¿Com s’escull el nom d’una borrasca? Aquesta és la història de la rosca de les tempestes

Tots recordem el desastre causat fa uns anys per la <strong>borrasca Filomena</strong>. O com les <strong>tempestes Oscar i Patricia van causar gran enrenou l’estiu passat</strong>. Ara, en l’arrencada de la tardor, s’ha parlat molt del pas d’Aline, Bernard, Celine i Domingos. ¿Però alguna vegada s’han preguntat per què anomenem aquests fenòmens meteorològics amb noms de persones? ¿I qui escull amb quins apel·latius anomenar les borrasques? La història sobre com es van començar a anomenar les borrasques té una part de ciència, una altra de poesia i, per estrany que sembli, fins i tot amaga un rerefons sexista que gairebé voreja l’absurd.

Comencem, doncs, pel principi. El costum de ‘batejar’ les tempestes, les borrasques i els huracans amb noms de persona va arrencar en la dècada dels cinquanta als Estats Units. Va ser allà on l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA, per les seves sigles en anglès) va començar a utilitzar aquesta tècnica per referir-se als fenòmens de meteorològics de gran impacte i, sobretot, per facilitar la comunicació amb la ciutadania. Amb el temps, aquesta pràctica va començar a estendre’s per les agències meteorològiques de tot el món i va acabar per convertir-se en norma a bona part del globus.

La rosca de les borrasques

En el cas d’Europa, el seguiment, l’estudi i el ‘bateig’ de les borrasques es realitza a través d’una plataforma coneguda com a EUMETNET que s’encarrega de coordinar la feina de totes les agències meteorològiques de la regió. Al sud-oest del continent, els meteoròlegs d’Espanya, Portugal, França, Bèlgica i Luxemburg es reuneixen cada any per elaborar la seva «rosca de borrasques» en què, de manera preventiva, s’escullen una vintena de noms (un per cada lletra de l’abecedari) per anomenar aquest tipus de fenòmens meteorològics de gran magnitud que puguin sorgir entre el setembre d’un any i l’agost del següent.

Una vegada pactada la ‘rosca de borrasques’ de la temporada està en mans de les diferents agències meteorològiques de la regió decidir quan es ‘desbloqueja’ un nom. Normalment ho fa la primera entitat que detecta si un fenomen meteorològic d’aquest tipus pot arribar a una gran magnitud (una cosa que, en molts casos, sol coincidir amb la primera regió que en pateix l’impacte). Aquest any, la temporada de tempestes es va estrenar oficialment el 17 d’octubre amb l’arribada de la borrasca Aline. Tres dies més tard va arribar Bernard. Una setmana després, Celine. I ara, just quan acaba d’arrencar l’octubre, ha sorgit Domingos. Aquesta és, per cert, la primera borrasca de la temporada ‘anomenada’ per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

L’existència d’una ‘rosca de borrasques’ no implica necessàriament que s’hagi de completar cada any. De fet, el normal és que mai s’arribi al final. La temporada passada, en la qual s’engloba tot el que va passar entre el setembre del 2022 i l’agost del 2023, va ser una de les més convulses de les últimes dècades i es va concloure amb un total de 16 fenòmens meteorològics d’aquest tipus. O dit d’una altra manera, va arrencar amb Armand i va finalitzar amb Patricia. Noms com Rafael, Sarah, Tiago, Valérie i Waid es van quedar al tinter de les tempestes.

Tempestes amb nom de dona

¿Però en quin moment una cosa tan trivial com escollir el nom d’un fenomen meteorològic pot convertir-se en una cosa sexista? Doncs bé, la història és la següent. Resulta que, segons apunten diversos estudis, quan es van començar a utilitzar noms tant d’homes com de dones per batejar tempestes i huracans es va produir un fenomen social una mica absurd. Atès que la gent associava les tempestes amb nom de dona amb una cosa més feble i inofensiva, l’impacte d’aquests fenòmens acabava sent més greu. És per això que ara s’alternen noms masculins, femenins i fins i tot de gènere neutre perquè ningú baixi la guàrdia davant l’impacte d’aquests successos.

Diversos estudis apunten que la gent baixa la guàrdia davant tempestes amb nom de dona perquè creu que són més inofensives

Una última dada curiosa relacionada amb això és el ‘reciclatge’ de noms dels fenòmens meteorològics. Són diverses les agències meteorològiques que cada sis anys, aproximadament, reutilitzen alguns dels noms de les seves ‘rosques anteriors’. ¿L’única excepció? Quan un huracà o una tempesta es converteix en una cosa devastadora. Als Estats Units, per exemple, Katrina ja no es tornarà a utilitzar per referir-se a una pertorbació climàtica. A Espanya, probablement tampoc es tornarà a parlar de cap altra Filomena.