Durant el 2020, la Diputació de Girona, a través del Servei de Medi Ambient, va engegar un projecte pioner a Catalunya i a la resta de l’Estat: la creació de comunitats locals d’energia a la demarcació, amb el propòsit de fomentar la transició energètica en l’àmbit local a través de la ciutadania. 

Amer i la Cellera de Ter (Selva), Cornellà del Terri (Pla de l’Estany) i Rupià (Baix Empordà) han estat els primers municipis gironins en els quals ja s’ha executat la primera fase del projecte. Aquesta primera fase consisteix a instal·lar, en teulades d’equipaments municipals, plaques solars fotovoltaiques, les quals permeten abastir d’energia elèctrica els mateixos edificis municipals, els punts de recàrrega de vehicles elèctrics i, dins un radi d’acció de cinc-cents metres, els habitatges en situació de pobresa energètica i les llars que vulguin adherir-se al projecte. La Diputació va atorgar a cada municipi una subvenció de 40.000 euros, mitjançant la seva línia de subvencions Del pla a l’acció

En aquestes quatre instal·lacions, s’hi han connectat vuitanta habitatges (onze en situació de pobresa energètica), un total de dos-cents dotze veïns. Les instal·lacions produeixen 214.031 kWh/any d’energia elèctrica renovable, que suposen un estalvi de 102.948 tones de CO2. 

A partir d’ara, més municipis s’afegiran al projecte, després que en la darrera sessió de la Junta de Govern de la corporació s’aprovés la resolució per a una convocatòria extraordinària de 360.000 euros per impulsar comunitats locals d’energia, gràcies a una aportació addicional extreta del pressupost del 2021. Aquest finançament permetrà desenvolupar una segona fase del projecte a la Cellera de Ter i Rupià, i iniciar les accions en vuit municipis més, els quals, distribuïts per comarques, són els següents: 

  • Alt Empordà: Navata, Viladamat, Vilafant i Vilanant 
  • Baix Empordà: la Pera 
  • Garrotxa: la Vall d’en Bas i les Planes d’Hostoles 
  • Selva: Sant Julià de Llor i Bonmatí 

El paper dels ajuntaments 

Les comunitats locals d’energia suposen un nou model que, a més de substituir les energies fòssils per les renovables, situa el consumidor al centre del sistema. A més, identifica els municipis com a actors principals a l’hora de promoure la transició energètica entre la ciutadania i de ser elements partícips i exemplificatius amb els seus consums.  

Els ajuntaments s’encarreguen de convocar un concurs per a la cessió temporal de quotes de participació de la instal·lació solar fotovoltaica municipal. En aquest sentit, decideixen la potència que poden cedir a la ciutadania i calculen la quota anual que cada veí haurà de pagar, corresponent a la instal·lació, la gestió i el manteniment. A l’hora de formalitzar la sol·licitud, cada família pot decidir la potència que necessita, amb l’assessorament del gestor energètic, que els acompanya durant tot el procés. 

Tots els integrants de la comunitat disposen d’una aplicació mòbil que els permet controlar en temps real la quantitat d’energia que genera la instal·lació solar i la quantitat d’energia que consumeixen. A més, el gestor energètic també els ajuda a modificar els hàbits de consum per ajustar-los a la producció d’energia de la instal·lació. 

El diputat de Medi Ambient, Lluís Amat, sosté que “les comunitats locals d’energia són una oportunitat per començar a construir un nou model de societat en un moment en el qual l’emergència climàtica és cada vegada més evident. Aquest projecte de la Diputació de Girona va més enllà de la millora de l’eficiència energètica, sinó que pretén ser un de partida per impulsar iniciatives de col·laboració entre la ciutadania”. 

Molts més municipis, en camí 

En l’actualitat, sis municipis de la demarcació ja tenen una memòria tècnica redactada per impulsar comunitats locals d’energia properament, però encara no han executat el projecte. Es tracta d’Agullana (Alt Empordà), Mieres (Garrotxa), Breda i Vidreres (Selva), i Vilademuls (Pla de l’Estany). 

Paral·lelament, n’hi ha quaranta-sis més que estan en fase de redacció de la memòria

  • Alt Empordà: Garriguella, Lladó, Pedret i Marzà, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Vilamalla i Vilaür 
  • Baix Empordà: Begur, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Forallac, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí i Ullà 
  • Cerdanya: Llívia 
  • Garrotxa: Besalú 
  • Gironès: Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Campllong, Cassà de la Selva, Celrà, Cervià de Ter, Flaçà, Fornells de la Selva, Juià, Llagostera, Madremanya, Sant Andreu Salou, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix 
  • Pla de l’Estany: Banyoles i Sant Miquel de Campmajor 
  • Ripollès: Campdevànol, Camprodon, Gombrèn, Planoles, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès 
  • Selva: Anglès, Riells i Viabrea i Tossa de Mar 

D’altra banda, han sol·licitat el Pla de Serveis d’Assistència als Ajuntaments per a la Transició Energètica i l’Acció Climàtica de la Diputació de Girona sis municipis més, amb els quals està previst començar a treballar properament. Són els següents: Espolla, Ordis i Peralada (Alt Empordà), Palafrugell i Torrent (Baix Empordà) i Porqueres (Pla de l’Estany).