L’art de Birgitt ter Steege retorna a Maçanet de Cabrenys en una exposició de comiat

Anada i tornada. Aquest és el títol escollit per una exposició singular que s’inaugura aquest dissabte a les 11 del matí a Can Viola, a Maçanet de Cabrenys, dedicada a Birgitt ter Steege (1948-2023), una artista alemanya d’immens talent, ignorat pel gran públic, però intuït pels més propers, que va abandonar el 1986 la seva terra natal per trobar el seu lloc en el món a l’Empordà. Un dels seus nombrosos ports d’ancoratge a la plana empordanesa va ser, justament, Maçanet, on va impulsar el festival d’art contemporani MaçArt engrescant a tot un poble. És aquí i així com els seus amics, que l’acompanyaren en els bons i mals moments, volen recordar-la i acomiadar-se’n comme il faut, junts, amb emoció i calidesa, mostrant la seva obra públicament després que Steege morís fa uns mesos, lluny d’ells, a Alemanya, on va retornar el 2009 cercant refugi i ja assetjada pel càncer que, finalment, no va poder superar.

La història de l’art és plena d’artistes marginals, creadors de nivell sublim, que haurien, per dret propi, de formar part de les grans pinacoteques nacionals, però a causa de l’atzar o de les mateixes circumstàncies vitals dels individus, es mantenen en la invisibilitat. Així ho perceben, en el cas de Birgitt ter Steege, els seus amics i promotors d’aquesta exposició: la dissenyadora gràfica Esther Julià, que conserva, per desig de Steege, bona part de la seva obra; l’artista Lola Ventós, qui va exposar-la en dues ocasions a la galeria que tenia a Figueres, i el fotògraf Andrés Buhlmann, qui va documentar la seva obra des del 2000.

L’espurna per fer aquesta exposició d’homenatge, també de record i comiat, es va anar encenent a poc i a poc i mentre Steege encara vivia. Els tres amics reconeixen que era un projecte que inicialment s’havia de fer a la Casa Nouvilas de Figueres i que la va omplir d’energia els darrers temps. Així, quan els va visitar d’Alemanya, l’any passat, ja va venir amb un cotxe carregat de peces, com el gravat que il·lustra el mateix cartell de la mostra, i amb moltes idees per fer performances participatives. Retornada a casa, Julià no deixava de rebre caixes i carpetes plenes d’obres, moltes de les quals no havia vist mai. També un gran nombre de llibretes, estil dietari, escrites a mà per l’artista, totes en alemany, frases edificades en aquells refugis solitaris que Steege es va construir a la seva mida i que esdevenen ara testimoni dels seus pensaments vitals i processos de creació.

Trobant refugi en espais «inhòspits i aïllats»

Birgitt ter Steege procedia d’una família benestant alemanya, però ella va fugir d’aquell ambient protector, d’una relació complicada amb la seva mare i va apostar per una vida diferent. Va estudiar Belles Arts a Münster i Düsseldorf, entre 1982 i 1986, i després d’un matrimoni frustrat, va traslladar-se a l’Empordà. Els amics creuen que va voler posar-se a prova a si mateixa vivint amb uns mitjans escassos i sola, allunyada de tothom conegut, en espais «inhòspits i aïllats» que aconseguia de franc, però impregnats d’una aura especial com un mas perdut a Sant Genís d’Esparc, a dues hores caminant d’Espolla, o un altre mas, on no disposava ni d’aigua ni de llum, a Maçanet. En tots els espais que va habitar, que Julià reconeix «eren molt significatius», s’envoltava d’animals, d’objectes en excés –«era el caos dins un ordre», diu Buhlmann– i del seu art. Un art al qual es va bolcar en cos i ànima, que va evolucionar des de la figuració inicial a l’abstracció final, i amb el qual va explorar i experimentar, a partir de diferents tècniques, les infinites possibilitats del color i les formes geomètriques, que dominava de forma magnífica. «Era una artista cent per cent, era ella i l’art, allò material no li importava», admeten. Malgrat la vàlua, Birgitt ter Steege no va aconseguir projecció, ni massa ressò fora de l’Empordà. «Ella sabia que la seva obra era molt bona», reconeix Ventós. Buhlmann creu que «Steege sempre estava en el lloc equivocat» i que, potser, mai es va atrevir a buscar oportunitats per promoure’s, a més de ser força reticent a vendre-la. No obliden tampoc el seu fort caràcter –«era una dona difícil»– i l’atracció per l’aïllament quelcom que va determinar l’extensa producció, mirall d’un pensament desbordant que mai s’aturava, ni tan sols quan emmalaltí.

Per l’exposició, que es pot veure fins al 19 de novembre, s’han seleccionat peces de diverses etapes, reflex de la seva vida, «una exposició Birgitt». Entre aquestes, una esfera de grans dimensions feta amb fils que va crear per Caos Total el 2009 al Parc Bosc, que va co-comissariar amb Lola Ventós. Poc després, Steege ja va marxar a Alemanya. Aquest dissabte a Maçanet, amb fils que conservaven d’aquella antiga peça, es donarà vida a una nova performance col·lectiva, Embolica que fa fort, a la Font d’en Xampi. La proposta es tancarà amb una altra performance de comiat, a dos quarts de vuit del vespre, dins l’església de Sant Sebastià.