Gol número 17

Zinedine Zidane, dos gols bessons que converteixen un algerià en rei de França

L´onze francès tenia líder, un centrecampista ofensiu de gran camada i enorme elegància

27.06.2014 | 10:26
Zinedine Zidane, dos gols bessons que converteixen un algerià en rei de França
Zinedine Zidane, dos gols bessons que converteixen un algerià en rei de França

França, el país que va crear la Copa del Món mitjançant la figura de Jules Rimet, havia tingut dos grans moments en aquesta competició. El primer va ser el 1958. De la mà de Just Fontaine, autor de 13 gols en una fase final (rècord imbatut fins ara) i Raymond Kopa va arribar a les semifinals, en què va caure contra Brasil. Va acabar tercera. El segon va ser en la dècada dels 80. Comandats per Michel Platini, els gals també van arribar a la penúltima ronda el 1982 i el 1986 i tots dos cops van topar amb Alemanya Federal. Tot i que van quedar millor situats en aquesta última ocasió (van ser tercers i quatre anys abans havien estat quarts) ofereix millor record l´equip del Mundial d´Espanya, amb un centre del camp extraordinari format per Giresse, Tigana, Genghini i Platini.

Després de la sequera

El 1998, França organitzava el seu Mundial després de dues absències en els dos últims torneigs, el 1990 i el 1994. Feia dos anys, a l´Eurocopa d´Anglaterra, però, havia començat a donar mostres de la formació d´un bon equip amb l´arribada a les semifinals. I l´onze francès també tenia un líder. Aquest era Zinedine Zidane, un centrecampista ofensiu de gran camada i enorme elegància.

Havia nascut a Marsella, però els seus pares eren algerians. Ell hauria pogut triar qualsevol de les dues seleccions i finalment es va decidir per les bleus. En aquell moment era a la Juventus, amb qui acabava de perdre la final de la Lliga de Campions, després d´haver despuntat al Girondins de Bordeus.

Zidane, però, tenia un caràcter fort i va ser expulsat en el segon partit del Mundial, contra Aràbia Saudita, per una agressió. Va reaparèixer a quarts i va ajudar el seu equip a arribar a la final. Fins aleshores, però, no havia aconseguit marcar cap gol ni ser decisiu.

El gran dia de l´hexàgon

No era 14 de juliol, el dia de la festa nacional de França, país conegut com l´hexàgon per la seva forma geomètrica, però era el 12. Gairebé. L´Stade de France de Saint-Denis, als afores de París, era ple per veure la final entre Brasil i França. Els sud-americans, campions del món vigents, havien informat que la seva gran estrella, Ronaldo, no jugaria. Després es va saber que havia tingut un episodi epilèptic. Finalment va entrar a l´equip, però minvat.

França va dominar la primera part i va tenir un parell de bones ocasions fins que van arribar dos gols calcats. Al minut 27, Petit llança un córner per la dreta de l´atac i Zidane s´avança a Leonardo i fa el primer gol. Divuit minuts més tard, repetició de la jugada, ara per l´altra banda. Serveix de cantonada Djorkaeff i el mateix Zidane s´avança ara a Dunga, que cau impotent a terra.

Ni l´expulsió del central Desailly, a la segona meitat, van evitar que França aguantés i resolgués en el descompte amb un gol de Petit. Els gals, amb un equip multiètnic, aconseguien el seu primer títol mundial conduïts magistralment per un algerià.

Enllaços recomanats: Premis cinema