Si tens una depressió, també hi ha una solució

La majoria de les persones ja saben que no és el mateix estar trist, melangiós, pansit o desanimat que tenir una depressió. Hem de dir que aquesta és una malaltia molt freqüent i que fins fa pocs anys, la paraula depressió anava associada a l’edat. És a dir com més gran, més possibilitats de patir-la. Però ara no és així. També s’ha de dir que la depressió encara està estigmatitzada. Tal com passa amb tantes d’altres malalties. Doncs aquesta, provoca que moltes depressions no es diagnostiquin o, que es consulti molt tard per la por que se’ls hi posin una etiqueta. Una de les conseqüències és el retard en el tractament, que provoca que se sentin pitjor i que s’agreugi la malaltia.

Estar trist no és tenir una depressió. Tothom, en un moment o altre de la vida, pot viure moments de tristesa, tenir ganes de plorar davant d’alguns fets vitals o altres causes que la provoquen. Però quant a aquesta alteració de l’estat d’ànim, que no millora, se li sumen altres molèsties que provoquen malestar o dificultat per poder fer normalment la vida quotidiana llavors sí que podem parlar de què aquesta persona pateix una depressió.

Darrerament, s’està parlant de la salut mental en les persones joves. S’ha evidenciat que augmenta el nombre de joves que poden patir una depressió, fer intents de suïcidi, tot sovint consumats, i també altres problemes de salut mental. Davant d’aquesta situació, que podríem anomenar d’epidèmica, per la quantitat de persones joves afectades, ningú es pot quedar de braços plegats.

En la gent jove la depressió es pot presentar com tristesa. Encara que aquesta de vegades només és un símptoma transitori relacionat amb el creixement i maduració personal normals i pròpies de l’edat. Però pot aparèixer una depressió, provocada per una reacció a una situació dolorosa i trista. Així i tot pot afectar tant, que pot arribar a comprometre el futur de la persona afectada. Cal saber reconèixer-la per poder demanar ajut especialitzat. S’hi ha de pensar i actuar quan hi ha pèrdua d’interès i manca de concentració, irritabilitat i mal humor, un aïllament social, tenir un sentiment de buidor, de culpa i de minusvàlua. També quan hi ha antecedents de consum de substàncies i canvis sobtats de conducta. També pot debutar amb malestar i esgotament físic.

No és el mateix estar trist, melangiós, pansit o desanimat que tenir una depressió

El suport de la xarxa més propera, que sol ser la família, és cabdal

El suport de la xarxa més propera, que sol ser la família, és cabdal perquè la persona malalta, expliqui la seva situació i sol, o a gràcies a ella, consulti al CAP, al seu equip d’atenció primària, i/o a la Xarxa de Salut Mental (ambulatòria o hospitalària). Darrerament, s’ha posat en marxa una altre recurs. Es truca al «061, una veu contra el suïcidi’» Aquest recurs telefònic està format per un equip especialitzat en l’atenció telefònica a persones amb conducta o ideació suïcida, als seus familiars i persones properes. El formen professionals d’infermeria, psicologia i psiquiatria altament especialitzats en aquests temes. Les trucades s’atenen 24 hores al dia cada dia de l’any i l’equip activa el recurs més adient per cada persona. L’objectiu és millorar la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida per reduir, tant les temptatives com les morts per suïcidi, que es donen tan sovint associades a la depressió.