Restriccions per la sequera. Cinc minuts entre l’emergència i la normalitat

Per anar d’Albons a Viladamat només fan falta cinc minuts. Però ara mateix la vida a aquests pobles veïns és molt diferent. La culpa la té la sequera. Als dos pobles empordanesos, separats per poc més de quatre quilòmetres, se’ls hi ha afegit una nova frontera: estan categoritzats als extrems oposats del semàfor de la sequera. El semàfor és el sistema que fa servir l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per mesurar l’estat de les reserves d’aigua a Catalunya. Albons té el color blau, que representa l’escenari de normalitat, la situació òptima. Viladamat, en canvi, és un dels 22 municipis que l’ACA va declarar en emergència aquesta setmana, fent servir el color vermell (el pitjor possible) per primer cop a la història.

«Sap greu la manera que ha semblat que llencem l’aigua pel carrer. Som un poble molt compromès»

Roser Suñer

— Veïna de Viladamat

«Intentem vigilar» diu la Mercè Darné, veïna d’Albons. No posa lleixiu a l’aigua de fregar per poder-la reutilitzar per regar les plantes. La Roser Suñer viu a Viladamat i també té cura amb el consum d’aigua. «Amb una galleda petita aprofito per fregar tota la casa, i utilitzo l’aigua de la secadora per regar les plantes», explica. «No sabia que hi havia aquest contrast amb pobles d’aquí al costat» admet la Mercè. A la Roser també la sorprèn. «No ho entenc. Sap greu la manera que ha semblat que llencem l’aigua pel carrer» comenta afligida.

Aquesta situació de contrast es repeteix en set municipis veïns de l’Empordà. Viladamat, l’Armentera, Ventalló i Sant Pere Pescador estan en situació d’emergència, mentre que els seus veïns Garrigoles, la Tallada d’Empordà, Albons i l’Escala estan en normalitat. Aquests pobles en situació de normalitat hidrològica formen part d’un total de 31 municipis que integren la zona del Baix Ter, on segons els indicadors sembla que no hi hagi sequera.

L’entrada en emergència indigna els ajuntaments altempordanesos: «És impossible controlar qui rega el seu jardí»

Segons el Pla de sequera del 2020, la manera de calcular l’estat de salut hídrica d’una zona depèn del que l’ACA anomena «unitats d’explotació». N’hi ha divuit, que s’estableixen segons l’origen de l’abastament d’aigua. Tot i la proximitat d’aquests municipis, és la procedència de l’aigua és diferent. En el cas dels pobles declarats en situació d’emergència depenen de les reserves de l’aqüífer Fluvià-Muga, que estan en el seu mínim històric. Els municipis amb el semàfor de color blau s’abasteixen de l’aqüífer del Baix Ter. Malgrat la sequera, aquest aqüífer té bona salut hidràulica: el cabal abundant del riu Ter manté les seves reserves. Així s’explica la categorització de normalitat de la zona.

Les diferents categoritzacions fan que la vida sigui molt diferent a les zones d’emergència i les de normalitat. Uns tenen restriccions i altres no. Aquestes són especialment dures per a l’ús agrícola, que impliquen una reducció del 80%. «Aquí tenim més normalitat a l’hora de regar gràcies al Ter. Però si no fos pel riu, estaria tot mort» explica Jordi Casas, que té una plantació de pomes a Bellcaire d’Empordà, un altre dels pobles amb el semàfor blau. El seu camp rep l’aigua d’un reg que surt del riu Ter, passant per Colomers. «Hem notat molt la sequera perquè no ens ha plogut gens, depenem del reg».  

«Amb paciència, ens n'hem pogut sortir» afirma un altre pagès de Torroella de Montgrí, un dels municipis categoritzats amb el color blau i que també s’abasteix a través de canals del riu Ter. Però és conscient que no ha sigut així per tothom. «Molta gent no ha pogut fer el cultiu que esperava,» apunta. Sempre que no s’abasteixin de pous particulars, els camps en normalitat que depenen de la xarxa de reg també tenen restriccions. «Tenim una quota d’aigua. Des de l’ACA et diuen quantes regades pots fer, crec que ara són un màxim de tres». 

Les restriccions també s’apliquen a altres àmbits: un límit de consum d’aigua per habitant al dia (200 litres), la prohibició del reg públic, l’impediment d’emplenar piscines... «Totes les zones públiques que eren verdes i precioses, ara tot és sec. Només cal anar a l’ajuntament i es veu» explica la Roser. A Torroella de Montgrí, en canvi, les rotondes fan goig: verdes i ben cuidades. Si no es té en compte com condiciona l’origen de l’abastiment d’aigua, sembla que tota la culpa sigui dels habitants i empreses. La realitat, però, no és del tot així. «A nivell d’organització social del poble, l’ajuntament de Viladamat està molt compromès i la gent en aquest poble està molt conscienciada per questions ecològiques» assegura orgullosa la Roser. 

Igual que molts altres pobles afectats per la sequera, Viladamat ha intentat optimitzar l’ús d’aigua: hivern va renovar el sistema de canonades. «El problema és un altre. No culpo a ningú, però les segones residències i hotels rurals poden ser una despesa d’aigua incontrolable» apunta la Roser. És una postura que comparteixen diversos ajuntaments afectats per les restriccions, asseguren que no tenen els recursos per revertir la situació.