Noms d’autor, sota el segell Cal·lígraf

L’Alt Empordà té la sort de disposar d’uns quants editors valents que aposten pels autors de proximitat. És el cas d’Edicions Cal·lígraf que aquest Sant Jordi desembarca amb moltes novetats que ha anat presentant en bloc les darreres setmanes a Figueres. Són propostes variades dins el camp de la narrativa i l’assaig, que segons l’editor Jaume Torrent «ja li agradaria a l’editorial Planeta tenir».

L’advocat i escriptor Carles McCragh (Barcelona, 1952) és qui signa el recull de relats eròtics Les delicades perversitats. L’autor, que va declinar fer-ho sota pseudònim, ja havia publicat a Cal·lígraf els llibres de relats, però de caràcter diferent, Els horitzontals i altres històries verticals i Fauna fantàstica del Fluvià, així com l’assaig La gran herida i la novel·la Un pas cap al Nord-oest. Amb Les delicades perversitats, l’escriptor ha recuperat sis relats escrits fa uns temps que transmeten «imaginació i entusiasme». Tots es desenvolupen en escenaris diferents, alguns tan sorprenents com la catedral de Vic, i exploren camins realment poètics i tendres com és el cas de «L’home que espiava les marques de l’amor» o poblats d’una fantasia «que a tots ens hauria agradat viure» com és «L’educació sentimental». Durant la presentació, McCragh va subscriure els mots de Graham Greene qui assegurava que «una passió ha de tenir quelcom de clandestí, de transgressor i de pervers» i va descartar del tot la idea que «un llibre eròtic, escrit per un home, sigui masclista o tracti a la dona més com objecte que com a subjecte». En els seus relats «hi ha heroïnes dones que busquen el seu erotisme i sensualitat amb intel·ligència i astúcia» i va convidar els lectors a ser, doncs, «apassionats i perversos llegint».

La proposta de Ramon Plandiura (Alpens, 1946), El petit Ramon Frederic, és molt diferent, el viatge cap al món d’un infant, fill d’un mestre franquista i d’una mare de família de capellans, d’un poble treballador de la plana de Vic durant els anys cinquanta, en plena postguerra. La novel·la «no és un llibre d’història perquè jo no ho soc», assegurà l’autor puntualitzant, a més, «que no és ben bé una autobiografia». Tot i això, ha mantingut el nom real del poble, de les persones que apareixen i dels llocs. També dels fets narrats que contenen «un punt de realitat». Tanmateix, a Plandiura, allò que li interessava plasmar «era la veu i la mirada del nen», repte que el va obligar «a lluitar permanentment» per mantenir-la tenint present el llenguatge dels infants: «He intentat que el sentiment i la mirada fos la més pura possible».

Ben diferent, tot i la coincidència de l’època, és Crims a reremur d’Enric Ramionet (Llagostera, 1958) un llibre «que reivindica la memòria històrica i que ho fa a ritme de novel·la negra». Ell s’agafa al principi de la veritat, «que sempre està en disputa» per «contribuir a aclarir determinades veritats» i, a més, recull les paraules del figuerenc Agustí Vehí qui assegurava que «la història i la societat, que és plena de crims, lluites pel poder i violències, s’explica molt millor a través de la novel·la negra». Ramionet creu, encara més, la història espanyola. L’argument de Crims a reremur s’ubica, sense esmentar-ho directament, en el poble de l’autor, Llagostera, i es desenvolupa en tres moments històrics passant de la repressió de la postguerra, i la tèrbola atmosfera de finals dels cinquanta amb les santes missions, fins a la primera dècada del segle XXI. Entremig emergeix el fenomen de la bodega Ramiro oberta a totes «les alegries, vicis i perversions en les quals participaven les elits del moment». Molts dels personatges que apareixen són reals, llagosterencs de la Quinta del Biberó. També ho són les seves històries que van transmetre-li mentre escrivia fa un temps un altre llibre, Trens d’anada. En l’intent que no s’oblidin aquests testimonis, els ha inclòs a Crims a reremur perquè a ells «els hi deguem la memòria, el record i l’homenatge».

Dies perfectes de Joan Marcet és altra proposta alternativa, una novel·la curta escrita en primera persona del femení, sobre les aventures i desventures d’una mestressa de casa, «llegida i preparada», que regala al lector els seus moments lluminosos amb els quals «s’enlaira en els dies grisos», que és capaç de donar-li la volta i transformar en positius moments negatius. A més, «cadascun dels episodis és un pas més dins un procés d’alliberament». Destacat que el llibre inclou unes belles il·lustracions de l’artista Dani Torrent qui també és el creador principal de quasi totes les portades de l’editorial.

Completa aquest llistat Empordà elèctric de Francesc Galí. Amb la segona edició ja al mercat, l’autor s’ha submergit en un viatge inèdit i molt musical per apropar-se a les entranyes del rock dels anys vuitanta a l’Empordà.

Les delicades perversitats

Autor: Carles McGragh

Editorial: Cal·lígraf

Pàgines: 287

Preu: 20 euros

El petit Ramon Frederic

Autor: Ramon Plandiura

Editorial: Cal·lígraf

Pàgines: 131

Preu: 18 euros

Crims a reremur

Autor: Enric Ramionet

Editorial: Cal·lígraf

Pàgines: 230

Preu: 20 euros

Dies perfectes

Autor: Joan Marcet (text) i Dani Torrent (il·lustracions)

Editorial: Cal·lígraf

Pàgines: 105

Preu: 21 euros

L'Empordà elèctric

Autor: Francesc Galí

Editorial: Cal·lígraf

Pàgines: 213

Preu: 20 euros