Jutjada per quedar-se uns 80.000 euros de la venda d’una casa a Roses l'any 2008

La secció quarta de l’Audiència de Girona ha jutjat una treballadora del sector immobiliari acusada de quedar-se uns 80.000 euros de la compravenda de la casa d’una clienta a Roses l’any 2008. Segons ha explicat durant el judici la víctima, va pagar 290.000 euros per una casa que en realitat en costava 190.000, fet que va descobrir un temps després perquè li ho va dir el propietari de la casa. L’afectada va contactar amb l’acusada perquè li havien dit que era una experta del sector immobiliari a la zona i necessitava assessorament per comprar-se un habitatge a la Costa Brava.

La processada va proposar-li de fer una escriptura notarial per obtenir poders i poder fer gestions relacionades amb la compra de l’habitatge, així li «facilitaria» els tràmits, donat que la víctima és estrangera i residia fora d’Espanya. Un cop escollida la casa que volia comprar, la víctima va deixar en mans de l'acusada tots els tràmits relacionats amb la compra, entre els quals l’obertura de comptes bancaris i la subscripció d’una hipoteca per valor de més de 100.000 euros. Però va acabar pagant 78.438 euros de més.

Per la seva banda, l’acusada ha assegurat que el preu de la casa era de 250.000 euros més despeses, i que després de fer el contracte de compra també va fer-li altres gestions a la víctima, com ara unes reformes i el pagament de diverses factures, un extrem que la víctima nega. 

La fiscalia no acusa

La fiscalia no veu delicte penal en aquests fets, perquè entén que el tracte entre ambdues es va fer de forma verbal i no s’ha pogut acreditar amb documentació que l’acusada s’hagués quedat diners o hagués estafat la seva clienta. A més, conclou que en tot cas el que es podria haver produït és un incompliment contractual, i que la via per resoldre aquest conflicte seria la civil. La defensa de l’acusada també ha argumentat en el mateix sentit que la fiscalia, i ha assegurat que hi ha factures que acrediten les sortides de diners dels comptes per pagar factures de l’habitatge. L’acusació particular és l’única que vol que es condemni la processada, bé per un delicte d’apropiació indeguda a 8 anys de presó, o per un delicte d’estafa de forma subsidiària. 

Hi ha dos procediments penals més oberts contra l’acusada per fets similars. Amb tot, segons l’acusació particular, tot i tenir el mateix modus operandi, la fiscalia ha exercit acusació contra la resta, i contra aquesta causa no. També ha criticat el perjudici causat a la víctima pel llarg temps que ha passat fins que els fets no han arribat a judici.