Educació, també un tema comarcal

Els resultats de PISA 2022 han encès totes les alarmes. La fotografia PISA del sistema educatiu català ha estat demolidora; la caiguda de 15 punts en matemàtiques i 10 punts en comprensió lectora és molt superior a la mitjana espanyola i a la majoria de comunitats autònomes. PISA (Programme for International Student Assessment) és un projecte de la OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) que des del 2000 s’aplica, cada tres anys, a l’alumnat de 15 anys i en el que participen més de vuitanta països. No avalua matèries o assignatures sinó que pretén mesurar el coneixement aplicat i les competències en matemàtiques, ciència i lectura. No avalua directament els alumnes, ni els centres sinó els sistemes educatius per fer propostes de millora; per això, també té en compte necessitats socials relacionades amb el benestar dels alumnes, la motivació i les estratègies d’ensenyament-aprenentatge que s’utilitzen. Les bases científiques i teòriques de les proves PISA són especialment exhaustives i precises, amb un treball molt important d’experts internacionals al darrera que donen solvència inqüestionable al projecte.

El departament d’Educació va pretendre explicar, d’entrada, els mals resultats amb una suposada «sobre representació» de l’alumnat immigrant, excusa de mal pagador que va corregir immediatament el president de la Generalitat afirmant: «L’informe PISA és dolent, sense excuses». La població escolar de Catalunya és heterogènia i diversa, com ho és la seva població general. No afrontar les desigualtats de forma adequada, després de dues fortes crisis econòmiques i d’una pandèmia, només ha fet que agreujar la situació.

No afrontar les desigualtats de forma adequada, després de dues fortes crisis econòmiques i d’una pandèmia, només ha fet que agreujar la situació

Les mancances venen de molt temps enrere i es concentren en la deficiència crònica de finançament i recursos, l’absència de polítiques estables al marge dels cicles polítics i la segregació sòcio-escolar entre centres i territoris.

La realitat és que la població escolar de Catalunya és heterogènia, socialment, cultural i econòmica amb un 24% d’alumnat immigrant, de primera i segona generació, o si utilitzem el concepte de nacionalitat estrangera (dades departament d’Educació i IDESCAT) un 14’4% . Més enllà de les xifres, el tema és com es gestiona aquesta diversitat i l’evidència és que no ho estem fent bé.

Només cal fixar-se en la distribució d’alumnes de nacionalitat estrangera (dades departament d’Educació) al sector públic i privat, 16’9% i 9’9 %. Per etapes educatives: educació infantil 0-3, 8’6% i 5’5%; educació infantil 3-6 i primària, 21’8% i 14’5%; ESO, 16’5% i 11’7%.

No en farem res d’estripar-nos les vestidures si continuem acceptant que la població més vulnerable es concentri en determinats centres, si mantenim la segregació entre pública i privada concertada, si normalitzem la distribució desigual en el territori (entre barris, entre municipis) de les persones segons el seu nivell socioeconòmic, l’anomenada segregació urbana o residencial.

A l’Alt Empordà és evident que aquesta segregació es produeix entre barris/centres en les poblacions grans i també entre zones urbanes i rurals. Segons les dades recollides per la Fundació Bofill, a partir de l’informe del Síndic de Greuges relatives al curs 22-23, entre els municipis de més de 5.000 habitants, Figueres i Castelló d’Empúries tindrien una taxa de segregació escolar alta; d’altres com Roses, L’Escala o Vilafant tindrien valors més baixos. Això vol dir que els alumnes que hi viuen tenen moltes possibilitats d’assistir a una escola segregada amb tots els desavantatges educatius que això comporta.

El desenvolupament del Pacte contra la segregació escolar de Catalunya del 2019 ha avançat a un ritme lent i amb poca contundència

El desenvolupament del Pacte contra la segregació escolar de Catalunya del 2019 ha avançat a un ritme lent i amb poca contundència, afirma l’informe 2022 del Síndic de Greuges. Reduir la segregació escolar és un procés que requereix la implicació d’agents diversos, no només de l’àmbit educatiu, i que va indefectiblement lligat a combatre les desigualtats i la pobresa així com establir mesures de compensació. Tant de bo comencem a obrir els ulls i afrontem el tema des d’una perspectiva comarcal, també.

Subscriu-te per seguir llegint