Li roben les medalles d’or aconseguides a Barcelona-92 mentre assisteixen a un funeral

«Estic molt trist per tot i sento molta impotència». Va ser el primer que va aconseguir dir José Brasa Sanjurjo tot just respondre a la trucada de FARO, del grup Prensa Ibérica. Qui va ser seleccionador d’hoquei sobre herba del combinat nacional femení a Barcelona-92, medalla d’or en aquells Jocs Olímpics, no només va dir adeu a la mare, que moria divendres a Vigo. Uns lladres van aprofitar el viatge familiar a l’urbs olívica des de Pozuelo de Alarcón, on resideixen, per assaltar la seva casa i aconseguir un botí en el qual hi havia les rèpliques de les dues medalles d’or olímpiques –la seva i la de la seva dona, Virginia Ramírez, jugadora de la premiada selecció–.

Descendents de l’insigne Antonio Sanjurjo Badía, la progenitora de Brasa era l’última neta amb vida de l’enginyer i inventor del submarí conservat al Museo do Mar. La seva il·lusió era arribar als 100 anys, però María Jesús Sanjurjo es va quedar a tres mesos de complir aquest desig. A l’assabentar-se de la notícia, el seu fill va agafar el primer vol des de Brussel·les –on entrena un equip d’hoquei masculí– per, via Madrid, viatjar a Vigo amb Virginia Ramírez i donar-li l’últim adeu a la mare.

Era molt gran i estava molt debilitada, però afortunadament mai va estar malalta i va morir adormida al seu llit», comenta relativament alleujat el seu fill, de 72 anys, que té la residència familiar a Madrid. «Vaig néixer a Vigo, vaig viure al carrer Canceleiro fins als cinc anys, quan va morir el meu pare. Després la meva mare va voler deixar aquesta casa i ens vam traslladar al número 123 del carrer García Barbón», recorda Brasa amb nostàlgia.

L’entrenador d’hoquei es quedava fins aquest dimarts a l’urbs olívica, però la seva dona va decidir tornar a la capital, diumenge, en l’últim vol des de Peinador, per tornar a la seva feina al Comitè Olímpic Espanyol. Quan va arribar a la seva casa de Pozuelo de Alarcón es va trobar les malles d’acer dels reixats trencats, l’entrada de la casa i les finestres obertes, tots els calaixos regirats i l’immoble totalment desgavellat. Havien assaltat la vivenda. Aquesta s’havia mantingut sense els seus habitants poc més de 24 hores, ja que el fill de l’entrenador i l’exjugadora, el Guillermo, havia viatjat a Galícia amb tren dissabte a la tarda.

«Es van emportar les rèpliques de les medalles d’or que ens van donar a la Virginia i a mi, a més d’un munt d’insígnies i medalles de mèrit que em van concedir al llarg de la meva carrera a Galícia, Andalusia, al meu primer club d’hoquei, a la federació... En definitiva, coses que fa molta pena perdre i que als lladres tampoc els valen de gaire. És que només hi van anar a buscar l’or, no es van emportar ni portàtils ni objectes grossos. Són ganes de destrossar i d’emprenyar sense motiu», es lamenta el José.

«ENS FA MAL PEL VALOR SENTIMENTAL»

Matisa que tot estava assegurat, «però el valor econòmic en aquest cas no té importància; ens fa mal pel valor sentimental». La policia científica ha estat aquest dimarts a la residència assaltada i ha conclòs que es tractaria de lladres professionals, que han utilitzat guants en tot moment, i no hi han deixat empremtes. Van anar directes cap a les coses de valor que poguessin vendre o fondre. Els cables de la tanca van ser tallats amb unes tenalles, i hi van entrar forçant la finestra de l’habitació del Guillermo, el fill del matrimoni.

LA MEDALLA ORIGINAL DE LA VIRGINIA, SANA I ESTÀLVIA

L’única bona notícia d’aquestes últimes hores amargues que han viscut els Brasa Ramírez és que els amics de les coses dels altres no van poder emportar-se la medalla que es va penjar la Virginia en aquella cerimònia de lliurament quan tota la selecció nacional va pujar al primer calaix del podi. «Aquesta és l’original, només la donen a les jugadores, i la teníem ancorada a la paret amb una seguretat molt difícil de vèncer, protegida amb un vidre i unes claus per al seu sistema d’ancoratge».

El premiat matrimoni ja dona per perdudes les seves medalles, rèpliques d’or exactes de les originals, que també tenen la part central pur 100% d’aquest metall.