Com molts estudiants de Belles Arts, Alícia Viñas va treballar el tema clàssic del bodegó o natura morta. Durant aquells anys, i fins avui, Viñas ha anat explorant aquest gènere tot personalitzant-lo i fent-lo seu. Quan Jaume Subirós va proposar-li fer una exposició a l´Hotel Empordà, a Figueres, va tenir clar que "el més encertat" era presentar-hi natures mortes, les quals, es vinculen, sens dubte, al món del beure i el menjar. Així, en aquest escenari, i fins al 7 de gener, s´apleguen una dotzena de peces, creades des dels anys 60 fins ara, que pertanyen a la col·lecció personal de Viñas o a col·leccions privades.

Algunes de les obres que es poden veure feia molt temps que ni la mateixa artista havia contemplat. Però més temps feia que els figuerencs no en tenien l´oportunitat. Quasi tres dècades sense que l´artista hagués exposat a casa seva. "Quan era directora del Museu de l´Empordà, no creia que fos ètic exposar aquí i sempre ho feia fora o en col·lectives", argumenta. Per aquest retrobament, Viñas ha seleccionat peces que diuen molt sobre ella mateixa i que vertebren la seva manera d´entendre el gènere del bodegó. Un gènere que sempre li ha agradat perquè "forma part de la meva intimitat, utilitzar objectes que tens a l´abast de la mà, que toques quotidianament". Elements que, de fet, es repeteixen en les seves natures mortes com és el cas d´una fruitera que tenia a la casa de la infància, o l´estudi de teles i draps.

Viñas sempre ha buscat anar més enllà i les seves natures mortes en són un reflex. Quan encara estudiava a Barcelona, ja compartia estudi on experimentava amb les tècniques. "M´interessava la composició, els elements, els colors, unir la natura morta a altres interessos", explica mentre mostra una peça dels anys 60 on es veu un homenatge a Matisse, artista que sempre li ha agradat, o el mateix Cézanne, del qual se sentia influïda. D´aquell temps, Viñas en guarda bons records. Només cal dir que el 1964 va guanyar el Premi Província de Barcelona, i més tard el nacional, amb un bodegó de gran format. "Això em va entusiasmar", explica. Tot i així, als anys 70 deixa de fer bodegons per centrar-se més en una obra de caire social.

La recerca de l´ànima

Als 80 hi torna, tot experimentant i pintant sobre paper artesanal i apareixent els colors que més la identifiquen com els violetes i els blaus. Més tard inclou la màscara i el negre i els grisos que ho envaeixen tot, així com figures barrejades amb altres elements. Ja enllaçant amb l´actualitat i amb l´ús de noves tècniques, hi introdueix el paisatge i, finalment, els plans blaus buscant, com diu, "l´ànima" de la composició, aquella que sempre ha cercat a l´hora de crear.