Lola Ventós indaga en les profunditats del seu ésser en una exposició a Maçanet de Cabrenys

Wu Wei és una paraula xinesa, un concepte que sorgeix del taoisme i que significa deixar-se portar pel corrent, sense por. Així ha volgut batejar, l’artista Lola Ventós, l’exposició que s’obre aquest divendres, i fins al 30 de juny, a la sala Can Viola de Maçanet de Cabrenys. Ho ha fet perquè és com se sent ara quan crea: «Sé com començo, però mai com acabo i, mentre vaig treballant, va sortint». Lola Ventós no amaga l’íntima il·lusió que sent, una emoció que dista molt «de l’ansietat» amb la qual vivia abans moments similars, aquest despullar-se, mostrar-se als altres. Ara, reconeix, «em sento més segura d’allò que he fet perquè ho he fet per mi».

Des que va veure limitada la seva mobilitat a una cadira de rodes, ara fa uns tres anys, Lola Ventós va iniciar un camí per comprendre «d’on sortia tot això que pateixo i per què he arribat fins aquí». Aquest «procés de cura» passa per un «retrobament» amb les dones de la seva família que l’han precedit i les eines que utilitza són la pintura i l’escultura. «Ho faig des d’un lloc de calma, de paciència i des de la saviesa més interna que he anat adquirint, és una altra contemplació», reflexiona tot afegint que «quan pinto puc deixar fora el meu jo, que soc ara, i connecto amb el meu ésser més profund, m’oblido de tot el que sé, el que he après, és com si medités». L’artista treballa amb pinzells, espàtules, ferros trobats, òxids plens d’històries i, al seu parer, «sembla que aquests prenguin vida pròpia». Així, cada obra de l’exposició, rere la qual s’amaguen moltes capes, moltes memòries, moltes cicatrius i ferides cosides, sorgeix de les profunditats del seu ésser, «no hi ha res mental i defineix el plaer del moment, d’allò que estic sentint».

Inauguració amb la poeta Núria Mirabet

Lola Ventós assegura sentir «una felicitat intensa» quan treballa. De tot plegat en parlarà en un diàleg amb Núria Mirabet, autora del poemari En la pell de la terra un teler (La Breu), aquest diumenge, dia fixat per a la inauguració. Ventós admet que aquest diàleg sorgeix de forma molt natural, però que existeixen moltes connexions entre les paraules de Mirabet i les seves pròpies obres.

L’exposició a Can Viola és l’inici d’una nova etapa per a aquest espai. Aquí, el novembre passat, es va veure una mostra dedicada a Birgitt ter Steege. De fet, una sala exhibeix obra seva de forma permanent. Arran d’això, l’alcalde va convidar els promotors de la iniciativa a donar continuïtat al projecte artístic i cultural, proposta que han decidit entomar amb moltes ganes.