Més d'un miler de persones es manifesten a Perpinyà i reclamen "esborrar" les fronteres que separen Catalunya

La marxa sota el lema "Sem Catalunya Nord" s'oposa al Tractat dels Pirineus signat fa 363 anys

La marxa que s'ha fet a Perpinyà en contra del Tractat dels Pirineus

La marxa que s'ha fet a Perpinyà en contra del Tractat dels Pirineus / Marina López/Ariadna Reche

Marina López/Ariadna Reche (ACN)

Més d'un miler de persones s'han manifestat aquest dissabte a Perpinyà en contra del Tractat dels Pirineus. El Col·lectiu 7 de novembre, organitzador de la manifestació, centra la reivindicació d'aquest 2022 en dos punts principals. Per una banda, denuncia el tancament dels passos transfronterers, com el coll de Banyuls que no es reobrirà com a mínim fins a l'any que ve, i reclama "esborrar" les fronteres que separen Catalunya. Per l'altra, s'oposa a que la prefectura dels Pirineus Orientals no permeti als regidors expressar-se en català al plens. L'acte ha començat a les quatre de la tarda a la plaça de Catalunya, des d'on els participants han marxat pel centre de la localitat fins a arribar al Castellet, on s'ha llegit el manifest.

Aquest acte de rebuig al Tractat dels Pirineus es repeteix un cop l'any des del 1984. La membre del Col·lectiu 7 de novembre i del Casal de Perpinyà, Dolors Serra, explica que serveix per "denunciar el que comporta la política de l'estat francès al territori" que, segons assegura, "és maltractat no només pel que fa a la llengua, sinó també pels aspectes culturals i econòmics".

Unes declaracions amb les que coincideix el membre del Casal del Conflent, Jordi Taurinyà, que ha dit que la llengua "està encara maltractada per l'estat francès" tot i que assegura que hi ha voluntat d'alguns polítics de fer pujar el català. Taurinyà ha detallat que "a les escoles Arrels, Bressola i les bilingües força gent que vol que la mainada faci català" i ha assegurat que el problema és que l'estat no hi posa els professors necessaris per fer-ho. "La nostra lluita permanent és que volem més català a l'espai públic i demostrar la força que tenim per lluitar contra els estats que ens volen aturar".

Aquest 2022, sota el lema 'Sem Catalunya Nord', s'ha commemorat el 363 aniversari. Tot i això, la membre del Col·lectiu 7 de novembre ha insistit en el fet que "no és una reivindicació historicista" i ha detallat que "la frontera està permanentment instal·lada". A tall d'exemple, Serra ha dit que "les relacions establertes entre els vessants de l'Albera s'han dificultat amb la instal·lació de blocs" al Coll de Banyuls, que impedeixen la comunicació tant personal com econòmica entre els habitants de poblacions veïnes.

La prohibició del català als plens

Un dels temes que s'han denunciat a la manifestació és la decisió del prefecte dels Pirineus Orientals de prohibir als representants municipals d'Elna i Banys d'Arles expressar-se en català als plens. De fet, el prefecte ha portat davant la justícia l'Ajuntament d'Elna per aquesta causa, després que a l'abril canviés el reglament per permetre fer les intervencions en català, tot i incloure que necessàriament es traduïssin al francès.

"Ja hi havia ajuntaments on es feien intervencions en català, però el d'Elna ha tingut el valor de convertir això en un acte de confrontació a l'estat", ha explicat Serra, que ha afegit que si l'estat francès no ho accepta "serà un escàndol democràtic" i si ho deixa fer, servirà de precedent per altres consistoris "que s'han retirat de la iniciativa perquè han tingut por de l'acció de l'estat".