Prevenció

´Quan agafes el cotxe, si us plau, recorda que algú et vol veure tornar´

Josep Roca, testimoni de la campanya "Podem evitar-ho", no defalleix per alertar de les conseqüències d'un accident

18.08.2013 | 12:37
L´Encarna l´agafa amb una grua per treure´l i posar-lo al llit.
L´Encarna l´agafa amb una grua per treure´l i posar-lo al llit.

Poques coses sobre l'atzar se li poden explicar a Josep Roca. El 18 de gener de 1993, tres dies després d'enterrar la seva dona, va ser brutalment envestit per un cotxe que li va seccionar la medul·la espinal i va desactivar-li més de mig cos. Per això aquest policia local no creu en la sort i sí en les persones i en què tenen el poder d'evitar accidents com el seu. És un dels rostres de la campanya del Servei Català de Trànsit: "Ho podem evitar". Si pogués dirigir-se a cada persona que puja a un cotxe, té clar què li diria: "recorda que algú et vol veure tornar". En Josep sap que "el pitjor" no són les lesions que pateix el cos, sinó el mal que reben indirectament "les persones que t'estimen".

El 18 de gener de 1993 en Josep Roca conduïa per l'antiga carretera que uneix Figueres amb Roses. Feia tres dies que havia enterrat la seva dona, víctima d'un càncer. Va iniciar un avançament a tres cotxes sense la visibilitat adequada. A punt de superar el tercer, va aparèixer un vehicle en sentit contrari, sense temps d'acabar l'avançament ni frenar per desfer-lo. "Vaig decidir donar un cop de volant cap a l'esquerra i jugar-me-la".

Va sortir bé. De l'aparatós accident se'n va lliurar sense cap ferida. Va buscar un lloc des d'on avisar la grua i, després, va tornar al cantó del seu cotxe sinistrat a esperar-la.

Per aquella carretera circulava també un peixater, com cada vespre. La confiança l'havia acostumat a retallar la corba envaint una part del voral. Però aquell dia, just allà, en Josep esperava la grua. El va atropellar a més de 100 km/h.

Després de 18 mesos d'hospital, en Josep va sortir de la Vall d'Hebron en cadira de rodes i amb una tetraplegia. Un amic va dur-lo fins a la casa on vivia el peixater, que ni tan sols s'havia disculpat. Volia veure'l. Però va canviar d'opinió a punt de tocar el timbre: "marxem". El seu amic no entenia res. "I què li diré?", va preguntar-li llavors, "em tornarà a posar dret?". Calia mirar endavant.

Cap endavant
La vida d'en Josep va canviar radicalment: policia local aficionat al karate, a les curses i al submarinisme va veure's condemnat a una cadira de rodes i en mans dels seus pares jubilats. Capaç d'omplir una maleta i fugir cap al Pol Nord, ara no podia llevar-se del llit sense ajuda. "El teu temps ja no és teu, necessites el temps dels altres" resumeix per explicar fins a quin punt necessita dels demés per fer les coses més elementals.

Lluny de resignar-se i amagar-se a casa, va sentir la responsabilitat d'explicar el seu cas per alertar dels accidents als altres. "El 90% dels accidents són responsabilitat de les persones", repeteix amb insistència. "Anant amb compte se'n poden evitar molts". També per parlar sense embuts de què suposa una tetraplegia com la seva.

Una 2a vida
A l'Encarna, la seva segona dona, la va conèixer en un centre on va anar a fer-se un massatge. Van enamorar-se i ella va prendre el relleu dels seus pares. "És el meu puntal, tot el que faig és perquè abans ella m'aixeca, em vesteix i em dutxa", recorda. I no només això, l'Encarna és també qui "em posa els dits al cul i em treu els excrements".

No ho explica amb tanta cruesa gratuïtament. Ho fa perquè sap la societat viu d'esquena a la realitat d'aquests discapacitats i acostuma a simplificar les seves lesions al fet d'anar amb cadira de rodes. "Les lesions medul·lars no només impliquen perdre la capacitat de caminar, ni molt menys", avisa.

Però tot i que els efectes directes els rep un mateix, "el més dur és que les teves limitacions són també les de la teva família". L'Encarna reconeix que no sempre és fàcil renunciar a tantes coses. "Cal tenir la ment freda" perquè a vegades et planteges si vas fer bé acceptant aquest compromís. Precisament perquè obertament admet aquests dubtes, es torna creïble que asseguri que "no se'n penedeix gens" d'haver-se casat amb ell.

En Josep col·labora amb el RACC donant xerrades als conductors infractors, presenta un programa a l'emissora de ràdio de Mollet del Vallès que es diu "Barreres fora" i és un dels testimonis de la campanya "Podem evitar-ho" del Servei Català de Trànsit. També visita centres escolars per conscienciar els menors i, si pogués, el seu "somni" seria omplir pavellons de persones que volguessin escoltar-lo. "Quan agafes el cotxe, si us plau, recorda que algú et vol veure tornar", repeteix.

Enllaços recomanats: Premis cinema