VOTI AQUESTA NOTÍCIA

Ultimàtum del BCE a Xipre: dilluns tallarà la liquiditat als seus bancs

Frankfurt redobla la pressió sobre Nicòsia perquè aprovi un rescat "que garanteixi la solvència" del seu sistema financer

21.03.2013 | 13:04
Cua de xipriotes per retirar efectiu en un caixer d´un banc de Nicòsia | Reuters
Cua de xipriotes per retirar efectiu en un caixer d´un banc de Nicòsia | Reuters

Ultimàtum del BCE a Xipre: aquest dilluns que ve, 25 de març, tallarà la liquiditat als bancs xipriotes si Nicòsia no ha aprovat encara el seu rescat europeu. "El consell de govern del BCE ha decidit mantenir l'actual nivell d'Ajuda de Liquiditat d'Emergència fins dilluns 25 de març del 2013", ha anunciat Frankfurt aquest dijous en un comunicat. La institució que presideix l'italià Mario Draghi alerta que a partir de dilluns només podrà mantenir aquesta respiració assistida a l'illa "si s'ha aprovat un programa de la UE i l'FMI que garanteixi la solvència dels bancs afectats". Sense la liquiditat del BCE, els bancs xipriotes es quedaran aviat sense efectiu.

Jörg Asmussen, membre del consell de govern del BCE (de fet, l'home de Merkel a Frankfurt), ja havia alertat aquest dimecres que el reglament no permet finançar entitats que no són solvents -i sense rescat europeu, el sistema financer de l'illa està en fallida. "El BCE només pot proporcionar liquiditat d'emergència als bancs solvents", havia advertit. Els bancs no reobriran encara al públic ni aquest dijous ni divendres i el corralito parcial es podria allargar almenys fins dimarts que ve (dilluns torna a ser festiu). El Banc Central de Xipre augura per llavors una fuga a l'estranger del 10% de dipòsits.

El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha avisat també aquest dijous que un nou préstec de Rússia a Xipre no resoldrà el problema, perquè el deute de l'illa continuaria sent insostebible. "Si els russos diuen ara que poden prestar més diners a Rússia no estaran ajudant a la sostenibilitat del deute a Xipre", ha denunciat el laborista holandès, en una compareixença davant la comissió d'Afers Econòmics de l'Eurocambra.

Dijsselbloem defensa que "no hi ha massa alternatives" a fer pagar als dipositants una part del rescat, tot i que insisteix que Nicòsia hauria de protegir els petits estalviadors amb menys de 100.000 euros a la llibreta. "L'Eurogrup considera molt important que la càrrega es reparteixi de forma justa i que la contribució dels grans dipositants sigui superior" (és a dir, que se'ls faci assumir pèrdues de més del 9,9% que proposa el president Nikos Anastasiadis). Tot i que l'illa mediterrània només aporta el 0,2% de la riquesa de la zona euro, Dijsselbloem ha reconegut que "suposa realment un risc sistèmic" que podria contagiar la resta del sud de l'euro.

El pla B de Xipre per no haver de confiscar estalvis passa ara per demanar ajuda a Rússia i vendre, fins i tot, les propietas de l'Esglèsia ortodoxa. Anastasiadis ha creat una comissió tècnica per mirar de reduir o fins i tot evitar el càstig als petits estalviadors i ha enviat el seu ministre de Finances a Moscou per negociar amb el Kremlin la venda del banc Laiki, un de les entitats més grans de l'illa i l'explotació dels jaciments de gas davant la costa d'Israel. L'arquebisbe de Xipre, Chrisóstomos II, ha ofert a les propietats de l'Esglèsia ortodoxa, "que com tothom sap, són immenses", per salvar els bancs. "Tota la nostra riquesa és a disposició del país, per poder aguantar sense dependre d'aquests estrangers", va anunciar l'arquebisbe.

Enllaços recomanats: Premis cinema