora del Grup de Danses. Al cap d'uns dotze anys de formar-se l'Esbart, va desaparèixer, però la Farandola es va continuar ballant, per exemple, amb motiu de l'aniversari de diferents festes històriques, com la Festa de la Sal. «Llavors el meu pare reunia els dansaires, ens trobàvem i es ballava» explica Montserrat Clos.

A partir del 1997, es balla a la Festa de la Sal d'una manera permanent. «S'havia de celebrar només un cop per commemorar el centenari de l'Alfolí de la Sal, però tothom va quedar molt enamorat i la gent del poble va decidir fer-la cada any».

Cent cinquanta actuacions

El Grup de Danses La Farandola del CER l'Escala són els continuadors de l'Esbart La Farandola. Montserrat Clos reconeix que «la Festa de la Sal ens ha donat molta vida. Hi col·laborem i ballem i això ens ha permès fer intercanvis amb grups de fora, actuant a escala nacional per exemple a Bilbao, Xàtiva i també a França, Hongria, Grècia, Turquia, Algèria o Andorra». En aquests vint anys s'han arribat a fer 150 actuacions.

«Aquesta dansa dona nom a l'Esbart i també a la comissió del Carnaval i avui és indubtable que l'Escala ha fet seu aquest ball, que és un símbol d'identificació del poble» assegura Boix. Montserrat Clos destaca com a singularitat que «fem els balls amb l'autenticitat que els ballava la meva mare, són balls de plaça que podem portar a tot arreu. Som unes vint persones i això ens ha facilitat bellugar-nos». Gràcies a la Festa de la Sal i les inquietuds del mestre de danses Josep Clos, «s'han recollit balls que ja només es fan a l'Escala. Un és La Farandola, però també hi ha el ball del Drac i el ball de Nyacres».

L'any passat la formació va celebrar el vintè aniversari. «A causa de la pandèmia, no es va poder festejar com calia i per aquest motiu s'han reservat enguany diferents actes com l'estrena d'un documental que repassa la història d'aquest grup de danses» avança Clos. «Serà un recorregut per la trentena de balls que fem, i pels diferents anys de la nostra trajectòria». Clos es lamenta que des del mes de març de l'any passat «no podem assajar», i espera que el documental es pugui estrenar abans dels mesos d'estiu.


Membres del Grup de Danses La Farandola

El ball de carnaval

«Per Carnaval, La Farandola es balla al mig del ball i pel dinar popular. És un ball senzill, una dansa de molta participació» diu Clos, on destaca la gran quantitat de dansaires que, agafats de la mà, van saltant i seguint les giragonses del capdanser. Per ballar La Farandola es forma una tirallonga de dansaires, homes i dones, agafats de les mans a l'altura dels malucs i amb el capdanser i la seva parella aguantant amb les mans una faixa o mocador que serveix per fer de pont per on passen tots els dansaires amb el pas saltat de galop, encarats al públic, com una gran serp. Per fer la segona figura, anomenada el cargol, el capdanser comença a girar sobre ell mateix amb tothom agafat de les mans i formant una gran espiral que per la Festa de la Sal pot arribar a un centenar de persones, i per Carnaval a dues-centes persones. Quan l'últim ballador tanca l'espiral, tota la pinya de dansaires, com un sol cos, en una mena de deliri col·lectiu, propi del ritu de Carnaval, tots es posen a saltar cridant amb un esclat d'alegria, fins que el capdanser crida: «Al revés», moment en què l'últim ballador comença a desfer l'espiral i a crear-ne una altra. Finalment, els dansaires desfan l'espiral sortint de l'espai del ball, sempre agafats de les mans.

La música era interpretada per tres músics al so de gralla, flabiol i tamborí, i cornamusa, i s'establia una competició entre músics i dansaires per veure qui aguantava més. I així repetint-se el moviment, a criteri del capdanser fins que el músic que tocava el flabiol quedava exhaust, ja que és una dansa que no té limitació temporal, com la tarantel·la napolitana, també d'origen medieval.

Origen de La Farandola

La Farandola és un ball d'origen provençal documentat des de l'edat mitjana i que es popularitzà amb la Revolució Francesa i que a l'Escala va arrelar fa segles, ja que s'estengué pel Rosselló, les comarques pirinenques de Catalunya, com la Vall d'Aran, Andorra i principalment a l'Empordà, fa referència Boix. Pertany al grup de danses anomenat col·lectives o de participació, com la sardana o el contrapàs, origen d'aquesta, i n'hi ha d'altres de molt semblants a tota l'àrea de la Mediterrània.

De fet el desenvolupament i l'evolució serpentejant del ball de La Farandola s'inspira en danses sagrades d'origen grec, importada de l'antiga colònia focea de Massàlia (Marsella) que venen a simbolitzar el viatge a l'interior del laberint evocant l'epopeia mítica de Teseu i el Minotaure com a ritus màgic de trànsit dels difunts al regne d'ultratomba.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook