La soledat no volguda

No és el mateix sentir-se sol que estar-ho. Una persona pot estar sola i gaudir de la seva soledat. I hi pot haver persones que, malgrat viure acompanyades i tenir contactes, se senten soles.

Erròniament, s’ha cregut que es dona només en l’envelliment. Ara ja se sap que té dos punts de més freqüència, un en l’adolescència i l’altre, en la vellesa. En la gent gran, el punt àlgid rau en el perfil de dona a partir dels 65 anys. Per un altre costat, hi ha estudis que conclouen que, en l’etapa adolescent, si es cronifica o prolonga, provoca conseqüències negatives en la salut i en el benestar. Un estudi fet per la Comissió Europea l’any 2018, indicava que a Europa hi havia 30 milions de persones que sovint se sentien soles. S’ha vist que per grups d’edat les persones de 16-24 anys són les que se senten més soles, seguides de les del grup de 25-34 anys i les de 65 o més anys se situen en el tercer lloc, segons consta en estudis realitzats.

Quan parlem de soledat, parlem d’un desajust entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que es tenen i les que es desitjaria tenir. Ve condicionada pel nombre de relacions que es tenen i per la percepció de la seva qualitat. Els paràmetres valorats són no tenir ningú en qui confiar, sentir-se abandonat/ada o exclòs/osa, tenir sensació de buidor… i són les manifestacions. Aquests signes de malestar poden aparèixer en qualsevol de les etapes de la vida. De fet, la solitud no volguda, no té edat.

En les persones grans el sentiment de soledat sol estar associat a la manca de relacions socials i amb la deficient salut física i mental. El fet de patir malalties cròniques, dependència, estrès o depressió, dificulten aquestes relacions socials. En els adolescents i els joves no sembla que es depengui del nombre de relacions, sinó de la seva qualitat. Entre el jovent, sembla estar relacionada amb el fet de no haver assolit allò que la societat espera d’ells en aquesta etapa vital. És la frustració davant de no estar emancipats, no disposar d’ingressos propis, no tenir parella estable o estar a l’atur, el que fa patir. També està vinculada als canvis en les etapes educatives, davant pressions educatives, canvi d’amistats, davant la presa de decisions en l’itinerari educatiu i professional i a la necessitat d’encaixar en un grup. Un factor associat és la manca de sentiment de pertinença o la de relacions de qualitat amb companys (i professorat). Les pantalles també tenen un paper important en aquesta solitud no volguda, quan minven les relacions personals. Aquestes han de ser de qualitat, i hi han de ser quan se les necessita i han de generar confiança.

Aquest és un problema actual global de les societats, provocat per la modernitat i l’increment de l’individualisme, el model de ciutats d’avui dia i l’àmplia utilització i difusió de la tecnologia. I pot afectar a qualsevol persona, de qualsevol edat, tot i que hi ha perfils que tenen més probabilitats de patir-la. Com també depèn de l’etapa del cicle de vida i la situació en què es trobi cadascú. L’acompanyament i l’atenció a aquestes persones ha de tenir en compte totes les mancances que pateixen i atendre les necessitats sentides, per donar-los-hi el suport que els faci sentir molt millor.