L'escalada i la superació personal

L'escalada és un esport on uns segons després d'iniciar-lo ja s'ha aconseguit una sensació de superació. Amb la primera mà i el primer pas fet ja s'ha aconseguit avançar, esquivar obstacles. És una disciplina que no només aporta un desenvolupament de força i resistència física, sinó que també beneficia l'evolució de les habilitats mentals i trenca barreres relatives a la por, cosa que genera més autoconfiança. Un esport complet en tots els sentits.

És una activitat que està en la genètica de l'ésser humà tant com córrer o caminar. Escalar ha suposat un èxit evolutiu i de superació com a espècie. Ara, amb dades científiques a la mà, aquesta activitat es pot utilitzar com una poderosa arma de desenvolupament de l'individu. Alexis Zajetz, psicoterapeuta de l'Institut d'Escalada Terapèutica de Thalgau (Àustria), va resumir la força motivadora que té l'escalada en unes paraules a UK Climbing: “Només amb el primer pas ja tens la primera sensació d'èxit”.

Triar el teu nivell (expectatives), clau per a la superació

 La bondat de l'escalada, amplificada amb l'escalada esportiva, és que hi ha diferents nivells que fan que l'esport s'adapti a cada persona. D'aquesta manera, el grau de satisfacció que provoca salvar un obstacle o resoldre una paret serà el mateix en escaladors d'un nivell molt diferent. De cara al cervell i la salut mental, no hi ha diferència i les conseqüències positives són iguals.

 El repte és superar-se un mateix, amb independència del nivell esmentat. A mesura que un explora diferents parets va desenvolupant habilitats mentals com la resolució de problemes, la paciència i la perseverança. Tot això ajuda a potenciar les habilitats mentals de cada practicant.

 Aquesta resolució de barreres implica un augment de nivell i una superació de barreres que també poden comportar una superació de pors. Aquest aprenentatge, tal com demostren diferents estudis científics (al NHS del Regne Unit, el seu servei nacional de salut pública, assenyalen concretament l'escalada com una activitat beneficiosa per a la salut mental) inspira perquè aquesta superació s'extrapoli del rocòdrom a la vida quotidiana.

Al rocòdrom no existeixen les dreceres

 L'escalada i la seva resolució de problemes convida a una actitud més positiva cap a la vida al carrer i a parar atenció a un aprenentatge continu i a enfrontar-se a altres desafiaments amb confiança. Per això, a la paret convé triar desafiaments realistes i a la mida de cadascú. Un principiant no pot començar a escalar ni resoldre problemes de nivells complexos perquè pot comportar una frustració. S’ha d'anar pas a pas, nivell a nivell i aviat s’anirà progressant.

 La paciència i perseverança -també comentada anteriorment- són aspectes fonamentals en l'escalada, qualitats que també són aplicables a la rutina diària per aconseguir aquesta superació vital. Les expectatives a la paret han de ser realistes ja que no existeixen les dreceres. Per tant, el focus de l'escalada premia pensar i concentrar-se aquí i ara per progressar. Un exercici de 'mildfullnes' que a la vida real colpeja símptomes com l'estrès o la depressió, agents contraris a la sensació de superació.