opinió

el grau de risc

23.09.2013 | 06:30
Felipe prova de superar un jugador del Las Palmas.
Felipe prova de superar un jugador del Las Palmas.

El Girona-Las Palmas d'ahir a la tarda es podia haver acabat 0-0 tranquil·lament. Pel que van oferir un i altre equip, aquest hauria estat el resultat més just. Però ja sabem que s'emporta els punts l'equip que aconsegueix foradar la porteria contrària més vegades.
Ja tinc bastant clar que en aquesta categoria -la Segona A- les accions durant un partit que ens poden fer vibrar, que ens poden impressionar o que ens poden fer emocionar són i seran comptades! En aquest sentit, és molt significatiu que a Montilivi, ahir, les accions que feien que l'afició s'excités, s'indignés i en les quals abocava més energia -crits i xiulets- no eren accions estrictament futbolístiques; no eren accions dels nostres futbolistes; eren decisions arbitrals, errònies o no, en contra o a favor del seu equip.
Vull parlar del grau de risc. Aquest concepte ens explica el partit d'ahir: tant el Girona com el Las Palmas proposaven un grau de risc defensiu de zero i un grau de risc ofensiu de zero. Què vol dir ?exac?tament això? Això vol dir que en defensa es minimitzen absolutament els riscos: equips organitzats al darrere, sempre amb vuit, nou o deu jugadors per darrere la pilota, bona ocupació de les zones, basculacions, reducció d'espais, ajudes, cobertures, permutes de posicions, no passades compromesesÉ Tots els conceptes defensius, molt clars.
I en atac, el mateix: els equips també minimitzen absolutament els riscos: no surten a l'atac com a bloc, només ataquen tres o quatre jugadors, dels quals com a molt un o dos arriben a l'àrea, no hi ha arribada de laterals per banda, els migcampistes mai no trepitgen l'àrea des de la segona línia, els defenses no pressionen l'equip fins al mig camp i no hi ha voluntat d'ofegar el rival en el seu camp per dominar la possessió i la localització. És a dir, tot el sistema ofensiu amb grau de risc zero per tal de no perjudicar el sistema defensiu, per tal de no quedar desorganitzat i per tal de no concedir contraatacs fàcils al rival. El raonament seria aquest: jo no ataco més i millor perquè això comporta el risc de defensar menys i pitjor! I aquest és el futbol que vam veure ahir a la tarda. Risc zero en defensa i risc zero en atac van fer que a les àrees passessin molt poques coses.
A mesura que passaven els minuts a la segona part, a mesura que el partit madurava, ni un equip ni l'altre no tenien la capacitat de fer accions que generessin ocasions de gol; ni un equip ni l'altre no tenien la capacitat de fer moure els seus jugadors amb moviments que provoquessin desequilibri, desbordament, ni un equip ni l'altre no estaven disposats a modificar aquests graus de risc zero!
Probablement, en aquest escenari poc dinàmic i de tant control, l'equip de Valerón es va sentir més còmode que l'equip de Matamala -permeteu-me la referència a aquest dos admirats veterans il·lustres- i va ser el Las Palmas qui, al minut 81, va poder dissenyar un contraatac que va culminar Ma?yor dins de l'àrea. Amb el Girona colpejat i accelerat, al final del partit encara una altra acció dins l'àrea gironina va acabar en el penal que va suposar el 0-2.
Conclusió: grau de risc defensiu zero, molt bé, és molt positiu, però cal un cert grau de risc en atac per tal de generar elements, situacions i escenaris que t'acostin al gol i, per tant, a la victòria.

Enllaços recomanats: Premis cinema