Arnau Sala va anunciar, el dimarts anterior, la decisió de no seguir el proper curs a la banqueta del Figueres. El tècnic bagenc va fitxar per la Unió l´estiu del 2010 al costat de Xavi Punsí, amb el qual es coneixen des del 1994, però amb qui no va creuar els camins futbolístics fins a dirigir els unionistes. Serà la tercera vegada que el tècnic de Sant Fruitós de Bages s´acomiada de Vilatenim: dues etapes com a jugador (1994/99 i 2001/02) i, ara, com entrenador (2010/13), que aglutinen un total de nou anys defensant els colors blanc-i-blaus.

De 41 anys i amb el tercer nivell d´entrenador, va aterrar a la banqueta de la Unió com a subs­titut de Marcel·lí Coto, que havia ascendit l´equip des de Tercera Regional fins a Regional Preferent (2007/10). Venia de ser el segon tècnic del Girona i Recreativo i era la seva primera experiència al capdavant d´un sènior.

Quin és el motiu principal de la seva no continuïtat el proper curs?

Veig que la cosa s´està desgastant després de tres anys. El missatge no arriba com vull que arribi, hi ha un desgast amb jugadors, amb la directiva i, fins i tot, amb algun aficionat. Figueres és molt petita i sents coses que t´arriben, és una situació normal i ho entenc; la gent vol cares noves i necessita que la cosa es vagi renovant.

En la carta de comiat explicava que el missatge "perd qualitat". A què es refereix?

El missatge perd qualitat i costa d´arribar més als jugadors, les esbroncades se les agafen diferent... És el desgast diari, perquè en el futbol gairebé cada dia hi ha tensió i pressió, i no una relació d´anar a sopar i riure, sinó d´emocions fortes. És normal, hi ha molta confiança i no vull que això es deteriori més. Molts, a partir d´ara, els consideraré amics meus i no vull forçar la situació.

S´ha trobat algun jugador acomodat o desmotivat?

No, al contrari, estic molt satisfet d´aquests jugadors. Penso que sóc un entrenador molt pesat i han aguantat el tirón molt bé.

El seu cos tècnic també plegarà?

No estic casat amb ells. Els hi vaig comunicar la meva decisió igual que a tothom. No sé què faran i si jo trobés algun equip m´agradaria comptar amb ells. Com aficionat al Figueres, però, m´agradaria que es quedessin.

En quin moment es planteja la decisió de no continuar?

Fa quatre o cinc setmanes, des de l´època de Nadal, que ho estava parlant amb la dona i li comentava que tenia aquesta sensació. Ho he fet públic ara perquè l´equip veig que li està costant en els partits i crec que això els ajudarà a motivar-se i els servirà d´estímul. A mi, ja em tenen convençut, però a partir d´ara ho hauran de fer al proper tècnic i a la secretaria tècnica perquè els renovin.

Com li agradaria que fos el seu substitut com a unionista reconegut que és?

És una cosa que no em toca a mi, però m´agradaria que fos en Xavi (Punsí). No sé si ell o el club ho volen, però sé com treballa, està preparat i implicadíssim, és molt optimista, transmet il·lusió i té una bona relació amb els jugadors. L´únic que li falta és agafar experiència com entrenador ell sol amb gent gran. Jo tampoc en tenia quan vaig fitxar pel Figueres. Crec que si la política de club és comptar amb gent de casa, també hauria de servir en tots els estaments.

Amb la secretaria tècnica, havien fixat alguna data per renovar?

No. No renuncio a cap renovació perquè tampoc sé si s´hagués produït i no em vull penjar medalles. Crec que ho havia de comunicar ara perquè el club tingui temps de planificar l´any que ve.

S´havia plantejat deixar l´equip amb l´ascens a Tercera Divisió?

No m´ho vaig pensar gens, tenia molt clar seguir perquè era el primer any que entrenava a Tercera Divisió, una categoria que considero interessant, i no tenia ganes de deixar passar l´oportunitat.

Amb una revolució de jugadors a final de temporada i, amb una mirada posada a Segona B, hauria canviat de decisió?

Si el projecte fos totalment nou t´ho pots arribar a pensar. Però també penso que m´hagués costat treballar amb els mateixos jugadors. Alhora, crec que directiva i afició també necessiten coses noves, és una cosa mútua i és la sensació que m´ha donat.

Les opcions per promocionar continuen intactes...

Que ningú dubti que intentarem fer la promoció amb totes les nostres forces.

Satisfet per aquests dos anys i mig a la banqueta?

Sí, però la feina d´aquest any està per acabar. Fins ara, la cosa ha anat bé. Els dos anys anteriors ens va costat arrencar, però després va anar molt bé.

Ha notat la pressió en algun moment?

La pressió me la poso sol, no cal que ningú me la posi.

Què ha estat el millor i el pitjor d´aquesta etapa?

El pitjor és haver de donar baixes, m´ha quedat la sensació d´haver pogut treure quelcom més de jugadors com Sile o Aleix Feixas. El millor, l´ascens a Tercera que va ser molt maco i sobretot veure créixer jugadors que fins fa poc eren juvenils, com Argi, Pedro, Moñino, Jairo, Adrià... és una satisfacció que recordaré sempre i alguns crec que poden tenir una trajectòria important a Segona B o Tercera.

Com li agradaria acabar aquesta etapa?

Pujant a Segona B. Per infraestructures s´està preparat, però costa més fitxar aquí que altres llocs com a Barcelona, on hi ha un mercat molt més ampli.

Quin camí creu que ha de seguir el Figueres a partir de l´estiu?

Hem de millorar amb la massa social, arribar a la ciutat i, sobretot, a la gent jove. El tema esportiu està molt arriat, però si volem aspirar a coses més grans s´ha d´enganxar a la ciutat.

Com li agradaria viure el futbol la propera temporada?

Jo vull entrenar perquè m´agrada molt. Vull seguir millorant i evolucionant. Si és com a primer, molt bé, i si és com a segon, encantat si em pot aportar coses noves. No em fixo amb la categoria, ja que ja en vaig baixar per anar al Figueres.

Quines diferències ha vist estant de primer i de segon tècnic?

De primer, tens més responsabilitat i pressió i la sort de poder decidir. També has de parlar i transmetre tu les coses, i fa tres anys tenia ganes de veure si m´ensortia. De segon, vaig aprendre moltíssim amb en Raül i la pressió i crítiques són pel primer. Penso que tinc molt bona relació amb els jugadors, amb algun petit conflicte, com tothom, però normal d´entrenador-jugador.