La recuperació d´edificis històrics i catalogats no és un fet massa habitual i menys impulsada per privats. El cost sol ser molt elevat i és difícil trobar finançament. Per això, molts d´aquests testimonis del nostre passat acaben abandonats i enrunats. Aquest no és el cas del castell de Vilanova de la Muga, popularment conegut com el Mas de les Torres i un dels símbols identitaris del poble. Els seus propietaris, la família Riera Tarrés, han apostat per retornar-li la dignitat i, després de més d´un any de treballs, està a punt de concloure´s la segona fase. El pas següent serà donar-li un ús. Fins al moment, la família no ha rebut cap proposta però asseguren que a partir d'ara començaran a valorar-ho.

Era el 6 de juny del 2014 quan la torre del Castell, catalogat com a bé cultural d´interès nacional, es va esfondrar davant la sorpresa dels veïns. També dels propietaris, que ja feia temps que volien tirar endavant amb la rehabilitació però que cercaven la millor fórmula. Allò els va animar definitivament. La primera fase, que va anar acompanyada d´un estudi arqueològic, serví per recuperar la torre i fer les cobertes noves de fusta. En aquesta segona fase, s´ha abordat la façana, s´ha consolidat l´estructura i s´ha recuperat el pati interior, sens dubte, una de les joies de la casa que ocupa 1.800 m2 (la finca fa 7.500 m2), disposa de tres pisos amb grans sales i terrasses, dues torres, amb vistes espectaculars, i un espai exterior amb altres construccions com quadres on, fins al 2014, encara hi havia cavalls.

Segons l´investigador Antoni Egea, la casa està documentada des del 1237 per la família dels Trilla. Després passà a mans de Simó de Vallgornera i, al segle XVIII, del marquès d´Alfarràs, que impulsà reformes encara avui evidents. Des de fa unes quantes generacions, resta en mans de Maria Dolors Tarrés Puigdevall, que hi va viure la infantesa.

La casa va restar habitada fins fa dues dècades, pels dos germans de Josep Tarrés Gusó. Ocupaven una part de l´habitatge, a la cara sud-est, la més assolellada, inclosa la torre que va caure. Mentre hi vivien, la casa ja presentava problemes d´humitats que van anar malmetent-la. "Quan entra aigua, aquestes cases es degraden exponencialment", diu l´arquitecta Montse Riera, filla de Tarrés i responsable del projecte de reforma que ha estat respectuós, tot preservant els elements originals i eliminant els afegits. Dels seus orígens, quan restava ubicat fora muralles, conserva elements de fortificació com espitlleres de defensa. Fins i tot, durant els treballs s´han trobat bales de pedra per llançar amb catapulta dins les parets i fonaments de la torre. "Hem actuat molt per dalt i per sota s´ha mantingut tal com era originàriament", reconeix Riera.

Seguint aquesta línia, els treballs els ha fet l´empresa especialitzada Construccions Guardiola de Besalú, que ha treballat a Sant Pere de Rodes i la Ciutadella de Roses, entre altres importants monuments històrics. L´encar­regat d´obres, Mateu Masó, reconeix que el Mas de les Torres "estava a l´UVI i que ara s´ha salvat consolidant-lo amb una intervenció gens agressiva". "S´ha preservat tot el que hem pogut. No hem volgut tirar per allò fàcil, que era fer-ho tot de nou, sinó intentar que continuï mantenint el record del que havia estat", explica Montse Riera qui afegeix l'emoció que senten els seus pares, i sobretot la seva mare qui hi havia viscut la infantesa, al veure l'edifici finalment salvaguardat.

Aquesta sort que ha viscut el castell de Vilanova de la Muga, no la comparteixen altres edificis històrics de la comarca que viuen amb el cap cot els seus dar­rers anys. Ho fan oblidats, abandonats a la seva sort per part d´unes generacions que no van viure els seus anys d´esplendor i que no se senten amb el deute de recuperar-los. També hi ha les dificultats econòmiques de fer-hi front. El llistat és molt llarg, però podríem només citar-ne dos exemples molt flagrants: la Sala Edison a Figueres, i el molí de la Torre, al Far d´Empordà.

La Sala Edison, el cinema més antic de Figueres, un edifici catalogat i protegit, viu les seves darreres hores en total solitud. La seva mort lenta dura des de fa trenta-quatre anys (va tancar les portes el 13 de setembre de 1984) i, malgrat que des de l´Ajuntament fa temps que parlen de desencallar el projecte de reforma, aquest no arriba. Es diu que depèn de la pròxima reforma del Pla d´ordenació urbanística municipal. Aquest llarg impàs, però, no ha ajudat gens a la vida comercial del seu entorn.

Abandonat i espoliat

El molí de la Torre, al Far d´Empordà, és un cas extraordinari. Aquest edifici, dissenyat per l´arquitecte Roca i Bros a finals del segle XIX per encàrrec de la marquesa de la Torre de Figueres, va ser un dels escenaris vitals de Salvador Dalí on, als dotze anys, va fer una estada decisiva. Allí va trobar un objecte que el perseguiria sempre: la crossa. De tot allò només en queda fum, perquè l´edifici ha estat abocat, des del 2013, a una degradació constant. Des del tancament del Museu d´Art Naïf, l´immoble, en mans d´una entitat bancària, va ser abandonat, espoliat i exposat a furts constants. Ja fa temps que a la façana s´anuncia que es ven, sembla, però, que sense èxit.