VOTI AQUESTA NOTÍCIA

L´equip del nou papa Francesc va guanyar el primer Costa Brava

San Lorenzo de Almagro es va emportar el títol el 1970 en un torneig amb València, Espanyol i Borússia Jorge Mario Bergoglio és un dels grans aficionats il·lustres d'un club que va arribar a ser considerat un dels millors del món a mitjan dècada dels quaranta

16.03.2013 | 11:12
Un carnet de soci que el club va regalar a Bergoglio coincidint amb el centenari de San Lorenzo.
Un carnet de soci que el club va regalar a Bergoglio coincidint amb el centenari de San Lorenzo.

Els principals detalls biogràfics de Jorge Mario Bergoglio, ara ja conegut com a Francesc des que dimecres passat va ser escollit com a nou Papa, són prou coneguts. Argentí de 76 anys, jesuïta de personalitat i costums austeres, fermesa en les conviccions morals... Hi ha un altre detall, però, que també està recollint una àmplia repercussió mediàtica: la seva condició de soci i aficionat incondicional de San Lorenzo de Almagro. Els blaugrana són un dels equips històrics del futbol sud-americà, del qual també va ser un incondicional il·lustre l'escriptor Jorge Luis Borges o, més recentment, l'actor Viggo Mortensen, i al qual Bergoglio es va acostar en la seva infantesa de la mà del seu pare. Mario Bergoglio, un emigrant italià treballador d'una empresa ferroviària de Buenos Aires, jugava al bàsquet amb San Lorenzo i ell va ser el qui va començar a portar el jove Jorge Mario a l'estadi "Viejo Gasometro". El nou Papa ha recordat algun cop la seva precoç passió per aquell San Lorenzo que va guanyar la lliga argentina de 1946 - apuntant els noms del migcampista Zubieta i dels davanters De la Mata, Farro, Pontoni, Martino i Silva- en el que llavors va significar el tercer títol de la història del club "cuervo".
Aquell mític San Lorenzo que l'ara Papa va veure jugar sent encara no un adolescent va veure com la seva fama creixia quan, després del títol, jugaria una gira per Espanya i Portugal. Guanyaria dos cops la selecció espanyol, un la portuguesa, el Porto i empataria amb equips com Athletic Club o el València. Només perdria un sol partit contra el Madrid (4-1). Va ser el dia de Nadal de 1946, i segons algunes cròniques la nit anterior havia minvat les forces dels jugadors argentins, però ja no hi va haver cap més ensopegada d'un onze que llavors era considerat com "el millor equip del món". El San Lorenzo de Almagro de Farro, Pontoni i Martino només va jugar contra seleccions i grans equips de Primera, però es va acostar al camp de Les Corts a jugar contra el Barça. Tot i que sí que ho faria contra una selecció catalana a qui guanyaria per un espectacular 7-5, però, en canvi, vint-i-quatre anys més tard, els "cuervos" varen arribar fins a Girona.
Era l'estiu de 1970, el de la inauguració de Montilivi, quan l'endemà del primer partit contra el Barça la directiva del Girona FC, llavors encapçalada per Narcís Codina, obria la primera edició del trofeu Costa Brava. A diferència d'ara, el Girona no va jugar la competició i el club de Montilivi es va gastar els diners portant el València, l'Espanyol, el Borússia i el San Lorenzo de Almagro. Els argentins potser no eren el millor equip del món, com dues dècades endarrere, però sí que varen ser el millor equip del torneig. En les semifinals varen eliminar el València, que llavors entrenava Alfredo Di Stéfano, per penals (1-1) i en la final varen passar per sobre dels alemanys (5-0). A Montilivi hi va haver un parell de molt bones entrades per veure el Costa Brava, tant en el dia de les semifinals com a la final, però sense acostar-se a l'espectacular aglomeració del partit contra el Barça de Rexach, Rifé i Marcial que estimen que va reunir al voltant de 18.000 persones en el que va ser el primer partit a l'actual estadi del Girona.

Enllaços recomanats: Premis cinema