L'estela d'homenatge a les víctimes consisteix en una làmina d'acer corten que travessa perpendicularment el camí i acaba amb una obertura metàl.lica que enquadra el lloc exacte on reposa la nau, consta d'una inscripció bilingüe en català i francès, i incorpora un codi QR que permet rebre informació a l'instant des d'Internet de la història del 'Saint Prosper'.

Amb motiu del 70à aniversari de la desaparició del mercant, una trentena de familiars de les víctimes s'han desplaçat fins a la població rosinca per recordar els seus. Tot i que el 1967 un grup de submarinistes ja va identificar el buc gràcies a una campana que duia el seu nom gravat en relleu, les famílies dels mariners, la majoria naturals de la Bretanya i la Normandia, no en van saber res fins fa ben poc gràcies a la tenacitat dels parents del cap de mecànics del Saint Prosper, François Guilou, que maldaven per trobar alguna notícia sobre què li havia succeït. A través de la xarxa, el seu nét, Jean-Marc Guilou, va acabar descobrint que el vaixell del seu avi no havia desaparegut a Algèria, com ell creia, sinó que es va enfonsar a la Costa Brava per culpa d'una mina de la Guerra Civil.

Segons explica la història, el 'Saint Prosper' es va intentar refugiar de la tempesta que fuetejava la costa aquella nit del 8 de març apropant-se a la badia de Roses, sense saber però que tota la ruta d'accés havia estat minada per les tropes republicanes per tal d'intentar protegir la zona del temible Canarias, un buc de guerra franquista. Una d'aquestes mines va fer que el casc del Saint Prosper es partís per la meitat i s'enfonsés. I amb aquest, tota la tripulació. Tot just acabada la Guerra Civil, poca gent va fer cas d'una desgràcia que la gent de la localitat va denominar durant temps com 'l'accident del petrolier'. 'És una història molt trista pels familiars però amb aquesta trobada volem que s'honori la memòria dels mariners', ha comentat l'alcaldessa, Magda Casamitjana.

'D'alguna manera he volgut recordar-los que el nom de Prosper vol dir feliç i que amb aquest homenatge i aquest monòlit el que volem es posar punt i final a una història que va començar molt trista i molt misteriosa', ha assenyalat Casamitjana. 'Ara, saben perfectament que els seus familiars reposen a casa nostra i el Saint Prosper forma part de la nostra història local', ha puntualitzat l'alcaldessa. 'Va ser una casualitat que aquell dia de l'any 1939 fes aquell vent tant espantós i que es refugiessin aquí, també va ser una casualitat que el senyor Escardívol trobés la campana l'any 1967 i igualment va ser una casualitat que un dels familiars de les víctimes trobés navegant per Internet on es va enfonsar el vaixell del seu avi. A partir d'avui prou casualitats', ha enumerat Casamitjana.

En l'actualitat, el Saint Prosper reposa partit en diverses parts a uns 60 metres de profunditat, envoltat d'una gran quantitat de peixos i de restes de xarxes d'arrossegament que s'han embolicat amb el casc del vaixell. Amb 106 metres d'eslora i 15 de mànega, era un buc imponent que pesava 4.330 tones. La immersió per veure el que queda d'ell no és gens fàcil, i està reservada només a submarinistes experts.