Avui en dia, encara queden molts monuments sobre els quals ho ignorem tot. Gràcies al treball impagable de molts historiadors podem, a poc a poc, recuperar-ne una part. Aquest és el cas del castell de Querroig i el seu salvador, l’historiador Arnald Plujà.

Les restes del castell medieval de Querroig es troben dividides entre els termes de Portbou, ­Banyuls i Cervera. Coetani al castell de Sant Salvador, a Sant Pere de Rodes, fins ara, no es coneixia res sobre la seva història i les poques línies no s’ajustaven a la veritat. Durant cinc anys, l’historiador Arnald Plujà ha furgat a l’arxiu Medinacelli, que conté fins a 11.000 documents, per extreure’n informació. Això li ha permès publicar Castell de Querroig i les rodalies de Portbou, Cervera i ­Banyuls, un llibre imprescindible que treu a la llum una narració desconeguda.

La tasca de Plujà ha estat ingent i feta altruisticament. Totes les dades s’han extret de mecanoscrits que ha calgut desxifrar. “Hi ha documents que inclouen tres-cents fulls; a més, no estan ordenats i els anava trobant”, reconeix Plujà. Tampoc, transcrits, quelcom que es veuen obligats a fer els mateixos investigadors. Fruit de la recerca, Plujà ha determinat que aquest castell es va alçar el 1303, per ordre del comte d’Empúries, després de les dues invasions franceses de finals del segle XIII. La seva vida fou molt curta, només mig segle, i es construí amb voluntat ofensiva i defensiva, com sant Salvador. Ocupava poc espai, uns 1.000 m2, però, fins i tot hi ha una presó amb un carceller. “Preveien que farien moltes ràtzies”, diu Plujà. El comte el deixa en custòdia, junt amb el feu de Cervera, a Ramon Bernat de Rabós, cavaller d’Elna, “fet que demostra que no existia sentit de frontera”.

Aquest estudi ha permès a Plujà dibuixar, per primer cop, els diferents dominis senyorials a la vall de Banyuls a la baixa edat mitjana, una vall que va estar sota el domini del comte d’Empúries més enllà, fins i tot, del Tractat dels Pirineus (1659), moment en què es determinaren les fronteres. L’historiador explica que el castell de Querroig es trobava a la vall de Portbou, deserta de població a causa de la geografia, i que els habitants de Banyuls estaven subjectes al castell , obligats a defensar-lo i reparar-lo.

La investigació de Plujà també ha posat llum en altres punts com per què els senyors de de Banyuls i els de Cervera van mantenir enfrontaments molt violents durant un temps. “Es barallaven pel veïnat de La Rovira, un simple casal que incloïa terres de gran riquesa en pastures fresques tot l’any”, explica Plujà qui, després de quatre mesos cercant-lo, l’ha localitzat. Ara està totalment abandonat.

Als cinquanta anys de la seva construcció, el castell, que el comte utilitzà molts cops com a moneda de canvi, ja estava derruït. La causa, problemes de construcció. ”Una part es fa amb fang i una altra amb morter de calç -encara es conserva part d’aquesta muralla, i, literalment, se’n va a terra”, diu Plujà. Posteriorment, el 1550, s’alçà, a partir dels enderrocs, una ­torre de defensa, part de la qual encara es pot contemplar ara. Plujà augura que, quan es facin excavacions es coneixeran més coses. De fet, l’actual hereva dels comtes d’Empúries, Sol María de la Blanca de Medina, ha autoritzat els treballs.

El llibre, que es va presentar a Portbou el juliol, es pot trobar a les llibreries de Figueres i al punt d’informació de Portbou. “He disfrutat fent-lo, he conegut molta gent”, diu Plujà. Entre ells, els membres de l’associació Salvem Querroig, que han editat el volum, junt amb col·laboracions institucionals. “Per la gent de Banyuls i Cervera, Querroig és un castell emblemàtic”, conclou.