Per al conseller d'Interior, Ramon Espadaler, la resposta policial contra els assalts violents s'està demostrant eficaç. Els delictes han baixat un 6,1% entre l'1 de gener i el 31 de juliol de 2013, en comparació amb el mateix període de l'any anterior, i, al mateix temps, les detencions d'assaltants han pujat un 5,3%. La tendència és "positiva" però no "suficient", subratlla Espadaler, que creu que la visió del fenomen en el conjunt del país "està distorsionada" pel "punt mediàtic" d'aquestes agressions. En una entrevista amb l'ACN, el conseller també ha avançat que la seva intenció és pagar entre un 60 i un 80% del cost de cada armilla antibala lleugera per als Mossos d'Esquadra.
Els assalts violents preocupen a la ciutadania "i ocupen" al Departament d'Interior. Però les xifres registrades entre l'1 de gener i el 31 de juliol de 2013, si es comparen amb el mateix període de 2012, mostren una davallada d'un 6,1%.
Durant aquest període de temps també han crescut les detencions en relació a l'any passat. Concretament s'han incrementat en un 5,3%. Són dues tendències "moderadament positives però no suficients" perquè la xifra d'assalts és encara "massa" elevada, subratlla Espadaler.
La gravetat d'aquests delictes, que impliquen una agressió que el ciutadà rep a casa seva, tenen "un punt mediàtic" que provoca que se'n parli més que de la resta. Per això el conseller ha avisat que potser hi ha "en conjunt" una visió "distorsionada" ja que van a la baixa.
Les dades no entren en contradicció amb les publicades el dilluns pel Ministeri d'Interior que afirma que han pujat a Catalunya un 5,2% els robatoris amb força als domicilis. Aquests delictes es produeixen quan els delinqüents entren a les llars quan estan buides i no agredeixen ni intimiden als seus propietaris. Els anomenats assalts violents, per contra, són aquells que tenen lloc quan els agressors irrompen al domicili i ataquen les persones que troben a dins. Són aquests darrers els que baixen, segons les dades dels Mossos.
El model gironí funciona
El conseller continua pensant que la resposta policial dissenyada per contenir l'onada d'assalts que van patir les comarques gironines a començaments d'any és "positiva" i dóna fruits.
Es tracta d'una estratègia fonamentada en tres aspectes: una col·laboració estreta amb les policies locals; augmentar la presència policial -tant uniformada com de paisà-, i incrementar, per part dels ciutadans, les mesures d'autoprotecció. Aquest problema "no està resolt" però els resultats són favorables.
Armilles lleugeres
Espadaler ha admès que la seva voluntat seria la de "sufragar" la totalitat de la despesa de les armilles lleugeres per als Mossos d'Esquadra. "Però no és possible". Però mediten pagar entre un 60% i un 80% del cost de cada peça.
Al mes de setembre consultaran als agents quants d'aquests estarien disposats "a comprar-ne una" i després prepararan una "compra agregada". Això reduirà molt la despesa i, en funció del preu final, la conselleria decidirà quina part corre de la seva part i quina ha de posar-la de la seva butxaca el policia.
Espadaler ha admès que no tots els sindicats policials han acceptat aquesta modalitat de pagament 'a mitges' tot i que ha recordat que "el majoritari" (SAP-UGT) no s'ha mostrat contrari. La mesura permet atendre "un mandat parlamentari" i un compromís que ell mateix havia acceptat feia temps.
La nova peça, que gràcies a la seva lleugeresa pot anar sota l'uniforme dels agents, pesa uns 1,3 kg i és antibala i antitall. No està considerada un element que formi part de l'equip reglamentari dels policies però es tracta d'una demanda antiga per part dels sindicats.
