Curses

Roig, un corredor amateur que sorprèn als professionals

El corredor figuerenc d'Esports Parra va meravellar a la Marató de Barcelona amb un quinzè lloc a la classificació general (2:31:32)

30.03.2013 | 21:21
Artur Roig treballa durant el dia a l´empresa familiar Electro Figueres i s´entrena cada vespre.
Artur Roig treballa durant el dia a l´empresa familiar Electro Figueres i s´entrena cada vespre.

Nascut a Figueres fa 35 anys i actualment residint a Vilafant, Artur Roig Rodero va sorprendre el passat 17 de març amb un quinzè lloc a la classificació general de la popular Marató de Barcelona, amb un temps de 2 hores, 31 minuts i 32 segons –el seu rècord personal– en el recorregut de 42 quilòmetres pels carrers de la Ciutat Comtal.

Entre els més de 18.000 participants, el cor­redor d’Esports Parra va ser quart en la categoria Màsters-35 i el sisè corredor espanyol en creuar la meta. Roig és totalment amateur –treballa a l’empresa familiar del seu pare, Electro Figueres, que ven material elèctric–, però tot i així ha guanyat dues vegades la Mitja Marató de Banyoles –la darrera de les quals va superar al triatleta professional Marcel Zamora– i altres curses menys exigents, com les de Sant Silvestre i Sant Josep de Figueres.

Sorprès pel resultat final a la Marató de Barcelona?
Sí, no m’ho esperava. En aquestes curses no vaig a mirar la classificació, sinó a baixar les marques personals. Tenia el rècord en 2 hores, 32 minuts i 30 segons, i la vaig fer en 2:31:32.

Com es corre al costat de professionals com l’etíop Gezahegn Abera Hunde, guanyador de la cursa amb un temps de 2:10:17?
Amb aquests corredors no s’hi pot fer res, són professionals.

S’ha pres uns dies de descans?
Noto les cames carregades. Per no forçar més estic fent dues-tres setmanes de baixada, caminant, trotant, amb bici...per no lesionar-me i poder-me recuperar.

Quin repte es marca per a la propera Marató?
Si faig una altra marató és per superar la marca; m’agradaria rebaixar-la en 2 hores i 28-29 minuts. Fer la de l’etíop és una altra història. Estic casat, tinc un fill de quatre anys i és complicat. Treballo vuit hores al dia, porto material, carrego cables i el que faci falta. No tinc tècnic, ni massatgista ni dietista. El mèrit és tot això, no tenir entrenador, acabar darrere els professionals i ­gua­­nyar alguna cursa de tant en tant. Els deu tocar els nassos que un amateur els guanyi (riu).

S’ha plantejat participar en campionats estatals i internacionals?
No, a les maratons pots anar a competir fins als 39 anys. No em plantejo ni vull ser professional. És un esport sacrificat, depèn de marques molt bèsties que t’exigeixen. La Federació Espanyola, per exemple, et demana una marca de 2 hores i 13 minuts.

Ha arribat mai al límit que permet el seu cos?
No, això no. Al límit no hi he arribat ni hi arribaré, tot i que les maratons es comencen a patir a partir del quilòmetre 30. Hi ha companys que sí van al límit, que es matxaquen entrenant i s’obsessionen. Ho vaig començar com un hobby i no em plantejo res.

Quan va començar a córrer?
Fa vuit anys vaig començar amb la meva germana perquè el nostre pare ho feia. La primera cursa que vaig fer va ser una duatló a Girona, que organitza la Federació, i que ara ja no es fa. Després he fet la Quebrantahuesos, el Terra de Remences, Maratons, Mitges Maratons –té un temps d’1 hora i 10 minuts– crossos, curses de 10 quilòmetres...

A partir de quin dia es va començar a marcar reptes?
En cap dia en concret, de mica en mica et vas posant objectius. A l’estiu, després de set-vuit mesos de competició corrent, faig ciclisme per canviar.

Amb què es queda, amb el córrer o amb la bici?
Amb les dues coses, però em decanto més pel córrer, és solitari, però també més ràpid d’entrenar.

Com es planifica la preparació?
M’ho faig tot jo, per l’experiència, perquè em conec i a base d’entrenar, llegint i el que el meu pare sap i aconsella. He fet set maratons, la meitat han anat bé i la resta malament, i després mires com vas entrenar i què pots canviar.

Quan entrena?
Dimarts i dijous corro 1 hora i quart, els dimecres faig sèries de 1.000 metres i els divendres sèries curtes de 400. A l’hivern faig la volta a Figueres, i quan ve el bon temps a pobles com Borrassà o Creixell. Els caps de setmana, si no competeixo, faig bici de carretera i, els dilluns, descanso. Sempre surto, faci tramuntana, plogui... la clau és tenir una constància i gaudir del que fas.

Com el condiciona el temps?
M’emprenya que faci vent. La temperatura perfecta són els 10 graus, i que no faci calor ni xafogor.

Segueix alguna dieta?
Em cuido i menjo una mica de tot, sobretot pasta i arròs, però no calculo res amb la balança. No menjo greixos, fregits, ni dolços, perquè no m’agraden.

Se’n recorda de l’última copa que va prendre?
D’alcohol, no en bec gens, només alguna cervesa de tant en tant.

Com el va fitxar Esports Parra, botiga d’esports de Girona?
He estat molts anys al CN Olot, que es va encarar més per triatlons i duatlons. Llavors, Esports Parra em va venir a buscar i som un grup de vuit o nou corredors. M’ajuden amb el material esportiu i en pagar-me alguna cursa.


· Un exfutbolista de la PUF i del Cabanes
Artur Roig Rodero, de 35 anys, en fa vuit que va començar a córrer després de tota una vida jugant a futbol. Les seves primeres passes com a futbolista van ser a la Penya Unionista Figueres, un club on el seu pare, Artur Roig Planella, formava part de la junta. Precisament, el seu pare és un habitual corredor i el va acabar influint per canviar les botes per les bambes. Després de l’etapa de futbol base a la PUF –també havia estat entrenador en el club de Pelai i Buixó– va jugar al Cabanes, a Segona Regional, fins als 24 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema