La majoria són estrets. Les voreres són estretes. Els cotxes ocupen fins a l'últim racó. Fa de mal dir: la Fici, Figuicleta o com en vulguin dir, té poques garanties d'èxit. Sap greu. És així.

Ara, durant uns dies, diuen que veurem algun regidor penjat del manillar, arrapat al pinyó gros i amatent de no enganxar-se els pantalons al plat. També podria ser que veiessim pedalejant a algun tècnic municipal. Que ningú no en faci cas. Amb tot el respecte pels amics de la bici, Figueres i les dues rodes sense fum estan renyits. La iniciativa no passa de les bones intencions. Quedarà molt bé fer-se la foto, però no serà res més que això: una imatge. Un miratge de la realitat que no podem canviar.

Figueres, a veure si ens ho posem al cap, és una ciutat per anar a peu. Més que campanyes per fomentar l'ús de la bici, el que cal és ser més persuassiu en la necessitat de deixar el cotxe a casa. Tots els responsables de trànsit han acabat reconeixent que la solució al trànsit impossible de Figueres no existeix. Només n'hi ha una: fer que cada dia anar en cotxe resulti més car. Més car en temps, més costós en diners. I potenciar les línies de transport públic. I si volem guanyar qualitat de vida, eixamplar les zones de trànsit restringit, les illes de vianants. I tancar aquest embut que és la Rambla... És clar que enfrontar-se al gran poder de segons quins comerciants pot resultar, per als polítics, més feixuc que anar tot el dia a cop de pedal. Quan a la Rambla pengen pancartes a la plaça de l'Ajuntament hi ha cagarel•la. Total, que no aprovarem mai aquesta assignatura.

Tan de bo tinguessim una orografia urbana semblant a la de Banyoles, autèntic paradís cicletaire. Mentre no hi hagi un terratrèmol, a la capital de la plana –vés quin despropòsit– la Figuicleta està destinada a fer figa per culpa de les muntanyes interiors.