La gran estafa

Fa pocs dies, a Figueres, va córrer com la pólvora que algú trucava des d’un número de telèfon fent-se passar per funcionari municipal de l’Ajuntament, i intentava estafar a través d’un impost que la persona que rebia la trucada havia d’abonar de forma immediata. De seguida es va desmentir, afortunadament, i a través de les xarxes socials es va intentar aturar aquesta estafa telefònica que podia convertir-se en una gran estafa.

Que cada vegada ens trobem amb gent amb pocs o cap escrúpol, no és novetat i que, a més, el blanc més fàcil sol ser la credulitat o la bona fe de gran part de la gent que compleix amb les seves obligacions, tampoc ho és. No sabem massa res d’aquest telèfon fantasma ni de tot el succeït, més enllà que es tractava d’una estafa, però que ens ha de posar en alerta sobre agafar trucades desconegudes o números estranys i molt menys donar dades personals.

Sabem de notícies d’aquestes molt sovint, als mitjans és recurrent trobar-se-les de manera que, segons com, poden treure un bon grapat de diners a molta gent. En aquest cas, sembla que les xarxes van contribuir a aturar-ho, en altres, són la font del problema.

Això demostra que la immensa majoria de ciutadans continuen tenint el principi de bona fe com a fórmula de relació amb els altres. És bo mantenir el principi de bona fe, com també ho és ser previngut davant aquests excessos; avui en dia la tecnologia és capaç de confondre’ns, fer-nos creure coses que no són i convertir vells trucs d’estafadors de cantonada en quelcom molt més sofisticat.

Allò que «res és el que sembla» a vegades cal tenir-ho en compte perquè és veritat; no sé si anomenar-ho desconfiança o previsió, però el cert és que, quan encara regeix el principi de bona fe, cal preservar-lo tant dels estafadors –telefònics o d’on siguin– com d’altres perills, perquè la vida en societat, com a col·lectiu, hauria de tenir aquest principi com a bàsic de la convivència; ens estalviaríem molts maldecaps.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ