Després d'haver-se retirat de l'elit fa un any per unes arrítmies poc després d'intentar anar als Jocs Olímpics de Rio, Hèctor Ruiz segueix gaudint de la natació a un ritme més pausat, com a nedador màster, i com entrenador del CN Figueres, el club en el qual es va formar. L'estiu passat, en la categoria +25 màsters, va ser campió de Catalunya i segon del Món.
Primer de tot, com es troba de salut?
Bé, no em trobo gens malament, em trobo molt còmode per haver disputat un Mundial. Sí que, de tant en tant, com ja fa un any que ho estic dient, depèn dels esforços i del moment en què em trobo de temporada, les arrítmies s'accentuen més o menys i el que he de fer és parar entre un i tres dies o dues setmanes, si perduren més.
Ha tingut algun ensurt durant els darrers mesos?
Ensurt no, però sí que em noto les arrítmies. De tant en tant, torna a fer el batec fort, el cor es para tres o quatre segons i després torna a bategar ràpidament. Aquest any, el vaig enfocar per conèixer el meu cos, com actua i reacciona, segons quins entrenaments faci.
En quin moment es va plantejar anar al Mundial màster?
Després de l'ensurt, a partir del gener, em vaig plantejar apuntar-m'hi per tenir una fita que em motivés a nedar i fer les coses bé. Llavors vaig començar a entrenar més seriosament, feia 1.000 metres cada dos dies, però parava si tenia arrítmies i no podia portar una planificació. Després de Setmana Santa em vaig començar a trobar una mica millor, vaig augmentar la càrrega i em notava bé per entrenar cada dia. Em conec, soc tossut i, per això, em posava com a límit no passar dels 4.000 metres per no perjudicar-me.
Com recorda aquest Mundial de Budapest?
Era un recorregut de 3 km en el llac Balaton, allà hi havia estat en el meu primer Campionat d'Europa absolut, el 2010. Només arribar amb el cotxe, de nit, tot el paisatge em feia recordar aquells moments i el que vaig viure i patir per anar-hi. Va ser molt bonic recordar-ho.
El resultat no va estar gens malament, una medalla de plata en +25.
No m'esperava trobar-me tan bé i tan fi. En veure que tenia força, vaig intentar escapar-me i veia que no se'm podia escapar, però sempre tenint el cap fred i d'estar preocupat per poder actuar a temps si alguna cosa anava malament.
Es va fixar gaire amb el cronòmetre?
El temps sempre és secundari en aigües obertes, no és important, no hi ha un rècord del Món en 10 o 5 km, perquè les condicions són molt variables, segons si l'aigua és més freda o calenta, si hi ha onades, corrents a favor o en contra, si el circuit està mal mesurat...
En quines pròximes competicions té pensat participar?
Ara mateix, estic centrat en el Club Natació Figueres. No m'he mirat el calendari de competicions màsters, però sé que a l'estiu hi haurà el Campionat d'Europa i d'Espanya. Però no m'he posat cap fita. En màster, hi participen majors de 25 anys, hi ha bastants nedadors d'elit retirats i el recorregut és de 3 km com a màxim, em va de conya pel que puc entrenar.
D'altra banda, inicia la seva segona temporada com a tècnic del CN Figueres. Com ha evolucionat l'entitat i cap a on va?
El club ha fet un canvi radical, he marcat una línia de treball que ve pautada per la Federació Catalana i Espanyola de Natació. L'any passat era una època de canvis i d'adaptacions; vaig fer èmfasi sobretot en els valors, que són fonamentals, com el respecte, constància, esforç, perseverança... vull que els nens ho tinguin en el seu ADN. Abans que res, formo persones, és imprescindible. D'altra banda, el grup ha fet un canvi molt bo, tant pel que fa a la tècnica com als resultats, en els Campionats de Catalunya vam portar més del doble de nedadors que l'any passat. A més, Miquel Llinares ha anat al d'Espanya i per poques centèsimes no hi van poder anar Núria Taboada, Sergi Lleó i Biel Canaleta; tots els altres també han fet una progressió bestial. El club està creixent molt, però estem molt limitats.
Una segona piscina facilitaria les coses.
La piscina és el hàndicap més gran que té aquest club, cada any s'apunten molts nens i tots tenim il·lusió, però el fet no de poder entrenar còmodes i no tenir més espais en els carrils, fa alentir el ritme d'entrenament.
Quines últimes notícies li han arribat de l'Ajuntament?
Que havien contactat amb la UFEC, però tot està en stand by, crec. Em sap molt greu per a la ciutat i per als nens de Figueres, es podria aprofitar una altra piscina amb tanta gent com hi va.
Amb aquesta situació, que surti un altre Hèctor Ruiz és possible?
Estic convençut que sí. La reunió que vaig fer al principi de temporada, amb els pares, els vaig dir que jo estic entrenant a campions olímpics, encara no ho són, però confio molt en ells i els veig amb molta qualitat. Però cal entrenar amb els mètodes necessaris, tenim limitacions i, ara per ara, és molt difícil. Després, si hi ha algun nedador que vol seguir, tinc relació amb el CAR de Sant Cugat i miraríem d'arribar a un acord.
