L'empremta sensorial que deixen les olors en una edat primerenca genera conseqüències en la vida adulta, afectant a la presa de decisions i als altres comportaments socials. Fins i tot, determinats estímuls olfactius podrien propiciar trastorns del neurodesenvolupament.
Investigadors de la Universitat de Fukui, al Japó, conclouen en un nou estudi que les olors percebudes en la infància deixen una empremta inesborrable per a la resta de la vida. D'aquesta manera, condicionen els comportaments socials i les decisions que es prenen en l'adultesa. En el mateix sentit, poden arribar a crear l'escenari indicat per a la irrupció de patologies com l'autisme o el trastorn de l'afecció, un desordre mental causat per la manca d'afecte durant la infància.
L'exposició a la informació ambiental durant un període crític hora en la vida és important per formar mapes sensorials i circuits neuronals al cervell. En els mamífers, se sap que l'exposició primerenca a factors ambientals, com en el cas de les olors, genera una forta empremta i afecta la percepció i el comportament social més endavant en la vida.
Segons una nota de premsa, els investigadors van descobrir que certs estímuls olfactius inadequats podrien fins i tot causar trastorns del neurodesenvolupament, com els trastorns de l'espectre autista (TEA) i els trastorns de l'afecció (EA). En aquests casos es veuen notòriament afectades les relacions vinculars, el desenvolupament de la personalitat i les relacions socials en general.
A més, la investigació aporta llum al voltant dels tractaments amb oxitocina, indicant que podrien ser efectius per a la prevenció de diferents trastorns si s'apliquen en el moment adequat. Els especialistes creuen que aquest enfocament és més efectiu en els nadons, ja que optimitza els resultats a l'hora de millorar el deteriorament del comportament social.
Molècules i empremta olfactiva
Molècules i empremta olfactivaCom van arribar els científics a aquestes conclusions? En el seu estudi, publicat a la revista Elife, es van enfocar a determinar com funciona el mecanisme de l'empremta olfactiva durant el període crític en ratolins. En principi, van trobar tres molècules involucrades en aquest procés: Sema7A, Plexin C1 i oxitocina, un pèptid més conegut com l'«hormona de l'amor».
Aquestes molècules interactuen i generen diverses reaccions químiques, afavorint les empremtes o petjades al voltant de les olors. Existeix a més un doble mecanisme: d'una banda, respostes innates enfront d'alguns estímuls olfactius que indueixen determinats comportaments i, de l'altra, les conductes marcades per l'experiència, que van generant petjades en la memòria a partir de l'exposició a certs olors.
En un dels seus experiments, els especialistes van comprovar que en els ratolins nounats l'empremta olfactiva produïda per l'experiència i allotjada en la memòria predomina enfront de les reaccions innates al voltant d'una olor en concret. Això vol dir que estimulant aquestes empremtes o empremtes «apreses» seria possible anul·lar comportaments generats de forma innata.
El paper de l'oxitocina
El paper de l'oxitocinaA més, els científics van constatar en la seva investigació que les modificacions introduïdes en els mecanismes moleculars indicats poden canviar les empremtes olfactives, generant respostes positives o negatives davant de cada estímul. D'aquesta manera, de comprovar-se efectes similars en l'ésser humà, seria possible tractar amb diferents estratègies l'aversió a determinats olors, principalment aquells capaços de desencadenar trastorns del neurodesenvolupament.
Com es va indicar anteriorment, l'oxitocina podria tenir un paper clau, ja que imposa la qualitat positiva de la memòria de l'olor quan és alliberada en els lactants. En conseqüència, podria ser utilitzada en els nadons per propiciar aquesta resposta positiva davant determinats olors, prevenint trastorns del desenvolupament neurològic.
Ara, els científics buscaran determinar la forma en la qual els processos verificats en els rosegadors es duen a terme en l'ésser humà. De verificar-se reaccions similars, naixeria una nova esperança en el tractament de patologies relacionades amb desordres del comportament i la personalitat.
