Entitat figuerenca

El Centre Excursionista Empordanès celebra els 50 anys

Té 538 associats i entre 3.000 i 4.000 nois i noies han passat pel seu grup infantil

08.12.2015 | 09:05
La junta del CEE amb l´alpinista Jordi Pons.

Aquest 2015 es compleixen cinquanta anys de la creació del Centre Excursionista Empordanès, una activa secció del Casino Menestral Figuerenc. L'entitat ha estat i és un referent indiscutible d'una manera d'entendre la relació del paisatge i la seva gent. La història del Centre s'explica en un interessant llibre coordinat per Xavi Turró. Avui aportem el nostre granet de sorra, carregat de records.

La dècada dels 60 va ser una època daurada per a l'excursionisme. L'oci infantil i juvenil oferia llavors molts menys al·licients que ara; poca gent tenia vehicle propi, no s'havia estès la televisió, i els videojocs eren inimaginables. A més, la geografia comarcal temptava amb una sardana de puigs on fer excursions d'una jornada, i era a prop de les muntanyes amb majúscula, els grans cims del Pirineu.

En aquell moment, hi havia l'Organización Juvenil Espanyola que, amb la cantarella i la parafernàlia pròpia del règim, mirava d'acostar voluntats jovenívoles cap a la seva causa. També hi havia els minyons escoltes, una autèntica escola de civisme que tenien en les excursions a la Natura una manera de fomentar els valors cristians. El 1965 aparegué el Centre Excursionista Empordanès, una secció del Casino Menestral, que també portava joves d'excursió però amb caràcter més tècnic: cap amunt, amb l'alpinisme i cap avall, amb l'espeleologia. Tanmateix el CEE: –que compartia sigles amb la Comunitat Econòmica Europea– destacaria per una altra causa noble: la de conservar el patrimoni arqueològic i arquitectònic i donar-lo a conèixer.

El palmarès de conservació de patrimoni al llarg d'aquest mig segle d'existència és ben notable, amb l'actuació a 150 monuments megalítics que inclou alguna troballa inèdita, molts desbrossaments i diverses senyalitzacions. Per a aquesta tasca, amb el Centre han col·laborat molts particulars i algunes entitats, a més de rebre l'assessorament tècnic de Josep Tarrús, qui es doctorà amb Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus.

Cal destacar les convocatòries que l'entitat organitzà a la dècada dels vuitanta, els actes de redreçament de menhirs caiguts que tenien per objecte donar a conèixer aquest valuós aspecte de la contrada. Gràcies a aquesta feina, el turisme per visitar dòlmens i menhirs és a l'agenda dels espais naturals protegits, amb la retolació i el manteniment de l'entorn dels monuments megalítics, tant a l'Albera, al cap de Creus i també als aspres de l'Albera que, juntament amb el turisme del vi i de l'oli (enoturisme i oleoturisme), han de portar noves oportunitats de negoci a la comarca.

Pel que fa al romànic, els amics del Centre són hereus de la passió que sentí l'estudiós Alexandre Deulofeu per aquest art medieval. El seu Grup d'art i treball, amb la col·laboració d'altres entitats comarcals, ha ajudat a la conservació de 69 temples. Fa molts d'anys vaig demanar a un soci històric per què col·locaven un teulat de fibrociment en un edifici antic. Em respongué que "així evitaven que les inclemències del temps continuessin degradant-lo i, en canvi, es podria treure en qualsevol moment per fer-ne la restauració definitiva". Tan clara com imprescindible és la labor del Centre per la conservació del nostre patrimoni.

S'ha de recordar i insistir que l'entitat ha realitzat tots aquests treballs amb la participació activa dels seus socis i simpatitzants, els quals han dedicat moltes hores i han posat recursos propis per desbrossar i desenrunar ermites i temples.

Amb aquest mateix esperit de restaurar edificis, el Centre ha creat quatre refugis de muntanya en immobles en desús o estat ruïnós. D'aquesta manera, l'escola i la casa del mestre de Sant Miquel de Bassegoda, la casa del forn de calç de Requesens, el lloc on s'estava el matxo del santuari de les Salines i el búnquer del coll de Banyuls han esdevingut quatre aixoplucs per a l'excursionista, on troba les condicions mínimes per poder pernoctar còmodament. D'aquesta manera, el Centre, amb els seus quatre refugis, és la segona entitat de Catalunya en nombre, després de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya –FEEC–. A hores d'ara aquests refugis estan units per una ruta per fer a peu, això sí, per a bons peus.

Un altre dels objectius principals del Centre és donar a conèixer l'excursionisme a la societat. Així, afirmen amb orgull que entre 3.000 i 4.000 nois i noies han passat pel seu grup infantil. El nombre de socis és ara de 538, tot i que en el moment més àlgid s'havia arribat als 600.
També organitzen activitats col·lectives, per a tota la família. La més veterana és la Festa del Bassegoda que enguany ha arribat a la 38a edició. El concert de muntanya, sempre en un entorn idíl·lic, ha assolit la xifra de 33 i l'Alberada, el passeig de força hores per les ondulacions de la serra de l'Albera, compta amb 31 convocatòries.

trobareu més informació a l'edició de paper del Setmanari de l'Alt EMPORDÀ.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema