Xavier Febrés confessa en un llibre el seu «amor» per la cuina del Motel de Figueres

El periodista i escriptor Xavier Febrés (Barcelona, 1949) rememora quan, des del 1978, treballava com a corresponsal a Barcelona del diari L’Indépendant. Cada setmana anava des de Palafrugell, on vivia, a Perpinyà, per assistir al consell de redacció, i feia les mateixes parades: esmorzava a Can Jeroni, a la plaça del Gra de Figueres, i, de tornada, dinava al restaurant el Motel de l’Hotel Empordà. Confessa que no sap si va ser aleshores quan va començar a cultivar i a fer créixer l’afecte que li ha professat, fins avui, a aquest temple culinari. És ara, però quan li ret el seu personal homenatge amb el llibre Motel Empordà, elogi de l’amor estable (Editorial Gavarres) que es presenta el dissabte 13 d’abril, a les set de la tarda, al Cercle Sport Figuerenc.

Era l’any 1961 quan Josep Mercader, als seus trenta-cinc anys, obre el Motel Ampurdán que aviat, tothom popularment coneixeria com Mòtel. Portava vint anys dins l’ofici. Mercader, però, mort prematurament als cinquanta-tres anys i és Jaume Subirós, el seu gendre, qui es posa al capdavant del negoci. «Ell va entrar als onze anys a treballar-hi com a grum, durant les vacances d’estiu, i ara ja en porta seixanta-tres i quaranta-cinc dirigint-lo i fent-ho des d’aquesta innovació permanent que fa que tornis», remarca Febrés posant aquestes dades sobre la taula per enaltir la figura discreta de Subirós, que Joan i Josep Roca, del Celler de Can Roca, descriuen, a l’epíleg del llibre, com «un homenot de l’Empordà d’ànima pagesa, d’estil aristocràtic i d’esperit intel·lectual. Un savi que sap escoltar, prudent i respectuós».

Fidelitat al llegat rebut

El vincle entre Josep Mercader i Jaume Subirós va ser sempre molt estret. «El senyor Subirós sentia adoració pel seu sogre, però sempre amb capacitat crítica. Subirós va fer esforços titànics per no eclipsar el llegat de Mercader, però alhora també ho ha fet per renovar-lo», assegura Xavier Febrés. L’evidència resideix en la mateixa carta del Motel que preserva encara plats ideats pel seu fundador com l’amanida de favetes a la menta, en la qual s’ha introduït algun nou ingredient. Xavier Febrés, que és del parer que alguns plats «al moment de ser servits a taula haurien de ser acollits genoll en terra», comenta que «Josep Mercader va voler convertir la cuina tradicional en una cosa molt més innovadora i moderna. És cert que a l’època de Mercader no feia més que seguir les passes de la nouvelle cuisine, però això no li treu cap mèrit. Mercader podria haver-se quedat ancorat en la cuina tradicional com tants altres i, en canvi, va ser un innovador constant. I aquesta lliçó és la que va transmetre: per una banda, una estabilitat i per l’altra, una innovació permanent». Una lliçó que també mantenen les noves generacions, ara representades pels fills de Jaume Subirós.

L’autor descarta, d’entrada, que Motel Empordà, elogi de l’amor estable sigui «només un llibre sobre la història de l’establiment» sinó que es nodreix d’una mirada «molt personal» i vivencial. «Alguns capítols –en són nou– semblen un dietari en els que desgrano la meva filosofia», assegura. Aquesta, de fet, ja s’evidencia en el mateix títol i que remet a «la gran aventura, el gran viatge que és la capacitat de mantenir-se d’actualitat al llarg d’etapes diferents, això és l’amor estable. I els grans clàssics ho són per la seva capacitat d’innovar. El futur no arriba mai per si mateix, sinó que és fruit de la pugna a contracorrent entre l’encert i el risc». A parer de Xavier Febrés, hi ha pocs establiments al país que tinguin aquesta continuïtat i es mantingui tan fresca. De fet, fa esment a molts números u que han nascut en el si d’una família i que s’han quedat pel camí.

Xavier Febrés reflexiona sobre els possibles puntals que han permès perpetuar al llarg de més de sis dècades al Motel i qualifica l’establiment «d’interclassista, intergeneracional i internacional». Per una banda, destaca com la seva política de preus no el fan prohibitiu, cosa que sí que passa en molts altres restaurants d’aquest nivell que tripliquen o, fins i tot, quintupliquen el preu. També com El Motel ha sabut transmetre amb saviesa aquest «amor estable» en diferents generacions de comensals, cadascun d’ells atrets per un detall o altre, sigui la tranquil·litat de la sala, la profusió dels tes o el carro de les postres, de la pastissera Júlia Borrell.

Qui se sentia al Motel com a casa, i és ben sabut, és l’escriptor Josep Pla (1897-1981). A ell, Xavier Febrés li dedica el capítol «Josep Pla, un patriarcat». «El que va aconseguir Josep Pla aquí, entre el 1978 i 1983, de ser acollit, és a dir, instal·lar-se, ja ho havia intentat abans a altres llocs com a Ca la Nieves de l’Escala, La Gavina de S’Agaró, que tancava a l’hivern, o la Fonda Europa de Granollers», explica. A El Motel, però, «l’hi van consentir tot, sortides de to amb molt de carinyo, i fins i tot, li van destinar un empleat -Josep Valls- perquè li donés conversa».

Però la relació de Josep Pla amb el Motel ja va iniciar-se molt temps abans. Xavier Febrés recorda que el mític escriptor coneixia al senyor Mercader des dels anys 50, quan aquest encara era el maître de l’Hotel Duran. En una ocasió, fins i tot, se li va atansar amb el llibre Llagosta i pollastre (1952) a les mans i Josep Pla li va dedicar. Però, molt abans, quan era jove, en unes golfes, Mercader va trobar un llibre vell, Coses vistes, publicat l’any 1925, i es va sorprendre molt que l’autor hagués dedicat dos capítols a la cuina catalana. Mercader no només va adquirir una devoció per aquell autor -Josep Pla- sinó que aquell dia va intuir que això de la cuina podia ser culturalment valorat. Xavier Febrés incideix que l’any 1925, que un llibre de narrativa inclogués dos capítols sobre cuina, aleshores una cosa de senyores, era un fet excepcional. Trenta anys després quan es retroben «neix una gran amistat». Darrere, afegeix Febrés, hi havia també les ganes de Mercader de connectar amb el món de la cultura.

L’altre nom que emergeix del llibre, a manera de tribut, és el de l’enòleg, escriptor i exalcalde de Figueres, Eduard Puig Vayreda (1942- 2018), a qui Febrés rememora amb molta estima, la persona que li va ensenyar «què era una sobretaula». «Puig Vayreda podia ser molt conservador per algunes coses, però valorava molt la conversa. No necessitava estar d’acord, gaudia dinant amb mi perquè jo l’escoltava, i ell a mi».

El llegat sobre el vi d’Eduard Puig Vayreda es custodia a la biblioteca de Figueres

Capacitat d’admirar el món

Quan se li pregunta a Jaume Subirós sobre quina opinió li mereix aquest nou llibre que enalteix l’obra que ha edificat, aquest veterà cuiner, d’estil discret i veu suau, es treu mèrits: «Jo no he fet res d’extraordinari, només la meva feina, la que m’han ensenyat a fer. És una visió molt personal de Xavier Febrés que no esperava, però que parlin d’un i ho facin bé...». L’escriptor revela que, mentre escrivia el llibre, va demanar-li a Subirós que el portés a algun dels racons de pensar que, de tant en tant, visita, sol. Així, asseguts al puig d’Esquers, junts, van assaborir aquell «silenci viu, carregat dels missatges que emet l’orquestra simfònica de la natura». Subirós, aleshores, li va revelar el seu secret: «Admirar el paisatge em proporciona aire, tranquil·litat, la capacitat d’admirar les coses i prendre distàncies».

Motel Empordà, elogi de l'amor estable

Autor: Xavier Febrés

Editorial: Gavarres

Pàgines: 140

Preu: 20 euros

Subscriu-te per seguir llegint